Neu!
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | grup de música  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1971 1985, Düsseldorf | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 1971 – | ||||
| Segell discogràfic | Astralwerks Brain | ||||
| Gènere | Krautrock | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | neu2010.com | ||||
     | |||||
Neu! va ser un duet alemany de rock experimental format per Michael Rother (guitarra) i Klaus Dinger (bateria) que sovint és considerat un dels grups més importants i influents de l'escena krautrock, tot i que no va ser gaire popular mentre va existir.[1] Neu! va destacar per l'ús del ritme motorik, característic del krautrock, i per les melodies minimalistes.[1][2]
El duo es va formar el 1971 a Düsseldorf, Alemanya occidental, quan Dinger i Rother van abandonar el grup Kraftwerk. L'àlbum homònim de debut, Neu!, va ser editat el 1972 i va ser el primer dels tres treballs que el grup va publicar abans de separar-se el 1975. Després de la dissolució, els dos integrants es van dedicar a altres projectes, com Harmonia, La Düsseldorf i La! Neu?, però van tornar a treballar junts a mitjan anys 80 en l'enregistrament de Neu! 4, que es va editar el 1995.[1][3]
En els seus tres primers àlbums, el duo va treballar amb el reconegut productor musical alemany Konrad (o Conny) Plank, que va influir considerablement en el so del grup. En el darrer d'aquests àlbums, Neu! 75, també hi van participar Thomas Dinger, germà de Klaus, i Hans Lampe a la bateria.[3] Durant la gira alemanya de presentació del 1972, el duo va rebre la col·laboració d'Eberhard Kranemann i Uli Trepte, tots dos integrants de Guru Guru, un altre grup de l'escena krautrock.[4]
La música de Neu! és considerada una influència important en gèneres com el postrock, la música electrònica, la música industrial, el noise i el rock experimental.[5] No obstant això, els seus àlbums van estar fora de mercat durant molt de temps, fins que van ser reeditats en CD l'any 2001 pels segells Astralwerks, EMI Electrola i Grönland, segons el país.[5][6]
Història
[modifica]Inicis i àlbum de debut (1971-1972)
[modifica]Klaus Dinger i Michael Rother (ambdós multi-instrumentistes) van formar part de Kraftwerk, un altre grup d'art rock important de Düsseldorf. Anteriorment, però, ja havien format part d'altres grups alemanys influenciats pel rock dels anys 60; Rother havia estat guitarrista de Spirits Of Sound i Dinger bateria de The No i The Smash.[4] En l'àlbum de debut de Kraftwerk,[7] Dinger ja va tocar la bateria, mentre que Rother no va entrar en contacte amb el grup fins després de la publicació d'aquest àlbum, quan un músic amic el va convidar a tocar-hi.[8] A causa de les desavinences amb Florian Schneider, que els havia reclutat quan Ralf Hütter havia deixat el grup temporalment el 1971, tots dos van abandonar la formació per crear Neu! amb el productor de Kraftwerk Conny Plank, que havia treballat amb artistes com Marlene Dietrich.[2][3]
Les contribucions de Plank van ser vitals en el so del grup, ja que va fer de mediador entre els caràcters de Dinger i Rother.[3] La personalitat de Dinger ha estat descrita com a agressiva i propera "als aspectes més desafiadors de la contracultura",[3] i alguns consideren que la seva música era caòtica i dramàtica.[9] D'altra banda, Rother preferia un so més melòdic que es relacionava amb una manera més harmoniosa de veure el món.[3] Ell mateix va fer referència a aquest contrast de personalitats en una entrevista en què va parlar sobre com, en algunes presentacions en viu, Dinger es feia talls tocant la bateria, i fins i tot arribava a esquitxar sang: "L'audiència estava molt impressionada per aquesta interpretació radical i extàtica. Mai no vaig sentir la necessitat d'aquesta classe de performance i sempre vaig intentar comunicar-me només amb la música".[8] Dinger, en canvi, considerava que Rother era "de pensament molt convencional i tradicional".[10]
