Mucor
 Mucor mucedo  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Mucoromycota |
| Classe | Mucoromycetes |
| Ordre | Mucorales |
| Família | Mucoraceae |
| Gènere | Mucor L., 1753 Mucor |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Mucor mucedo |
.svg){kind=icon}
Mucor un gènere de fongs de família de les mucoràcies (Mucoraceae) que inclou unes 110 espècies.[1] Està àmpliament distribuït pel sòl, tot i que també el trobem a l'aire o a la superfície de plantes i fruites. La majoria d'espècies són mesòfiles (poden créixer en un rang de 10-40 °C, amb un creixement òptim a 20-35 °C), encara que algunes en poden créixer fins als 60 °C (Mucor miehei i Mucor pusillus).[2] Algunes espècies (com Mucor dimorphosporus) han estat responsables de grans pèrdues econòmiques per l'alliberament de micotoxines, com l'anaflatoxina, a la superfície de productes gastronòmics de botigues i supermercats.[3] És també un agent causant de la mucormicosi, una malaltia rara però perillosa.[2]
Taxonomia
[modifica]Tot i la seva importància clínica i industrial, la taxonomia de l'ordre Mucorales i, per tant, del gènere Mucor està relativament poc estudiada, i és possible que rebi canvis significatius a mesura que apareguin noves investigacions. Anteriorment Mucor estava comprés en la divisió Zigomicota, avui considerada polifilètica[4] i en desús. Ha sigut dividit en dos fílums, Mucoromycota i Zoopagomycota.[5] El gènere Mucor, en classificacions recents, és considerat del fílum Mucoromycota, subfílum Mucoromicotina, ordre Mucorales i família Mucoraceae.[1][6][5]
Hi ha, també, nombroses proves que el gènere Mucor i la família Mucoraceae són també polifilètics, de manera que és possible que rebin canvis en la seva taxonomia.[6]
Característiques morfològiques
[modifica]
En un medi de cultiu sòlid, les colònies del gènere Mucor creixen amb una morfologia filamentosa. Creixen ràpidament i tenen un aspecte de floridura blanca entre esponjosa i cotonosa, que pot tenir alguns centímetres d'altura. A mesura que es desenvolupa l'esporangi (òrgan reproductor del fong), la floridura pren un color més grisós o marronós.[2][7] Si creix en un medi líquid en anaerobiosi, adopta un estat de llevat o rent però retorna a l'estat filamentós en presència d'oxigen. La capacitat d'alternar entre els dos estats, floridura i rent, s'anomena dimorfisme fúngic.[2]
Els esporangiòfors (hifes que suporten els esporangis) poden ser simples o ramificats. Tenen una columel·la (part suportada per l'estípit i que manté les espores fins que es dispersin) que culmina en un gran esporangi globós on hi ha un gran nombre d'espores. Un cop s'ha dispersat, en l'esporangiòfor pot quedar un collaret que és de les restes de la paret de l'esporangi. Els esporangiòfors són hialins, grisos o marrons.[2][7]
Creixement
[modifica]Cicle cel·lular
[modifica]En la seva forma miceliana, el miceli és gruixut, cenocític (multinuclear) i molt ramificat. Les branques de la hifa es van comprimint fins a arribar a una punta fina. A mesura que creix el fong, poden aparèixer septes en les hifes, que separen parts especialitzades del miceli com clamidòspores.[2] Presenten autotropisme negatiu: les hifes s'eviten per no tocar-se entre elles i competir pels recursos. Els mecanismes d'aquest procés poden ser la falta d'oxigen, alta presència de CO₂, o algun altre metabòlit secundari no identificat.[8]
Reproducció asexual
[modifica]La reproducció asexual es dona per esporangiòspores. Trobem múltiples esporangiòspores en un esporangi globular, que es troba en un