Els increïbles
Els increïbles[1] (títol original en anglès The Incredibles) és una pel·lícula estatunidenca de 2004, la sisena animada dels Pixar Animation Studios, i la primera amb un repartiment totalment compost per personatges humans.[2][3] Va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació i a la millor edició de so.
Va ser escrita i va dirigida per Brad Bird, director de capítols de The Simpsons i més conegut per haver dirigit la pel·lícula d'animació The Iron Giant. Va ser concebuda com una pel·lícula d'animació convencional per a la companyia Warner Bros, però aquesta va clausurar la divisió d'animació. Brad Bird va ser contractat llavors per Pixar per desenvolupar el projecte amb ells.[4][5][6]
Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]La història comença amb tres superherois, Mr. Increïble (Bob Parr), la superheroïna Elastigirl (Helen Parr) i Frozono (Lucius Best) en les seves dies de glòria, salvant el món fins i tot que Mr. Increïble va ser demandat per una persona que va salvar, perquè aquest no volia ser salvat; això va provocar una onada de judicis contra tots els superherois que van ser enviats tots a una jubilació forçosa.
15 anys després, Bob Parr té una feina rutinari i avorrida en una companyia d'assegurances, amb un cap insuportable. Bob treballa per mantenir la seva encantadora família, composta per la seva esposa Helen (Elastigirl) i els tres fills Jack-Jack, Violet i Dash.
Fart del treball i amb el seu insuportable cap, Bob el colpeja i perd la feina. Llavors Bob rep una proposta per treballar de superheroi per part d'una misteriosa i seductora dona anomenada Mirage. No dubta ni un minut d'acceptar l'oferta. Però no s'imagina que es tracta d'una trampa preparada pel dolent Syndrome, un antic exadmirador de Mr. Increïble que va voler ser el seu ajudant però va ser rebutjat, per la qual cosa ara vol revenjar-se. Per fortuna la seva família corre a la seva ajuda i junts intentaran d'impedir que Syndrome realitzi el seu malvat pla.
En aquesta expedició els diferents herois aprenen a utilitzar els seus poders per madurar i trobar el seu lloc, de manera que quan acaben poden compaginar les dues vides sense problema: una quotidiana en secret i una altra on exerceixen la missió protectora.
Personatges
[modifica]Helen Parr (Elastigirl): és l'esposa de Mr. Increïble, també conegut com a Bob Parr. Es presenta com una superheroïna flexible que és capaç d'estirar-se fins a 30 m. Més endavant, es casa amb Mr. Increïble, i pren el seu cognom. Tenen tres fills: Violeta, Dash i Jack-Jack. Elastigirl com a dona de casa té un enginy agut i té cura del benestar de la família, evitant a més que ningú no descobreixi que són superherois. Com a heroïna, sempre es manté tranquil, encara quan hi ha perill. Té el cabell castany vermellós i els ulls color cafè, és de constitució prima i ampla de malucs. Les seves corbes es tornen més robustes durant els quinze anys d'inactivitat forçada.
Mirage: és l'assistent de Síndrome. Enganya Mr. Increïble perquè faci un treball per al seu cap que implica lluitar amb un robot de batalla, l'Omniroid 9000, que va ser dissenyat amb proòsit per matar-lo. Mirage va servir d'enllaç entre Mr. Increïble i Síndrome, i sempre evita que el primer sabés la identitat del seu cap. Mirage mostra coneixements avançats en computació i espionatge. Té cabell de color ros platí.
Frozono: és un superheroi retirat amic de Bob Parr. El seu poder és crear gel a partir de la humitat de l'ambient. Es va adaptar amb facilitat a la seva nova vida quan els superherois van quedar prohibits. Es va casar amb una dona normal.
