Vés al contingut

Dardell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportDardell
Dard punta d'acer amb tija i aleta de plàstic blau Modifica el valor a Wikidata
Tipusesport de llançament Modifica el valor a Wikidata
Autoritat esportivaFederació Internacional de Dards, Professional Darts Corporation i British Darts Organisation Modifica el valor a Wikidata

Un dardell o dard és un projectil llarg, prim i de petites dimensions que consisteix en una punta aguda, un cos central i un conjunt de làmines posteriors que en faciliten l'aerodinàmica i n'estabilitzen el vol.[1] S'utilitza en un joc tradicional que ha evolucionat fins a esdevenir l'esport de competició conegut com a dards. En aquesta disciplina, dos o més jugadors llancen, amb les mans nues, aquests projectils cap a una diana rodona amb l'objectiu d'aconseguir la màxima puntuació o assolir uns sectors determinats una sèrie de vegades també determinada, segons la variant del joc i regles amb les que s'estigui jugant.[2] Els punts s'obtenen en colpejar zones marcades específiques de la diana. A diferència d'esports com el tir amb arc, aquestes seccions es distribueixen per tota la superfície i no segueixen un principi de puntuació concèntrica que augmenti a mesura que s'acosta al centre. Tot i que existeixen diverses modalitats que utilitzen reglaments i dianes diferents, el terme «dards» es refereix generalment a un joc estandarditzat que implica un disseny de diana i un conjunt de regles específics.

Els dards són un esport de llançament professional i un joc tradicional de pub. Els dards es juguen habitualment a les Illes Britàniques i són estimats recreativament a tot el món.

El tauler estàndard amb un 20 a la part superior va ser creat el 1896 pel fuster de Lancashire Brian Gamlin[3][4] Un dard està format per la punta, el canó i la tija com a elements centrals, i l'aleta. La punta és d'acer, i és punxuda com una agulla. El canó o barril és un tub cilindre d'entre 18-26 grams, habitualment d'un material lleuger com el llautó o tungstè. La tija o canya és habitualment de niló o alumini, i serveix per subjectar l'aleta o ploma. L'aleta o ploma és de paper-cartó o tela que amb forma de creu va ancada a la canya, i serveix per estabilitzar el vol del dard i de timó, ja que dirigeix al dard en un traç rectilini i regular.

El dards poden ser de punta d'acer. Aquests tenen el cos o barril de tungstè o llautó (inicialment eren de fusta), amb la punta d'acer, i el seu pes varia des dels 18 grams fins als 28 normalment, i podent arribar a ser de 40 grams. També poden ser amb la punta de plàstics. Són dards d'un màxim de 18 grams, més lleugers que els anteriors, apropiats per a dianes electròniques. El motiu que siguin més lleugers és evitar un excessiu desgast de la diana electrònica. Els més comuns solen pesar entre 16 i 18 grams, encara que n'hi ha alguns, poc utilitzats, que poden pesar menys. Es diferencien principalment per portar la punta de plàstic.

Una altra modalitat de dards són els dards amb sarbatana. Són de mides molt més petites, no estandarditzades (de prop de 2 cm), i són llançats amb un cop d'aire mitjançant un tub cilíndric apuntant cap a la diana. En aquest cas la distància de la línia de tir a la diana és major.

Història

[modifica]

El 1908, els dards van ser declarats un joc d'habilitat a Anglaterra i, per tant, es va permetre jugar-hi als establiments públics.[5] Això va succeir després que el propietari de l'Adelphi Inn de Leeds fos processat per permetre que es jugués a dards al seu local. Com que en aquell moment es consideraven un joc d'atzar, no estaven permesos en establiments amb llicència per a la venda d'alcohol. El propietari va rebre el suport en el seu judici de William «Bigfoot» Anakin, considerat el millor jugador de dards de la regió. Es va instal·lar una diana a la mateixa sala del tribunal i Anakin va demostrar que no es tractava d'un joc d'atzar en encertar tres vegades consecutives el doble 20.

