Emil Paur
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1855  Txernivtsí | ||
| Mort | 7 juny 1932 (76 anys) Frýdek-Místek (Txecoslovàquia) | ||
| Grup ètnic | Romanesos | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Místek (en)  | ||
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, pianista | ||
| Instrument | Violí | ||
   | |||
Emil Paur (Czernowitz, 29 d'agost de 1855 – Místek, 7 de juny de 1932) fou un director d'orquestra, violinista, pianista i compositor austríac. Després d'iniciar la carrera a l'Europa central, desenvolupà una part essencial de la seva trajectòria als Estats Units, on fou director musical de l'Orquestra Simfònica de Boston entre 1893 i 1898, de la Filharmònica de Nova York entre 1898 i 1902 i de l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh entre 1904 i 1910.[1][2]
Format al Conservatori de Viena, Paur destacà especialment com a intèrpret de Johannes Brahms, la música del qual encara era considerada relativament moderna i exigent per una part del públic nord-americà de finals del segle XIX. També dirigí un ampli repertori alemany i austríac, incloent-hi obres de Richard Wagner, Ludwig van Beethoven, Anton Bruckner i Richard Strauss.[1][3]
Formació
[modifica]Paur nasqué a Czernowitz, aleshores capital del ducat de Bucovina dins l'Imperi Austríac, actual Txernivtsí, a Ucraïna. Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i ja de nen actuava públicament com a violinista i pianista.[3]
Als onze anys ingressà al Conservatori de Viena, on estudià violí amb Joseph Hellmesberger i composició amb Felix Otto Dessoff. Es graduà el 1870 i aquell mateix any ingressà com a violinista a l'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena.[3]
La seva experiència com a instrumentista contribuí a la seva posterior manera de treballar com a director, caracteritzada per una atenció especial a la precisió del conjunt i a la disciplina orquestral.[3]
Primers càrrecs a Europa
[modifica]El 1876 abandonà Viena per iniciar una carrera com a director. Treballà successivament a Kassel, Königsberg i altres teatres alemanys abans de ser nomenat director principal del teatre de Mannheim el 1880.[3]
A Mannheim dirigí tant òpera com concerts simfònics i hi romangué més d'una dècada. Aquesta etapa consolidà la seva reputació com a director especialment rigorós en la preparació orquestral.[3]
El 1891 passà al teatre municipal de Leipzig, on succeí Arthur Nikisch. Des d'allà fou cridat dos anys després als Estats Units per substituir novament Nikisch, aquesta vegada al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Boston.[1]
Orquestra Simfònica de Boston
[modifica]Paur assumí la direcció de l'Orquestra Simfònica de Boston el 1893 i en fou director musical durant cinc temporades, fins al 1898.[1]
La institució el contractà després de la marxa d'Arthur Nikisch. El fundador de l'orquestra, Henry Lee Higginson, el descrigué posteriorment com un director enèrgic, amb una forta personalitat musical i una clara voluntat de desenvolupar el repertori de la formació.[4]
Durant aquesta etapa Paur mostrà una predilecció especial per la música de Brahms, que ocupà un lloc destacat en els seus programes. La Boston Symphony Orchestra recorda que aquest repertori era aleshores percebut per molts oients com a música nova i difícil.[1]
També dirigí música de Wagner, Beethoven, Bruckner i altres compositors del repertori germànic. La seva etapa a Boston coincidí amb un període de consolidació de l'orquestra com una de les grans formacions professionals nord-americanes.[1]
Filharmònica de Nova York
[modifica]El 1898 succeí Anton Seidl al capdavant de la Filharmònica de Nova York, de la qual fou director musical fins al 1902.[3]
Durant les quatre temporades novaiorqueses continuà promovent especialment la música de Brahms i el repertori germànic contemporani. Paral·lelament organitzà una formació pròpia coneguda com la Paur Symphony Orchestra, amb la qual oferí concerts i realitzà gires pels Estats Units.[3]
Paur desenvolupà també activitat al Metropolitan Opera House. El 1899 hi debutà dirigint concerts amb la seva pròpia orquestra, i durant la temporada 1899–1900 dirigí diverses òperes de Wagner, entre elles Tannhäuser, Lohengrin, Die Walküre, Tristan und Isolde i Die Meistersinger von Nürnberg.[5]
El seu repertori concertístic al Metropolitan inclogué obres de Hector Berlioz, Beethoven, Felix Mendelssohn, Franz Liszt, Bedřich Smetana, Wagner i altres compositors.[5]
National Conservatory of Music
[modifica]El 1899 fou nomenat director del National Conservatory of Music of America de Nova York, succeint Antonín Dvořák, que havia ocupat el càrrec durant la dècada anterior.[3]
La seva activitat en aquesta institució reforçà la seva vinculació amb la formació musical professional als Estats Units, en paral·lel a les seves responsabilitats orquestrals i operístiques.[3]
Orquestra Simfònica de Pittsburgh
[modifica]Després d'un breu retorn a Europa, el 1904 Paur succeí Victor Herbert al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh.[2]
