Entrades

FUSTERIA ORTS

Imatge
  TOT I EL RENOU DE LA RÀDIO EN MARXA , Isabel distingia el brogit de la motocicleta del seu pare acostant-se cap a casa, llavors avisava que ja podien anar escudellant. Ni les bessones ni sa mare posaven en dubte la veracitat de l’anunci. Quan Isabel deia que el pare s’hi acostava, ràpidament repartien els plats i posaven els coberts a taula. A son pare li agradava dinar en punt: arribar i seure, amb el plat encara calent i fumejant, la rosca de pa al costat i el got amb tres dits mesurats de vi negre. Martí Orts treballava en una fusteria. Hi eren una dotzena de treballadors, dels quals només tres figuraven com a oficials. Martí Orts n’era un. Malgrat que era el més antic del taller i el que s’encarregava de les comandes que requerien més destresa, mai no va comptar per al propietari per a assumir la responsabilitat d’encarregat. Fins a tres ocasions s’havia il·lusionat debades que l’amo de la fusteria deixaria en les seues mans l’organització del taller. En totes les ocasio...

ARTUR HERAS: UNA GEOGRAFIA DELS ORÍGENS (A MANERA DE)

Imatge
L’any 2019 Artur Heras (Xàtiva 1945-2026) va organitzar una gran exposició a Xàtiva, SURA COM EL DESIG I EL DESTÍ EN LA MEMÒRIA. ARTUR HERAS 55 ANYS DE PINTURA. Sempre li estaré agraït per haver-me convidat a participar en el catàleg.  ARTUR HERAS: UNA GEOGRAFIA DELS ORÍGENS  (A MANERA DE) A manera de prendre impuls: a la novel·la Vino e pane , de l’italià Ignazio Silone, don Benedetto és un vell capellà, antic professor d’un col·legi religiós, ara reclòs a casa seua en companyia d’una germana que li fa de fadrina, bandejat i vigilat per la jerarquia eclesiàstica que li reprova les idees i la manera d’ensenyar. Ben bé proscrit en un poble perdut dels abruzzos, don Benedetto espera amb ànsia les esparses visites d’alguns dels seus antics alumnes. Sempre demana notícies de Pietro Spina, l’únic en qui penetraren les idees d’un cristianisme prosocialista que el convertiran en un enemic del feixisme i, per aquesta causa, perseguit i exiliat. A l’inici de la novel·la, don Benede...

Ira rima amb Fira

Imatge
  Coberta del llibre: Daniel Nebot E l llibre de la Fira de Xàtiva d’enguany conté un especial literari: El set pecats capitals i la Fira. Coordinat per Antoni Martínez Revert, ha reunit un grapat d’escriptors i escriptores de Xàtiva o vinculats a la ciutat Són 1 6 relats que tenen com a espai comú Xàtiva i la Fira, i com a motiu d’inspiració els vicis més reprovables de la conducta humana: la ira, la peresa, la gola, la luxúria, l’avarícia, l’enveja i la supèrbia. Hi participen: Miquel Alberola, Xavier Aliaga, Ximo Cerdà, Imma López-Pavia, Neus Castellano, Begoña Chorques, Cristina Grau, Ximo Corts, Vicent Soriano, Pablo Camarasa, Daniel P. Grau, Melissa Messeguer, Elies Barberà, Guillem Alborch, Antoni Martínez Revert i jo mateix. Si passeu aquest dies per Xàtiva o teniu previst visitar-ne la Fira (del 15 al 20 d’agost), podeu adquirir el llibre a la llibreria la Costera, la llibreria Xàtiva i el Quiosquet de l’Estació. A continuació, podeu llegir la meua col·laboraci...

MANIFEST: CONTRA L’ODI ANTIVALENCIÀ DE PP I VOX

Imatge
  CONTRA L’ODI ANTIVALENCIÀ DE PP I VOX EN DEFENSA DE L’ESCRIPTORA ISABEL-CLARA SIMÓ I DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES EN CATALÀ DE LA COSTERA Els escriptors i escriptores en llengua catalana de la Costera denunciem un altre acte d’odi antivalencià que ara des de l’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins, a instàncies del seu alcalde, Javier Sicluna Lletget, i del seu partit, el Partido Popular, han dirigit contra l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, amb l’intent de llevar el seu nom a l’Institut d’Educació Secundaria de la seua població. Són constants les agressions contra la llengua i la cultura dels valencians des de les principals institucions valencianes ‒ que l’haurien de fomentar i de promoure ‒ , a instàncies de les formacions ultradretanes i antivalencianes Partido Popular i VOX. A la retallada d’ajudes i subvencions a entitats i associacions culturals valencianes, cal afegir les campanyes de persecució i censura a escriptors, músics,...

EL CONVIDAT

Imatge
  A LA DE TRES O MORT O PRES. La sentència més usual diu A LA TERCERA VA LA VENÇUDA. O siga, insistim que guanyarem. Si a la primera no, a la segona potser, a la tercera segur. Segons el reconegut folklorista Joan Amades la frase tindria un origen romà, en la manera com els exèrcits romans s’organitzaven i lluitaven. Els cos d’atac estava format per tres línies: la primera la reomplien amb gent sense formació militar, carn de canó, que tenien una vida breu en el combat; la segona estava formada per gent més experimentada; i finalment, la tercera, que estava composta per l’elit soldadesca, els més preparats. Aquests eren els que remataven la faena si algun enemic els havia eixit corretjós. La frase, usual en moltes llengües europees, està expressada des del punt de vista del vencedor o de qui està convençut que vencerà: al tercer intent guanyarem. Però la més habitual a Xàtiva és, tanmateix, A LA DE TRES O MORT O PRES. El punt de vista ja no és del vencedor o de qui confia a vè...