Diana

[modifica]
Tauler (diana) de dards

L'objectiu original del joc era, probablement, una secció transversal d'un tronc d'arbre, la forma circular del qual i els anells concèntrics naturals van inspirar el disseny estàndard de la diana que s'utilitza avui dia. Un nom més antic per a la diana és butt; el terme prové del francès but, que significa objectiu o blanc.[6]

'Tauler de dobles' en un pub de North Yorkshire, Anglaterra . Els taulers dobles són habituals al nord d'Anglaterra.

El sistema estàndard de punts numerats s'atribueix al fuster de Lancashire Brian Gamlin, que el va idear el 1896 per penalitzar la inexactitud,[6][7] tot i que aquest fet és controvertit.[8] S'han utilitzat moltes configuracions, que varien segons l'època i la ubicació. En particular, els taulers de Yorkshire i de Manchester (Log End) difereixen del tauler estàndard pel fet que no tenen triple, sinó només doble i centre. El tauler de Manchester és més petit que l'estàndard, amb una superfície de joc de només 25 cm de diàmetre i amb unes zones de dobles i de centre que fan només 4 mm d'amplada. El tauler conegut com a London Fives és una altra variació que té només 12 segments iguals, amb uns dobles i triples d'un quart de polzada (6,35 mm) d'amplada.

Matemàticament, després d'eliminar les dianes simètriques col·locant el 20 a la part superior (amb l'1 a un costat i el 5 a l'altre), hi ha 19 factorials, cosa que equival a 121.645.100.408.832.000 dianes possibles. Tot i que moltes altres configuracions penalitzarien encara més la inexactitud dels jugadors, la distribució actual compleix la seva funció de manera eficient. De fet, s'han publicat diversos articles matemàtics que analitzen quina seria la diana òptima.[A]

Abans de la Primera Guerra Mundial, els pubs del Regne Unit tenien dianes fetes amb blocs sòlids de fusta, generalment d'olm.[9][10] No obstant això, els dards perforaven tant la superfície d'aquesta fusta que era habitual que es formés un forat al voltant del triple vint. Un altre problema era que la fusta d'olm necessitava un remull periòdic per mantenir-se tova.[11]

El 1935, el químic Ted Leggatt i el propietari de pub Frank Dabbs van començar a utilitzar les fibres de l'atzavara (Agave) per a fabricar dianes. El procés consistia a agrupar petits feixos de fibres de sisal de la mateixa longitud, els quals es comprimien en un disc i es fixaven amb un anell metàl·lic. Aquest nou tipus de diana va tenir un èxit immediat, ja que era més resistent i requeria menys manteniment. A més, els dards gairebé no danyaven el tauler, perquè en penetrar-hi simplement separaven les fibres compactades.

Dards

[modifica]

Els primers dards eren fletxes o viratons de ballesta.[12] Els primers models fets a mida es fabricaven de fusta massissa, embolicats amb una tira de plom per a afegir-hi pes i equipats amb aletes fetes de plomes de gall dindi dividides. Aquests dards es produïen principalment a França i van passar a ser coneguts com a «dards francesos».[13] Els cossos metàl·lics es van patentar el 1906, tot i que la fusta es va continuar utilitzant fins a la dècada del 1950.[13]

Els primers cossos metàl·lics es van fabricar de llautó, un material relativament barat i fàcil de treballar.[13] Les tiges de fusta, roscades per a encaixar en el cos metàl·lic, es continuaven emplomant com es feia antigament o bé es dissenyaven per a acoblar-hi una aleta de paper. Aquest tipus de dard es va continuar utilitzant fins a la dècada del 1970.[13] Amb l'ús generalitzat del plàstic, la tija i l'aleta es van començar a fabricar per separat, tot i que també es podien trobar conjunts de tija i aleta de plàstic motllurats en una sola peça.[14]

Equipament

[modifica]

Diana

[modifica]
Hope and Anchor dart club, al pub Hope and Anchor, situat al número 20 de Waterloo Street (actualment Macbeth Street), a Hammersmith (Londres, Regne Unit), cap al 1925. El taverner Charles Fletcher està assegut al centre de la fila del davant amb una diana d'olm.

