Vés al contingut

Bruc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Bruc (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuBruc
Erica Modifica el valor a Wikidata

Erica herbacea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deheather wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Erica Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
TipusErica cinerea Modifica el valor a Wikidata

El bruc (Erica)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les ericàcies (Ericaceae). Són plantes natives d'Europa, Àfrica, l'orient mediterrani i el Caucas.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de bruguera, cepell, petorra i sap. També s'han recollit la variant lingüística sapell.[1]

Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[3][4]

Distribució

[modifica]

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sud-àfrica. Unes 70 espècies viuen en altres parts d'Àfrica, les Illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds, molt pobres en nutrients, i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes humides.

Descripció

[modifica]

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'alçada, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud.

Es diferencien de la bruguerola (Calluna vulgaris) perquè aquesta té les fulles més petites, de 2–3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.

Taxonomia

[modifica]
Bruc boal a Sardenya
Bruc d'hivern a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Aquest gènere va ser validat per la seva publicació l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6] Tanmateix el nom ja havia estat utilizat abans pel botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708) i de vegades n'apareix citat com a exautor, "Erica Tourn. ex L.".[2][7]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Erica es reconeixen les 842 espècies següents:[2]