El primer àlbum del grup va ser l'homònim Neu!, que van gravar durant quatre dies el desembre de 1971 a l'estudi de Plank a Hamburg i va ser editat l'any següent. Neu! barrejava elements d'ambient: guitarres abrasives, atmosferes industrials, sons d'aigua, sorolls diversos i el ritme motorik, característic de l'escena, un terme que, de fet, Dinger va rebutjar, ja que ell preferia anomenar-lo compàs apatxe.[3][11] El discjòquei anglès John Peel, una de les persones que més va promocionar els grups de krautrock, va difondre la primera cançó de l'àlbum, "Halogallo", de 10 minuts de durada, al seu programa de ràdio.[2] Aquest instrumental destaca per l'ús del ritme motorik i és considerada una de les cançons més representatives del grup.[3] Neu! va vendre al voltant de 30.000 còpies a Alemanya.[3]
Dos àlbums i dues separacions (1973-1975)
[modifica]El segon àlbum del grup va ser titulat Neu! 2 i es va editar el 1973. L'àlbum va mostrar més clarament el contrast entre el costat més melòdic i el costat més sorollós i experimental del grup.[3] Durant l'enregistrament d'aquest àlbum, el duo es va quedar sense diners i, com que el segell del grup va refusar ajudar-los, van decidir versionar un single que ja havien gravat, "Super"/"Neuschnee", a diferents velocitats i en diferents aparells, i el van convertir en diverses cançons per poder completar la cara B de l'elapé.[1][2][3] Segons Dinger, aquesta va ser una "solució pop art a un problema pop", que avui dia és vista per molts crítics com una innovació.[2]
Després de l'enregistrament d'aquest àlbum, el duo es va separar temporalment a causa de desavinences personals i dificultats econòmiques afegides al problema amb el segell, a més de no aconseguir reproduir el so d'estudi en viu.[3] Durant aquest període Rother va formar Harmonia juntament amb Dieter Moebius i Hans-Joachim Roedelius, que conformaven el duo Cluster, amb els quals va editar dos àlbums. Dinger, d'altra banda, va formar un nou grup anomenat La Düsseldorf.
Dinger i Rother van tornar a treballar junts a Neu! 75, que va ser editat el 1975.[1] La primera cara de l'àlbum es caracteritzava per presentar un so proper a l'ambient, més relacionat amb la visió de Rother. La segona cara representava més clarament la personalitat de Dinger, amb cançons protopunk abrasives com "After Eight" i "Hero" i s'hi pot destacar la col·laboració del germà de Dinger (Thomas Dinger) i de Hans Lampe, tots dos futurs integrants de La Düsseldorf.[2][3]
Carreres en solitari i nous projectes (1976-1984)
[modifica]Després de l'edició de Neu! 75 el grup es va separar.[1] Klaus Dinger relaciona la separació amb el fet que ell preferia viure a la ciutat, mentre que Rother odiava la vida urbana i va decidir anar-se'n a viure al camp.[10] Els germans Dinger i Hans Lampe es van dedicar al projecte de La Düsseldorf i van editar tres àlbums. Durant els anys posteriors a la dissolució del grup el 1983, Dinger va formar tres nous grups: Klaus Dinger & Rheinita Bella Düsseldorf, Die Engel des Herrn i La! Neu?.[3]
Rother, per la seva banda, va seguir treballant amb Harmonia, que va gravar l'àlbum Tracks and Traces amb Brian Eno el 1976, tot i que no es va editar fins al 1997. Posteriorment, va iniciar una carrera en solitari.[1] El primer àlbum d'aquesta nova etapa va sortir el 1977 i es va titular Flammende Herzen. Per a l'enregistrament de diversos dels seus primers àlbums, Rother va tenir la col·laboració de Plank com a productor i de Jaki Liebezeit de Can a la bateria.[12] Rother va editar un total de set àlbums entre 1977 i 1987.[13]
Breu retrobament i nous treballs (1985-2000)
[modifica]El duo es va retrobar entre l'octubre de 1985 i l'abril de 1986 per gravar Neu! 4,[3] que va sortir al mercat aproximadament deu anys després.[1] Igual que Neu! 2, aquest àlbum contenia remescles d'algunes cançons i, segons el crític Jason Ankeny, anticipava la música electrònica dels anys 90.[14] El productor Conny Plank va morir l'any 1987.[15] Aquell mateix any, Rother va editar Traumreisen, que va ser la darrera publicació de material original fins al 1996.[13] Entre el 1988 i el 1992, Rother va treballar en dos àlbums que mai no va completar. Aquest material va ser usat com a pista addicional en les reedicions de les seves publicacions anteriors i en el compilat Radio: Musik von Michael Rother, de 1993.[16]
Neu! 4 va ser publicat el 1995, quan Dinger va donar la cinta, sense el permís de Rother, a un segell japonès anomenat Captain Trip. Dinger mateix no va quedar satisfet amb l'àlbum i sostenia que és una publicació semioficial. El 1996, aquest mateix segell també va publicar, novament sense el permís de Rother, '72 Live!, també conegut com a '72 Live! in Düsseldorf o Neu! '72 Live! in Düsseldorf, a més a més d'un assaig amb Eberhard Kranemann al baix[3] i altres projectes de Dinger.[10]
Durant aquell mateix any, Rother va tornar a editar un treball en solitari titulat Esperanza, el seu primer elapé de material original en nou anys.[13] Paral·lelament, Dinger va formar un altre grup anomenat La! Neu?: el nom feia referència tant a La Düsseldorf com a Neu!. Aquesta agrupació va editar un seguit d'àlbums, incloent-hi àlbums d'estudi i presentacions en viu, entre el 1996 i el 1999.[10][17]
Resolució de conflictes i rellançaments (2001-actualitat)
[modifica]Els tres primers àlbums del grup van estar fora d'impressió durant molts anys a causa de conflictes legals i desacords entre Dinger, Rother i Christa Fast, l'hereva de Plank.[10] Durant els anys 80, aquests àlbums circulaven només com a bootlegs, editats principalment per un segell anomenat Germanofon.[10] Van ser reeditats oficialment en CD el 2001,[2][3] amb l'ajuda de l'actor alemany Herbert Grönemeyer i el seu segell discogràfic Grönland.[15][18] Els àlbums també van ser editats per Astralwerks i EMI Electrola. Segons Dinger, Polygram havia intentat publicar els àlbums del grup en CD amb anterioritat sense tenir-ne els drets.[10] També va ser el 2001 que es va publicar un DVD d'una actuació artística del 1971, al programa televisiu Beat-Club,[2][16] de la cançó "Rueckstossgondoliero" de Kraftwerk, formació integrada per Florian Schneider, Dinger i Rother.
Ocasionalment, Rother va fer gires amb Dieter Moebius i va continuar editant una gran quantitat de treballs en solitari, a més a més de tocar amb artistes com els Red Hot Chili Peppers i Secret Machines.[16] En una entrevista de l'any 1998, Dinger va dir que estava interessat en la possibilitat de treballar en un nou àlbum amb Rother.[10] Per la seva banda, Rother va suggerir l'any 2001 que si bé encara existia una possibilitat que Neu! tornés a ajuntar-se, era poc probable a causa de les discrepàncies amb Dinger. Tanmateix, va afirmar que li interessava veure si tots dos podien aportar alguna cosa "nova i convincent" al llegat del grup.[12]
Thomas, el germà de Dinger, va morir l'any 2002, després d'haver editat una sèrie d'àlbums a finals dels anys 90 amb un grup anomenat 1-A Düsseldorf i[19] Klaus Dinger va morir el 20 març del 2008, quatre dies abans de fer 62 anys.[20] Rother encara segueix actiu en l'escena muscial europea.
Estil
[modifica]La música de Neu! es va caracteritzar per l'ús del ritme motorik, que Brian Eno va denominar "Neu!-beat", en cançons com "Hallogallo", "Isi" i "Für Immer".[21] El terme motorik fa referència a un so mecànic i a causa d'aquestes connotacions Dinger, creador d'aquest compàs, rebutjava el terme. El ritme ha estat comparat, fins i tot per Dinger,