Segons la Darts Regulation Authority (l'Autoritat de Regulació dels Dards), un tauler reglamentari fa 451 mm de diàmetre i està dividit en 20 seccions radials. Cada secció està separada per un filferro metàl·lic o per una fina banda de xapa.

Les dianes de qualitat encara es fabriquen amb fibres de sisal procedents de l'Àfrica Oriental, el Brasil i la Xina; en canvi, els models més econòmics s'elaboren de vegades amb suro o paper enrotllat.[15]

Dards

[modifica]

Els dards moderns estan formats per quatre components: les puntes, el canó, els eixos i els eixos.[16]

Les puntes venen en dues longituds comunes, de 32 i 41 mm, i de vegades estan estriades o recobertes per a millorar l'adherència dels dits. D'altres estan dissenyades per a retreure's lleugerament en l'impacte i reduir així la possibilitat que el dard reboti.[17]

Els cossos es fabriquen en una gran varietat de pesos i, generalment, s'elaboren amb llautó, alpaca, o un aliatge de tungstè. El llautó és barat però lleuger; per aquest motiu, els cossos de llautó solen ser molt voluminosos. En canvi, el tungstè té una densitat que duplica la del llautó, de manera que un cos de tungstè d'un pes equivalent pot tenir un diàmetre un trenta per cent menor que un de llautó. Tot i això, el tungstè pur és molt fràgil i, per tant, s'acostuma a utilitzar un aliatge que conté entre un 80 i un 95 % de tungstè, mentre que la resta sol ser de níquel, ferro o coure. Els dards d'alpaca ofereixen una solució intermèdia entre densitat i cost. Pel que fa a la silueta, els cossos presenten tres formes bàsiques: cilíndrica, de bóta o de torpede.

  • Els cossos cilíndrics mantenen el mateix diàmetre al llarg de tota la seva longitud i, per tant, solen ser llargs i prims. Aquesta esveltesa en facilita l'agrupament a la diana; no obstant això, pel fet de ser llargs, el centre de gravetat queda desplaçat més enrere.
  • Els cossos en forma de bóta són prims als extrems i es bomben al mig. Això fa que siguin més gruixuts que un cos cilíndric d'un pes equivalent, però permet que el centre de gravetat es desplaci cap endavant, cosa que, teòricament, en facilita el llançament.
  • Els cossos en forma de torpede presenten el diàmetre màxim a l'extrem de la punta i s'estrenyen cap a la part posterior. Aquesta silueta manté el gruix del pes el màxim possible cap endavant, però, igual que passa amb els cossos en forma de bóta, ofereix un diàmetre superior al dels cilíndrics.
Jugant a dards

Les tiges es fabriquen en diverses longituds i algunes estan dissenyades per a tallar-se a mida. Generalment estan fetes de plàstic, polímers de niló o metalls com l'alumini i el titani, i poden ser rígides o flexibles. Les tiges més llargues proporcionen una major estabilitat i permeten reduir la mida de l'aleta, cosa que al seu torn pot afavorir un agrupament més estret a la diana; no obstant això, també desplacen el pes cap enrere i fan que el dard s'inclini durant el vol, fet que requereix un llançament més potent i ràpid.

L'aleta estabilitza el dard creant resistència aerodinàmica, cosa que evita que la part posterior superi la punta en l'aire. Les aletes modernes solen estar fetes de plàstic, niló o paper d'alumini, i es fabriquen en una gran varietat de formes i mides. Les tres línies més comunes, ordenades de major a menor superfície, són l'estàndard, la de rombe (o cometa) i la de pera. Com menor és la superfície de l'aleta, menor és l'estabilitat del dard; en canvi, les aletes més grans dificulten un agrupament estret a la diana. Alguns fabricants han intentat solucionar aquest problema dissenyant aletes llargues i primes, fet que altera el centre de gravetat del dard. En línies generals, un dard més pesat requereix una aleta de dimensions superiors.

