Marioneta
Una marioneta (o titella de fil) és un dels tipus de titella que consisteix en un element dramàtic, com ara un personatge o un objecte d'una història, que es manipula des de l'exterior amb fils, fent servir diverses tècniques, per representar una obra teatral.
Orígens històrics
[modifica]L'art dels titelles és una forma d'espectacle ancestral. Hi ha proves que a Egipte, ja l'any 2000 aC, s'utilitzaven objectes accionats per fils, incloses figures de fusta manipulades per simular que pastaven pa. S'han trobat titelles articulats de filferro, fets d'argila i ivori, en tombes egípcies. L'ús de titelles de fil (marionetes) formava part de rituals i cerimònies en l'antiguitat i es manté vigent avui dia.
Aquesta disciplina es practicava a l'antiga Grècia, i els registres escrits més antics que en fan referència es troben en les obres d'Heròdot i Xenofont, que daten del segle V aC.[1][2] La paraula grega per a «titella» és νευρόσπαστος (nevróspastos), que literalment significa «mogut per fils» o «accionat estirant fils»,[3] de νεῦρον (nevron), que significa «tendó, múscul, corda» o bé «filferro»,[4] i σπάω (spáō), que significa «estirar» o «tibar».[5][6]
Aristòtil (384–322 aC) parla de les titelles a la seva obra Sobre el moviment dels animals:
Els moviments dels animals es poden comparar amb els de les marionetes automàtiques, que es posen en marxa amb un moviment mínim; els mecanismes s'alliberen i fan xocar entre si els fils retorçats.[7]
Les arrels del teatre de titelles europeu probablement es remunten a les representacions populars gregues amb titelles durant el segle V aC. La Ilíada i l'Odissea es representaven mitjançant titelles. Cap al segle III aC, aquestes obres ja es representaven al Teatre de Dionís, a l'Acròpolis.[8] Es creu que Arquímedes va estudiar i millorar els mecanismes de les marionetes, i l'obra de Plató fa referència a l'art titellaire.
S'han trobat nines de fang i d'ivori de l'antiga Grècia i a Roma, datades al voltant del 500 aC, en tombes infantils. Aquestes nines tenien braços i cames articulats; algunes duien una vareta de ferro que sortia de la part superior del cap. Aquesta vareta servia per manipular la nina des de dalt, tal com es fa avui dia en el teatre de titelles sicilià. Algunes d'aquestes nines tenien fils en lloc de varetes. Alguns investigadors creuen que aquestes figures antigues eren simples joguines i no pas titelles, a causa de la seva petita mida.[9]
La paraula índia sutradhara, derivada de sutra, fa referència al responsable de les representacions teatrals (o a un titellaire) i significa literalment «qui estira els fils» o «qui sosté els fils».[10]
Etimologia
[modifica]La paraula marioneta, d'origen francès, ha estat interpretada de diverses maneres. Segons alguns, una marionette era un clergue que, en les representacions religioses on apareixia la Mare de Déu, aportava la seva veu fent-la aguda perquè semblés femenina, per això aquests titelles parlarien sempre amb una veu aguda, virolada i falsa. Segons altres, Marionette era el nom de la dama protagonista d'aquest espectacle de titelles, que en la versió catalana és anomenada Marieta.
Composició
[modifica]La marioneta consta de tres elements inseparables:
- El ninot, que pot ser més o menys articulat, en funció del que s'espera que pugui o hagi de fer.
- Els fils, que connecten el ninot amb el seu punt de control.
- El control (o creu), que és el comandament des d'on s'anima el ninot en moure'n els fils.
Bàsicament els comandaments són de tipus horitzontal (o americà), vertical (o anglès) i diagonal (o alemany). En algunes tradicions del sud-est asiàtic s'empren controls molt simples i fins i tot en alguns casos, com a Birmània, els fils se subjecten directament amb la mà, sense ajuda d'altres suports, i amb la manipulació a la vista, l'operador també estira els fils amb els dits del peu.
Alguns marionetistes
[modifica]- Harry V. Tozer (Marionetas de Barcelona)
- Herta Frankel (Compañía de Herta Frankel)
Referències
[modifica]
- ↑ Herodotus, The Histories, 2.48, on Perseus
- ↑ Xenophon, Symposium, 4.55, on Perseus
- ↑ νευρόσπαστος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ νεῦρον, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ σπάω, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ List of Ancient Greek words related to puppetry, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ Aristotle, On the Motion of Animals, 350 BC.
- ↑ Blumenthal, Eileen, Puppetry and Puppets, Thames & Hudson, 2005. ISBN 978-0-500-51226-5
- ↑ Observations - Chapter One
- ↑ McGregor, R. S.. The Oxford Hindi-English Dictionary. Oxford [England]; New York: Oxford University Press, 1993, p. 1035.
