Lunar Gateway
| Informació general | |
|---|---|
| Tipus | estació espacial, laboratori espacial, projecte abandonat i estació espacial internacional |
| Vehicle de llançament | Falcon Heavy |
| Especificacions | |
| Massa | |
| Paràmetres orbitals | |
| Tipus d'òrbita | near-rectilinear halo orbit (en) |
La Lunar Gateway és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar que es preveia muntar en òrbita al voltant de la Lluna.
Estava previst que la Lunar Gateway servís com a centre de comunicació, laboratori científic i mòdul d'habitació per a astronautes dins del programa Artemis. Fou un projecte col·laboratiu multinacional: els participants incloïen la NASA, l'ESA, la JAXA, l'Agència Espacial del Canadà (CSA) i el Centre Espacial Mohammed Bin Rashid (MBRSC). Es preveia que fos la primera estació espacial situada més enllà de l'òrbita terrestre baixa.[1][2]
S'esperava que en la Lunar Gateway s'estudiessin les disciplines científiques següents: ciència planetària, astrofísica, observació terrestre, heliofísica, biologia espacial fonamental i salut humana.[3]
L'estació s'havia d'usar també com a punt d'aturada pel vehicle proposat Deep Space Transport, que és un concepte de vehicle reusable, amb propulsió elèctrica i química dissenyat específicament per a missions tripulades a Mart.[4]
La Gateway s'havia dissenyat per ser utilitzada en col·laboració amb empreses comercials com a estació de pas de missions tant robòtiques com tripulades a la superfície lunar i per viatges a Mart.
El juliol de 2025, amb l'aprovació de la Llei estatunidenca "One Big Beautiful Bill" es van assignar fons per un import total de 2.600 milions de dòlars fins al 2032.[5] No obstant, el març de 2026, la NASA va anunciar que cancel·lava de moment els plans per construir l'estació i, en canvi, se centraria en desenvolupar una base sobre la superfície de la Lluna que s'hauria de construir entre el 2029 i el 2036.[6][7]
Mòduls previstos
[modifica]Al desembre de 2024, els plans de construcció de la Lunar Gateway incloïen aquests mòduls:
- El Power and Propulsion Element (PPE) seria usat per generar electricitat mitjançant un propulsor solar elèctric per a la resta de l'estació i actuarà també com a remolcador de la nau. Estava previst enviar-lo, juntament amb el mòdul HALO, a finals de 2027.[8]
- El Habitation and Logistics Outpost (HALO) seria usat com a part habitable de l'estació. Comptarà, entre d'altres, amb capacitat de maneig de dades i comandament; d'emmagatzematge i distribució d'energia; volum d'estiba; control tèrmic; sistemes de comunicacions; sistemes de suport vital i control medioambiental, i un port d'acoblament de la nau Orion, que permetrien donar suport a una tripulació de quatre persones durant almenys 30 dies. Estava previst llançar-lo, juntament amb el mòdul PPE, a finals de 2027.[8]
- El European System Providing Refueling, Infrastructure and Telecommunications (ESPRIT) és un mòdul de serveis que ha de construir l'ESA. Proveiria de capacitat addicional d'hidrazina i xenó, equipament de comunicacions i diversos paquets científics.[9] El mòdul ESPRIT consistirà en dues parts. La primera part, anomenada Lunar Link[10] subministrarà les comunicacions per a la miniestació Gateway. Es preveia el seu llançament a finals de 2027, junt amb el mòdul HALO. La segona part, anomenada Lunar View,[11] contindria els dipòsits de combustible, ports d'acoblament i el passadís d'habitacions amb finestres petites. Es preveia llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[12]
- El Lunar International Habitat Module (Lunar I-HAB) seria un mòdul d'habitació addicional construït per l'ESA, que inclouria contribucions d'altres socis de l'estació com ara un sistema de suport vital de la JAXA, aviònica i programari de la NASA i robòtica de l'Agència Espacial del Canadà (CSA).[13] Estava previst llançar-lo a finals de 2028, com a càrrega de la nau tripulada Orion en la missió Artemis IV.[14]
- El Canadarm3 seria un parell de braços robòtics remots, un gran i un petit, similar al que ja va operar en el transbordador espacial Space Shuttle (Canadarm) i el que ara opera a l'Estació Espacial Internacional Canadarm2, i associat al manipulador destre. El braç podria operar de forma autònoma. Tanmateix, també seria capaç d'acceptar el control des d'estacions situades a la Terra o d'astronautes que es trobessin a la Gateway.[15] El Canadarm3 seria la contribució de l'Agència Espacial del Canadà (CSA) a aquest programa internacional de construcció d'una estació orbital. Es preveia llançar-lo al març de 2030, com a part de la càrrega de la nau tripulada Orion de la missió Artemis V.[12]
- El Crew and Science Airlock Module seriautilitzat per realitzar activitats extravehiculars fora de l'estació espacial i podria tenir el port d'acoblament pel proposat Deep Space Transport. Seria construït pel Centre Espacial Mohammed bin Rashid (MBRSC), dels Emirats Àrabs Units.[16] El seu llançament estava previst per al març de 2031, com a càrrega que transportarà la nau Orion de la missió Artemis VI.[17]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «FY 2022: NASA Budget Request». NASA, 28 maig 2021. [Consulta: 1 juny 2021].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic. - ↑ Jackson, Shanessa. «Competition Seeks University Concepts for Gateway and Deep Space Exploration Capabilities». nasa.gov. NASA, 11 setembre 2018. Arxivat de l'original el 17 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic. - ↑ Mahoney, Erin. «NASA Seeks Ideas for Scientific Activities Near the Moon». nasa.gov. NASA, 24 agost 2018. Arxivat de l'original el 9 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2018].
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic. - ↑ Robyn Gatens, Jason Crusan «Cislunar Habitation & Environmental Control & Life Support System». www.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «One Big Beautiful Bill Act». Public Law 119–21. 119th United States Congress, 04-07-2025. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ «NASA plans moon base instead of orbital lunar station» (en anglès). dw.com. [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ «Nasa abandons orbiting lunar station plan in favor of $20 billion ‘moon base’» (en anglès). The Independent, 24-03-2026. [Consulta: 25 març 2026].
- 1 2 «NASA Awards Contract to Launch Initial Elements for Lunar Outpost». NASA, 9 febrer 2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ Sloss, Philip. «NASA updates lunar Gateway plans». NASASpaceFlight.com, 11-09-2018. Arxivat de l'original el 6 August 2019. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ «Gateway: Lunar Link» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ «Gateway: Lunar View» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 26 juny 2024].
- 1 2 «FY 2025 Budget Request | FY 2025 President's Budget Request Moon to Mars Manifest». NASA, 15 abril 2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Canadian Space Agency to build robotic arms for lunar space station» (en anglès). Global News.
- ↑ Foust, Jeff. «NASA planning to spend up to $1 billion on space station deorbit module». SpaceNews, 13 març 2023. [Consulta: 13 març 2023].
- ↑ Agency, Canadian Space. «About Canadarm3». Canadian Space Agency, 26-06-2020. [Consulta: 19 setembre 2023].
- ↑ Foust, Jeff. «UAE to build airlock for lunar Gateway». SpaceNews, 7 gener 2024. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ «Gateway Space Station – NASA» (en anglès americà), 12-06-2023. [Consulta: 7 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Deep Space Gateway Opens Opportunities for Distant Destinations Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine. - NASA
- First human outpost near the Moon - RussianSpaceWeb plana web sobre la Deep Space Gateway