L'elecció del cos, la tija i l'aleta depèn en gran mesura de l'estil de llançament de cada jugador. En competició, un dard no pot pesar més de 50 g (incloent-hi tots els seus components) ni superar una longitud total de 300 mm.[18][19]

Dimensions de joc

[modifica]
Segons la normativa internacional, el centre de la diana s'ha de col·locar 1,73 m del terra, amb una distància horitzontal de 2.37 m des de la part posterior dels 61 cm línia de llançament (oche) a la cara de la diana.

La Federació Mundial de Dards utilitza els següents estàndards de joc:

  • Alçada: La diana es penja de manera que el centre estigui a 1,73 m de terra. Això es considera l'alçada dels ulls per a una persona d'1,83 m d'alçada.
  • Distància: L'oche (la línia darrere la qual s'ha de col·locar el llançador) ha de situar-se a 2,37 m de la cara frontal de la diana. Si aquesta sobresurt de la paret —ja sigui pel gruix del tauler o pel de l'armari on està muntada—, l'oche s'ha de moure cap enrere en la mateixa proporció per a mantenir la distància requerida.

Aquestes regulacions van sorgir pel fet que al Regne Unit i a la resta del món es jugava a distàncies diferents, i els 2,37 m es van establir finalment com a distància de consens.[20]

El tauler Quadro

[modifica]

A la dècada del 1990 va aparèixer un model de diana amb un anell quad situat entre la franja del triple i el centre, el qual multiplicava per quatre el valor del sector. Això permetia obtenir una puntuació màxima de 240 punts (amb tres llançaments al quad-20), un tancament màxim de 210 punts (dos quad-20 i un centre) i finalitzar la partida amb només set dards (aconseguits amb cinc quad-20, un triple 17 i un centre). Un dels models més coneguts d'aquesta modalitat va ser la Harrows Quadro 240.[21]

Aquest tauler es va utilitzar durant el breu torneig WDC UK Matchplay. Tot i que mai ningú va aconseguir completar una partida amb set dards, John Lowe va estar a punt d'assolir aquesta fita en l'edició del PDC UK Matchplay de 1993. Lowe va sumar primer 200 punts (amb un triple 20, un altre triple 20 i un quàdruple 20), després 160 punts (amb un 20 simple, un triple 20 i un quàdruple 20) i, en la darrera ronda, va encertar el triple 20 i el triple 15 finals, però va errar el doble 18 en el darrer llançament. Diversos jugadors van signar una puntuació màxima de 240 punts durant l'esdeveniment, i Phil Taylor va completar un tancament de 188 punts (amb dos quàdruples 20 i un doble 14). El torneig es va deixar de celebrar el 1996 i, des de llavors, aquest tauler no s'ha tornat a utilitzar en cap competició professional.[22][23]

Nivell d'habilitat i punteria

[modifica]

Partint d'una puntuació estàndard, la zona òptima de la diana on cal apuntar per a maximitzar els punts varia significativament segons l'habilitat de qui juga. Un jugador experimentat ha d'apuntar al bell mig del triple 20; a mesura que el seu nivell disminueix, la punteria òptima es desplaça lleugerament cap amunt i cap a l'esquerra d'aquest sector. Amb una desviació de = 16,4 mm, el millor objectiu passa a ser el triple 19. Si l'habilitat continua disminuint, la zona òptima es desvia en corba cap al centre del tauler, i s'atura una mica més avall i a l'esquerra del centre de la diana quan s'arriba a una = 100 mm.[24]

L'esport dels dards

[modifica]
Puntuació de cadascuna de les zones

Els dards són una activitat competitiva professional, i practicada també per afeccionats, tradicionalment als pubs, comunament jugat al Regne Unit, a través de la Commonwealth, als Països Baixos i a Irlanda i es van anar estenent als països escandinaus, als Estats Units, a Catalunya i altres països principalment europeus. La Federació Catalana de Dards (FCD)[25] és l'organisme que regeix la pràctica dels dards a Catalunya. Els dards van ser reconeguts com a esport a Catalunya a l'octubre del 1990.[26]

