Les eleccions municipals de diumenge 28 de maig de 2023 van reconfigurar la Sala de Plens però res massa lluny del que s’esperava. El PSC de Xavi Paz guanya dos regidors, però perd 177 vots. ERC creix en 1 regidor, però només amb 292 vots més. Ramon Sanchez seguirà al capdavant de l’espai convergent, amb 4 regidors, però perd 300 vots. En Comú Podem mantindrà els 2 regidors dels seus dos espais anteriors, però perd 565 vots. I el PP i VOX es queden fora de bastant amb un 3,8% dels vots. 

Però sobretot, la participació a Molins ha caigut un 12,94%, una xifra impressionant: 2330 vots menys. I dels quals 296 vots nuls (respecte els 41 de 2019) i 180 blancs (respecte 103 el 2019). 2662 persones menys han triat els partits que es presentaven a aquestes eleccions. 

L’enorme davallada de vots és el missatge més preocupant que ens enduem d’ahir. I nosaltres com a CUP no podem més que reconèixer que el panorama no era gens motivador: ni tan sols nosaltres creiem que es donés l’escenari d’un moviment popular que donés sentit a una candidatura que pugues plantejar un canvi disruptiu del panorama molinenc o dels Països Catalans. Tot i que volem felicitar altres CUP’s que han tret molt bons resultats, i vàries alcaldies que ja hem assegurat, és evident que sobretot a les grans urbs la Unitat Popular no ha rebut els suports esperats, sumada a una gran desmobilització del vot. 

Els partits reforçats arreu dels Països Catalans son els d’ordre, els de gestionar engrunes perquè no canviï res. El PSC-PSOE sobretot a varis llocs (com Molins), Junts (Trias) a Barcelona o Martorell, el PP d’Albiol a Badalona, i podríem seguir amb la caiguda generalitzada de Podem-Comuns o el reforçament del PP a País Valencià i les Illes, que podria formar molts governs amb Vox. 

En un mon globalitzat incert, on trontollen els bancs, el canvi climàtic és més virulent que mai, esclaten guerres a les fronteres d’Europa, una pandèmia vírica ens pot destrossar tantes vides, o una altra de desànim recorre tots els estrats de la nostra societat (especialment entre les joves), com poden les receptes de sempre ser-ne la solució? La por al canvi davant la petita esperança de mantenir el que hi ha. La falsa promesa d’ordre davant la necessitat d’un canvi d’arrel encara per construir. 

Sabem el que cal: entre totes, tot. Posar en valor el teixit social, la cultura, l’oci, el creixement personal arrelat, davant un mon extractivista, productivista, que mercantilitza cada espai de les nostres vides, cada metre dels nostres carrers, i només valora la seguretat policial, els carrers nets, i el fals dret d’aparcar el cotxe privat davant de casa, privatitzant el carrer que és de totes. 

Ens ho haurem de currar per convèncer; això requereix esforç i no ho poden fer 10 persones soles. L’alternativa és necessària, ho serà més que mai. No d’aquí 4 anys, sinó demà mateix. No la CUP, sinó tothom que creu en un mon més just, sostenible, solidari. Nosaltres seguirem Construint l’Alternativa Necessària, com deia la nostra campanya ja el 2007. Us convidem a contactar-nos i fer-ho juntes, nosaltres seguirem treballant per fer possible aquest mon futur que creiem possible.