Repartiment
[modifica]| Personatge | Veu en anglès | Veu en català[1] |
|---|---|---|
| Bob Parr (Senyor Increïble) | Craig T. Nelson | Ramon Canals |
| Bomb Voyage | Dominique Louis | Xavier Cassan |
| Dash Parr | Spencer Fox | Andrés Arahuete |
| Director | Wayne Canney | Mark Ullod |
| Edna Moda | Brad Bird | Pep Anton Muñoz |
| Helen Parr (Elastigirl) | Holly Hunter | Núria Mediavilla |
| Frozó | Samuel L. Jackson | José Luis Mediavilla |
| Huph | Wallace Shawn | Eduard Lluís Muntada |
| Jack-Jack Parr | Eli Fucile, Maeve Andrews | Paula Hernández |
| Kari | Bret Parker | Isabel Valls |
| Kropp | Lou Romano | Gal Soler |
| Locudor | Teddy Newton | Eduard Itchart |
| Mirage | Elizabeth Peña | Alba Solá |
| Nena | Kimberly Adair Clark | Cristina Mauri |
| Rick Dicker | Bud Luckey | Joaquín Díaz |
| Síndrome | Jason Lee | Claudi Domingo |
| Senyora Hogenson | Jean Sincere | Marta Martorell |
| Vil-Minador | John Ratzenberger | Mark Ullod |
| Tony Rydinger | Michael Bird | José A. Torrabadella |
| Violet Parr | Sarah Vowell | Paula Ribó |
Banda sonora
[modifica]Aquesta és la primera pel·lícula en què participa el compositor Michael Giacchino. Brad Bird cercava un so específic que evoqués l'estètica del film: la perspectiva que la societat tenia del futur als anys 1960. Primer va triar John Barry. De fet, van incloure una nova versió del tema que havia compost per 007 Al servei secret de Sa Majestat (1969) en un dels avançaments de Els Increïbles. Tot i això, el compositor no volia repetir el so d'algunes de les seves bandes sonores anteriors, així que finalmetn va triar Giacchino.[7] Com que Bird volia representar musicalment una època antiga, el procés de composició va ser diferent del contemporani; Dan Wallin, enginyer de gravació de l'equip, va suggerir a Bird de gravar la banda sonora en cintes analògiques i utilitzar instruments de metall, ja que aquests sonaven millor en un equip analògic que en un equip digital. Més tard Giacchino comentaria que «Wallin venia d'una època en què la música es gravava de forma correcta […en què tots] tocaven els instruments i s'alimentaven de l'energia de tots». Tim Simonec va ser contractat per fer-se càrrec de l'orquestració del material.[8]
La banda sonora es va començar a comercialitzar a partir del 2 de novembre de 2004, tres dies abans de l'estrena de la pel·lícula. Aquesta va rebre diversos premis com a «millor banda sonora», entre els quals figuren el Los Angeles Film Critics Association Award, BMI Film & TV Award, ASCAP Film and Television Music Award, Annie Award, Las Vegas Film Critics Society Award i l'Online Film Critics Society Award; també va obtenir una nominació als Grammy Award for Best Score Soundtrack for Visual Media, Satellite Award y Broadcast Film Critics Association Award.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Fitxa de doblatge al català
- ↑ Paik, Karen. (2007) To Infinity and Beyond!: The Story of Pixar Animation Studios, Chronicle Books LLC, pg. 236–37.
- ↑ «The Incredibles – Movie Reviews, Trailers, Pictures». Rottentomatoes.com. [Consulta: 2 octubre 2011].
- ↑ Ebert, Roger «The Incredibles Movie Review & Film Summary (2004)». Roger Ebert, 04-11-2004 [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Bird on Toy Story 3 and Incredibles 2», 22-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-25. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Brad Bird on 'Incredibles' Sequel: 'I Would Probably Wanna Do That' (Q&A)». The Hollywood Reporter, 16-05-2013. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ D., Spence «Michael Giacchino Interview». IGN, 04-11-2004.
- ↑ Brad Bird, Michael Giacchino «The Incredibles. Special Features - Behind the Scenes - More Making of The Incredibles: Music». Buena Vista Home Entertainment, 2011.
- ↑ «The Incredibles (2004) Awards». The New York Times, 05-04-2015.
Enllaços externs
[modifica]
- Els increïbles - Lloc web oficial (anglès)
| Pel·lícules | Toy Story (1995) · A Bug's Life (1998) · Toy Story 2 (1999) · Monsters, Inc. (2001) · Buscant en Nemo (2003) · Els increïbles (2004) · Cars (2006) · Ratatouille (2007) · WALL·E (2008) · Up (2009) · Toy Story 3 (2010) · Cars 2 (2011) · Brave (2012) · Monsters University (2013) · Del revés (2015) · El viatge d'Arlo (2015) · Buscant la Dory (2016) · Cars 3 (2017) · Coco (2017) · Els increïbles 2 (2018) · Toy Story 4 (2019) · Onward (2020) · Soul (2020) · Luca (2021) · Red (2022) · Lightyear (2022) · Elemental (2023) · Del revés 2 (2024) · Elio (2025) · Hoppers (2026) · Toy Story 5 (2026) · Gatto (2027) · Ghost Market (2028) · Els increïbles 3 (2028) · Coco 2 (2029) |
|---|---|
| Curtmetratges | Luxo Jr. (1986) · Red's Dream (1987) · Tin Toy (1988) · Knick Knack (1989) · Geri's Game (1997) · For the Birds (2000) · Mike's New Car (2002) · Boundin' (2003) · Jack-Jack Attack (2005) · One Man Band (2006) · Mater and the Ghostlight (2006) · Lifted (2006) · Your Friend the Rat (2007) · Presto (2008) · BURN-E (2008) · Partly Cloudy (2009) · Dug's Special Mission (2009) · George and A.J. (2009) · Day & Night (2010) · Hawaiian Vacation (2011) · Air Mater (2011) · Small Fry (2011) · Time Travel Mater (2012) · La Luna (2011) · |
| Persones rellevants | |
Premi Hugo a la millor representació dramàtica, forma llarga | ||
|---|---|---|
| Dècada del 2000 |
| .jpg) |
| Dècada de 2010 |
| |
| Dècada del 2020 |
| |