Puntuació

[modifica]

La diana estàndard es divideix en 20 seccions numerades, amb puntuacions de l'1 al 20, mitjançant cables que van des del petit cercle central fins al cable circular exterior. Els cables circulars dins del cable exterior subdivideixen cada secció en zones simples, dobles i agudes. La diana que apareixia al programa de televisió The Indoor League dels anys 70 no tenia una secció de triples, i segons el presentador Fred Trueman durant el primer episodi, aquesta és la diana tradicional de Yorkshire.

Jocs

[modifica]

Dards de cervesa

[modifica]

Els dards de cervesa són un joc de beure que consisteix a llançar dards a les llaunes de cervesa dels oponents. Les accions de beguda resultants depenen de com i on es va colpejar la llauna de cervesa amb el dard.[27]

Golf de dards

[modifica]

El golf de dards és un joc de dards basat en l'esport del golf i està regulat per la Federació Mundial de Golf (WDFF).[28] Es juga tant en dianes de golf especials com en dianes tradicionals. La puntuació és similar al golf.

Cincs

[modifica]

Aquesta és una variant regional que encara es juga en algunes zones de l'East End de Londres. La diana té menys sectors, però més grans, i tots estan numerats exclusivament amb els valors 5, 10, 15 o 20. En lloc de començar des dels 501 punts, els jugadors ho fan des de 505 i, amb una línia de tir situada a 2,7 m, aquesta modalitat presenta la distància d'oche més llunyana de totes les variants convencionals.[29]

Divideix-ho per la meitat

[modifica]

Halve it és una modalitat de dards popular al Regne Unit i en algunes zones d'Amèrica del Nord on els competidors intenten encertar uns objectius acordats prèviament en una diana estàndard.[30] Si un jugador no n'encerta cap en una ronda sencera (de tres dards), perd la meitat de la seva puntuació acumulada. Hi pot participar qualsevol nombre de jugadors i la durada de la partida varia segons la quantitat d'objectius seleccionats. A més, el joc es pot adaptar al nivell dels participants escollint objectius més fàcils o més difícils.

Killer

[modifica]

El Killer és un joc d'eliminació directa per a dos o més jugadors, tot i que és ideal per a grups d'entre quatre i sis participants. Inicialment, cada jugador llança un dard a la diana amb la mà no dominant per a assignar-se un número. Dos jugadors no poden tenir el mateix número. Un cop tothom té el seu, cada participant ha d'encertar, per torns, el seu propi sector fins a sumar cinc punts amb els seus dards (els dobles compten per dos i els triples per tres).

Quan una persona arriba als cinc punts, es converteix en «assassí» (killer). A partir d'aquest moment, pot apuntar als números dels altres jugadors per restar-los un punt cada vegada que els encerti (els dobles resten dos punts i els triples, tres). Si la puntuació d'un participant arriba a zero, queda eliminat. Un assassí pot atacar els números de qualsevol contrincant, inclosos els d'altres assassins. Els jugadors no poden acumular mai més de cinc punts i el guanyador és l'últim supervivent de la partida.[31]

Dards de gespa

[modifica]

Els dards de gespa (també coneguts com a dards de jardí) són un joc a l'aire lliure amb una mecànica i un objectiu similars als de les ferradures, ja que els dards es llancen amb la finalitat de clavar-se en una diana circular situada a terra. Per les seves característiques, s'assemblen a l'antiga arma llançable romana coneguda com a plumbata. En el cas d'una de les marques més populars, anomenada Jarts, els dards pesaven aproximadament 115 grams (un quart de lliura), feien 30 centímetres de llarg i disposaven d'una punta afilada dissenyada per a fixar-se millor a la terra. El 19 de desembre de 1988, la Comissió de Seguretat dels Productes de Consum dels Estats Units va decretar una prohibició total dels dards de gespa amb punta metàl·lica en aquest país, arran de la difusió pública de milers de casos de lesions i de diverses morts relacionades amb el seu ús.[32][33]

