Phoenicurus
,_Lodz_(Poland).jpg) Cotxa cua-roja  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Phoenicurus Thomas Ignatius Maris Forster, 1817 Phoenicurus |
.svg){kind=icon}
Phoenicurus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere són originaris d'Europa, Àsia i Àfrica.[3] Reben el nom comú de "cotxa" que és un nom antic per a la cua.[4] Són petits insectívors, els mascles majoritàriament de colors brillants en diverses combinacions de vermell, blau, blanc i negre, les femelles de color marró clar amb una cua vermella.[5]
Catalunya
[modifica]De totes les espècie de Phoenicurus, només dues es poden veure regularment. La més abundant és la cotxa fumada que és una espècie estacional a les zones d'alta muntanya dels Pirineus i Prepirineus, migra cap al sud, al nord d'Àfrica, durant l'hivern, i que es comporta com un veritable migrador. A la resta de l'àrea de distribució, és un resident generalitzat on hi ha hàbitats adequats. Es troba habitualment com a migrador i visitant hivernal, sobretot a les zones de terres baixes mediterrànies.[6][7]
La segona és la cotxa cua-roja (P. phoenicurus) tot i que només durant el pas migratori pre i postnupcial. És una espècie nidificant estival molt rara i localitzada. Migrador comú arreu del territori i hiverna excepcionalment.[8][9]
Taxonomia
[modifica]El gènere Phoenicurus va ser introduït pel naturalista anglès Thomas Forster el 1817 amb l'espècie tipus (per tautonímia) Phoenicurus phoenicurus, la cotxa cua-roja).[10][11]
Un estudi filogenètic molecular publicat el 2010 va conduir a una reorganització de la família dels muscicàpids del Vell Món en què les dues espècies de Rhyacornis i l'única espècie de Chaimarrornis es van fusionar en Phoenicurus.[12][13]
Etimologia
[modifica]El nom Phoenicurus prové del grec antic «φοινιξ/phoinix» que significa “carmesí/porpra”; i «-ουροσ/-ouros», “cua”.[14]
Espècies existents
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per catorze espècies:[13]
- Phoenicurus erythronotus - Cotxa d'Eversmann.
- Phoenicurus frontalis - Cotxa frontblava.
- Phoenicurus coeruleocephala - Cotxa capblava.
- Phoenicurus schisticeps - Cotxa gorjablanca.
- Phoenicurus fuliginosus - Cotxa fuliginosa.
- Phoenicurus bicolor - Cotxa bicolor.
- Phoenicurus leucocephalus - Cotxa de coroneta blanca.
- Phoenicurus alaschanicus - Cotxa de Przewalski.
- Phoenicurus ochruros - Cotxa fumada.
- Phoenicurus phoenicurus - Cotxa cua-roja.
- Phoenicurus moussieri - Cotxa diademada.
- Phoenicurus auroreus - Cotxa de Dáuria.
- Phoenicurus hodgsoni - Cotxa de Hodgson.
- Phoenicurus erythrogastrus - Cotxa de Güldenstädt.
Espècies fòssils
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Phoenicurus (Phoenicurus sp.)». Avibase. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Phoenicurus T.Forster, 1817» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Phoenicurus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 abril 2026].(català)
- ↑ Collar, N.J. Phoenicurus. vol.10 Cuckoo-shrikes to Thrushes. Barcelona: Lynx Ed, 2005, p. 769–773 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-72-6.
- ↑ «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». SIOC - Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)». SIOC - Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ «Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)». OrnithoLlistes - El visor de les llistes d'ornitho.cat. [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ Forster, Thomas. A Synoptical Catalogue of British Birds. Londres: Nichols, Son, and Bentley, 1817, p. 53.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.10. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 74 [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ Sangster, George; Alström, Per; Forsmark, Emma; Olsson, Urban «Multi-locus phylogenetic analysis of Old World chats and flycatchers reveals extensive paraphyly at family, subfamily and genus level (Aves: Muscicapidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 57, 1, 10-2010, p. 380–392. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.07.008.
- 1 2 «Chats, Old World flycatchers». IOC World Bird List Version 12.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2022. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 304. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 abril 2026].
- ↑ Kessler, E. «Neogene songbirds (Aves, Passeriformes) from Hungary». vol.8 p. 37–149. Hantkeniana, 2013.
Bibliografia
[modifica]- Voelker, G; Semenov, G.; Fadeev, I.V.; Blick, A; Drovetski, S. «The biogeographic history of Phoenicurus redstarts reveals an allopatric mode of speciation and an out-of-Himalayas colonization pattern». Systematics and Biodiversity, ex.13 (3), 2015, p. 296–305. Bibcode: 2015SyBio..13..296V. DOI: 10.1080/14772000.2014.992380.