Durant aquesta etapa intentà elevar el nivell tècnic del conjunt mitjançant la contractació de músics europeus experimentats. Aquesta política provocà, però, un greu conflicte amb els sindicats de músics nord-americans, que s'oposaven a la substitució de places locals per instrumentistes contractats a Europa.[2]
La disputa arribà al seu punt màxim el 1907, quan la National Federation of Musicians amenaçà amb retirar els músics de l'orquestra si Paur continuava important instrumentistes europeus.[2]
Paral·lelament, l'orquestra patí dificultats econòmiques derivades de la crisi financera de 1907. El 1910 els patrocinadors no aconseguiren reunir els recursos necessaris per garantir-ne la continuïtat i la institució suspengué l'activitat durant setze anys.[2]
Retorn a Europa
[modifica]Després de deixar Pittsburgh, Paur tornà a Europa. Treballà com a director d'òpera a Berlín i realitzà actuacions com a director convidat i pianista en diverses ciutats europees.[3]
Durant els darrers anys mantingué una activitat menys intensa que en les dècades anteriors, però continuà vinculat a la vida musical germànica.[3]
Morí a Místek, aleshores Txecoslovàquia, el 7 de juny de 1932.[3]
Repertori i estil
[modifica]Paur fou especialment identificat amb el repertori germànic del segle XIX. Brahms ocupà un lloc central en els seus programes, en una època en què la recepció nord-americana del compositor encara no era plenament consolidada.[1]
La seva manera de dirigir fou descrita com a disciplinada, intensa i estructuralment sòlida. En comparació amb directors com Arthur Nikisch o Anton Seidl, tendia a utilitzar menys fluctuacions de tempo i a donar més pes a la cohesió formal i a la precisió de conjunt.[3]
També mantingué una estreta relació amb el repertori de Wagner, especialment durant la seva etapa novaiorquesa, quan dirigí nombroses representacions i concerts wagnerians al Metropolitan Opera.[5]
Compositor i instrumentista
[modifica]A més de director, Paur fou violinista i pianista de nivell professional. La seva formació instrumental li permeté actuar ocasionalment com a solista fins i tot després d'haver consolidat la carrera de director.[3]
També compongué música orquestral, de cambra i vocal. Entre les seves obres es documenten una simfonia titulada In der Natur, un concert per a piano, música de cambra i diverses cançons.[3]
Paur enregistrà igualment nombroses peces per al sistema de piano reproductor Welte-Mignon, que permetia reproduir mecànicament interpretacions enregistrades mitjançant rotlles perforats.[6]
Família
[modifica]Paur estava casat amb la pianista Marie Burger Paur, que desenvolupà una carrera com a concertista abans i durant els primers anys de la família als Estats Units. El matrimoni es traslladà a Boston el 1893 quan Paur assumí la direcció de l'orquestra.[7]
La parella tingué fills vinculats també a la música, entre ells el pianista Kurt Paur.[3]
Llegat
[modifica]Paur formà part de la generació de directors europeus que contribuïren decisivament a professionalitzar les grans orquestres dels Estats Units durant les darreres dècades del segle XIX.[1]
La seva successiva presència al capdavant de les orquestres de Boston, Nova York i Pittsburgh el convertí en una figura singular dins la història orquestral nord-americana. La seva defensa sistemàtica de Brahms i del repertori centreeuropeu contribuí especialment a consolidar aquestes obres davant el públic estatunidenc.[1][2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «BSO Music Directors». Boston Symphony Orchestra. [Consulta: 11 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 «History of the Pittsburgh Symphony Orchestra». Pittsburgh Symphony Orchestra. [Consulta: 11 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Paur, Emil». Baker's Biographical Dictionary of Musicians. Encyclopedia.com. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ «The Boston Symphony Orchestra: An Historical Sketch». The Century Magazine. [Consulta: 11 setembre 2026].
- 1 2 3 «Emil Paur – Performance Archive». Metropolitan Opera Archives. [Consulta: 11 setembre 2026].
- ↑ Smith, Charles D.; Howe, Richard J. The Welte-Mignon: Its Music and Musicians. Vestal Press, 1994, p. 404–405.
- ↑ «Paur, Marie». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 11 setembre 2026].
- Nascuts el 1855
- Morts el 1932
- Directors d'orquestra austríacs
- Violinistes austríacs
- Pianistes austríacs
- Compositors austríacs del Romanticisme
- Persones de Txernivtsí
- Directors d'orquestra ucraïnesos
- Músics austrohongaresos
- Morts a la regió de Moràvia i Silèsia
- Directors de l'Orquestra Filharmònica de Nova York
- Compositors austríacs morts al segle XX
- Compositors austríacs nascuts al segle XIX
- Violinistes ucraïnesos
- Compositors ucraïnesos morts al segle XX
- Pianistes ucraïnesos
- Directors de l'Orquestra Simfònica de Boston
- Directors de l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh
