Panegiris
A l'antiga Grècia, una panegiris (grec antic: ĎÎąÎ˝ÎˇÎłĎ ĎÎŻĎ, panegyris, literalment 'aplec, consell, reuniĂł, assemblea general')[1] era una reuniĂł o assemblea en la qual estaven convocats tots els membres d'un mateix poble per a una festa solemne, com una fira, un espectacle, uns sacrificis o uns jocs.[2]
El terme es feia servir per a tres menes de trobades:
- la dels habitants d'una ciutat determinada i la seva rodalia (com ara les Efèsies)
- la dels habitants d'una contrada, una raça o una tribu (com ara les Dèlies, les Pambeòcies i les Paniònies)
- una trobada nacional de tots els grecs, com els Jocs OlĂmpics, els Jocs PĂtics, els Jocs Ăstmics i els Jocs Nemeus, o les Panhel¡lènies i les Eleutèries.
A les panegiris eren habituals els discursos de lloança cap a la comunitat, entre els quals el famĂłs discurs d'Isòcrates d'Atenes, malgrat que mai no fos llegit. Amb el temps, els discursos destinats a elogiar una persona foren anomenats panegĂrics, especialment als emperadors i alts cĂ rrecs.
Referències
[modifica]- â Alberich i MarinĂŠ, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-CatalĂ . D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - FundaciĂł Institut CambĂł, 2015, p. 1293. ISBN 9788441224223.
- â PabĂłn S. de Urbina, JosĂŠ M.; ReglĂ i JimĂŠnez, Vicenç; et alii. ÂŤĎÎąÎ˝ÎˇÎłĎ ĎΚĎÂť. A: Diccionari manual grec clĂ ssic-catalĂ . Barcelona: Larousse, 2011, p. 447. ISBN 978-84-7153-909-0.
