FUSTERIA ORTS
TOT I EL RENOU DE LA RÀDIO EN MARXA , Isabel distingia el brogit de la motocicleta del seu pare acostant-se cap a casa, llavors avisava que ja podien anar escudellant. Ni les bessones ni sa mare posaven en dubte la veracitat de l’anunci. Quan Isabel deia que el pare s’hi acostava, ràpidament repartien els plats i posaven els coberts a taula. A son pare li agradava dinar en punt: arribar i seure, amb el plat encara calent i fumejant, la rosca de pa al costat i el got amb tres dits mesurats de vi negre. Martí Orts treballava en una fusteria. Hi eren una dotzena de treballadors, dels quals només tres figuraven com a oficials. Martí Orts n’era un. Malgrat que era el més antic del taller i el que s’encarregava de les comandes que requerien més destresa, mai no va comptar per al propietari per a assumir la responsabilitat d’encarregat. Fins a tres ocasions s’havia il·lusionat debades que l’amo de la fusteria deixaria en les seues mans l’organització del taller. En totes les ocasio...