Round the clock

[modifica]

El Round the clock (també anomenat Round the world, «20 to 1» o Jumpers)[34] és una modalitat en què pot participar qualsevol nombre de jugadors. L'objectiu és encertar cada sector de manera seqüencial, de l'1 al 20, una sèrie que comença un cop s'ha assolit un doble inicial.[35]

Xangai

[modifica]

La modalitat Xangai es juga amb almenys dos participants i la versió estàndard es disputa en set rondes.[36] A la primera ronda, els jugadors llancen els dards apuntant al sector 1; a la segona ronda, a l'2, i així successivament fins a arribar a la setena ronda. S'utilitza el sistema de puntuació estàndard (on els dobles i els triples mantenen el seu valor multiplicador), però només es comptabilitzen els encerts fets al sector corresponent a la ronda en joc.

El guanyador és el jugador que acumula més punts al final de les set rondes (de l'1 al 7) o bé aquell qui aconsegueix un Xangai, fet que atorga la victòria automàtica. Un Xangai consisteix a encertar un triple, un doble i un simple (en qualsevol ordre) del número que estigui actiu en aquella ronda.[36]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Vegeu, per exemple:
    1. K. Selkirk (1976), "Redesigning the dartboard", Mathematical Gazette, vol. 60, pages 171–178
    2. P. J. Everson and A. P. Bassom (January 1995). "Optimal arrangements for a dartboard", Mathematical Spectrum, vol. 27, no. 2, pages 32–34
    3. Eiselt, H; Laporte, Gilbert «A Combinatorial Optimization Problem Arising in Dartboard Design». The Journal of the Operational Research Society. Palgrave Macmillan Journals, vol. 42, 2, 2-1991, p. 113–118. DOI: 10.2307/2583175. JSTOR: 2583175.
    4. Ivars Peterson (May 19, 1997). "Around the dartboard"
    5. G. L. Cohen and E. Tonkes (2001) "Dartboard arrangements" Arxivat 2011-06-28 a Wayback Machine., The Electronic Journal of Combinatorics, vol. 8, no. 2, pages 4
    6. Ryan J. Tibshirani, Andrew Price, and Jonathan Taylor (January 2011) "A statistician plays darts" Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine., Journal of the Royal Statistical Society, series A, vol. 174, no. 1, pages 213–226.
      Article on the preceding article: Cameron Bird (Dec. 2009) "Darts for geeks: Statistician cracks the game's secrets" Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine., Wired.
    7. Trevor Lipscombe and Arturo Sangalli (2001) "The Devil's Dartboard", Crux Mathematicorum, vol. 27, no. 4, pages 215–21.
    8. David F. Percy (Dec. 2012) "The Optimal Dartboard?", Mathematics Today, December 2012, pages 268–270.

Referències

[modifica]
  1. ↑ dard a Optimot
  2. ↑ «Darts». The Free Dictionary. Arxivat de l'original el 4 January 2011. [Consulta: 21 agost 2010].
  3. ↑ [Història Dards http://dartsinfoworld.com/history-of-darts/] -. World Information Darts
  4. ↑ James Masters. «Darts history». Trad games.
  5. ↑ Murray, Scott «The Joy of Six: darts» (en anglès). The Guardian, 13-01-2012.
  6. 1 2 Darts History Arxivat 2016-01-03 a Wayback Machine. - Darts Info World
  7. ↑ Eiselt, H; Laporte, Gilbert «A Combinatorial Optimization Problem Arising in Dartboard Design». The Journal of the Operational Research Society. Palgrave Macmillan Journals, vol. 42, 2, 2-1991, p. 113–118. DOI: 10.2307/2583175. JSTOR: 2583175.
  8. ↑ «Darts - History and information on Dartboards and darts». Arxivat de l'original el 2009-06-14. [Consulta: 17 febrer 2004].
  9. ↑ «The Nodor - Winmau Story». PatrickChaplin, 22-05-2019. Arxivat de l'original el 4 November 2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
  10. ↑ «The history of darts». TalkDarts. Arxivat de l'original el 8 June 2017. [Consulta: 25 desembre 2014].
  11. ↑ «How to Maintain Your Darts and Dart Board». Above House, 10-12-2019. [Consulta: 16 març 2020].
  12. ↑ «History of Darts from Harrows, UK». Harrows. Arxivat de l'original el 2 April 2015. [Consulta: 25 desembre 2014].
  13. 1 2 3 4 «The History of the Dart». 2007. Patrick Chaplin, 21-05-2019. Arxivat de l'original el 4 November 2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
  14. ↑ «Moulded plastic flights». Dart Dealer. Arxivat de l'original el 25 April 2012. [Consulta: 12 novembre 2011].
  15. ↑ «How Do You Play Killer In Darts». ingahub.com, 04-08-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  16. ↑ «About darts». dartsinfoworld.com. Arxivat de l'original el 31 October 2011. [Consulta: 12 novembre 2011].
  17. ↑ «Selecting the Right Darts». Thebro.zone. Arxivat de l'original el 2018-11-04. [Consulta: 4 novembre 2018].
  18. ↑ «Dart Weights and How to Choose». triplebullseye, 10-12-2019. Arxivat de l'original el 2018-12-18. [Consulta: 18 desembre 2018].
  19. ↑ «History of Darts from Harrows, UK». Harrows. Arxivat de l'original el 2 April 2015. [Consulta: 25 desembre 2014].
  20. ↑ «World Darts Federation Playing and Tournament Rules Twentieth Revised Edition». www.dartswdf.com, 28-02-2018. [Consulta: 4 març 2019].
  21. ↑ Tim Cronian. «QUADRO Dartboard». crowsdarts.com. Arxivat de l'original el 2015-02-23. [Consulta: 26 octubre 2014].
  22. ↑ «Jocky Wilson Only 240 Ever Seen vs John Lowe Skol World Matchplay». YouTube. 16 November 2013. Arxivat de l'original el 18 December 2015.
  23. ↑ «The Quadro 240». patrickchaplin.com, 07-10-2019.
  24. ↑ Ryan J. Tibshirani, Andrew Price, and Jonathan Taylor (January 2011) "A statistician plays darts" Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine., Journal of the Royal Statistical Society, series A, vol.
  25. ↑ «Federació Catalana de Dards». [Consulta: INformació].[Enllaç no actiu]
  26. ↑ «Federació Catalana de Dards», 11-01-2002. [Consulta: 17 maig 2011].
  27. ↑ «Beer Darts: Setup, Rules, and Gameplay | Party Games & Drinking Games» (en anglès americà). Let's Play A Drinking Game, 17-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
  28. ↑ "History of Dolf" http://www.dolfdarts.com/history-of-dolf Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine.
  29. ↑ East London Advertiser Fives still alive in darts
  30. ↑ «Dart games - Halve it». Diddle for the Middle. Arxivat de l'original el 3 September 2011. [Consulta: 14 novembre 2011].
  31. ↑ «Board of brilliant versatility». BBC Sport, 29-12-2003.
  32. ↑ Soniak, Matt.
  33. ↑ «Lawn Darts Are Banned and Should Be Destroyed». U.S. Consumer Product Safety Commission, 15-05-1997. Arxivat de l'original el 2010-12-16. [Consulta: 25 gener 2011].
  34. ↑ Bangkok Jumpers League Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine. Bangkok Jumpers League
  35. ↑ Augustyn, Adam. «Darts». Britannica, 16-01-2016. Arxivat de l'original el 11 May 2016. [Consulta: 4 març 2019].
  36. 1 2 «Dart Games: Shanghai». Arxivat de l'original el 2009-07-06. [Consulta: 16 juliol 2009]. Dart Games: Shanghai

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dardell&oldid=38639573»