Vés al contingut

Restrenyiment

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaRestrenyiment
Restrenyiment en un nen petit vist per raigs X. modifica
Tipusdisfunció intestinal i símptoma a les deposicions Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-11ME05.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K59.00 i K59.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9564.00 i 564.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD12 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0182020 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3080 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003125 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine184704 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003248 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009806, C0237326 i C1257861 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2089 Modifica el valor a Wikidata

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.[1] Els excrements sovint són durs i secs.[2] Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal.[3] Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal.[2] La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana.[2] Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.[4]

El restrenyiment té moltes causes.[2] Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià.[2] Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B12, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal.[2][5][6][7][8] Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics.[2] Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment.[9] El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.[10]

El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present.[2] Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel[11] i fer exercici.[2] Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant.[2] Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius.[2] Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.[2]

A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent.[12] Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.[9]

Causes

[modifica]

Normalment és ocasionat per una alimentació inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici físic). Tot i així també pot ser causat per l'estrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.

Mesures preventives

[modifica]

Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al vàter.

Tractament farmacològic

[modifica]

Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviament. En aquest capítol es mostren els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[13]

Existeixen diferents tipus de laxants, en ordre de preferència de prescripció serien:

Ocasionalment es pot requerir l'ús d'una ènema de neteja. I, rarament i en pacients allitats, una extracció digital.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Constipation and evacuation disorders». Best Pract Res Clin Gastroenterol. Baillière Tindall, vol. 23, 4, 2009, p. 517–30. DOI: 10.1016/j.bpg.2009.05.001. PMID: 19647687.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Constipation». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-02-2015. Arxivat de l'original el 15 March 2017. [Consulta: 14 març 2017].
  3. ↑ Bharucha, A. E.; Dorn, S. D.; Lembo, A.; Pressman, A. «American Gastroenterological Association medical position statement on constipation». Best Practice & Research: Clinical Gastroenterology. Baillière Tindall, vol. 144, 1, 1-2013, p. 211–217. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.029. PMID: 23261064.
  4. ↑ Colombo, Jennifer M.; Wassom, Matthew C.; Rosen, John M. «Constipation and Encopresis in Childhood». Pediatrics in Review, vol. 36, 9, 01-09-2015, p. 392–401; quiz 402. DOI: 10.1542/pir.36-9-392. ISSN: 1526-3347. PMID: 26330473.
  5. ↑ «Symptoms & Causes of Celiac Disease | NIDDK». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 24 April 2017. [Consulta: 24 abril 2017].
  6. ↑ «The Overlap between Irritable Bowel Syndrome and Non-Celiac Gluten Sensitivity: A Clinical Dilemma». Nutrients, vol. 7, 12, 2015, p. 10417–26. DOI: 10.3390/nu7125541. PMC: 4690093. PMID: 26690475.
  7. ↑ Bharucha, AE; Pemberton, JH; Locke GR, 3rd «American Gastroenterological Association technical review on constipation.». Gastroenterology, vol. 144, 1, 1-2013, p. 218–38. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.028. PMC: 3531555. PMID: 23261065.
  8. ↑ «Pernicious Anemia Clinical Presentation: History, Physical Examination» (en anglès). emedicine.medscape.com. [Consulta: 6 abril 2023].
  9. 1 2 «Dioctyl Sulfosuccinate or Docusate (Calcium or Sodium) for the Prevention or Management of Constipation: A Review of the Clinical Effectiveness». , 26 juny 2014. PMID: 25520993.
  10. ↑ Brenner, DM; Shah, M «Chronic Constipation.». Gastroenterology Clinics of North America, vol. 45, 2, 6-2016, p. 205–16. DOI: 10.1016/j.gtc.2016.02.013. PMID: 27261894.
  11. ↑ Li, Yuyuan; Long, Shangqin; Liu, Qiaochu; Ma, Hong; Li, Jianxin; Xiaoking, Wei; Yuan, Jieli; Li, Ming; Hou, Minmin «Gut microbiota is involved in the alleviation of loperamide‐induced constipation by honey supplementation in mice». Food Science & Nutrition. NIH, vol. 8, 8, 8 agost 2020, p. 4388–4398. DOI: 10.1002/fsn3.1736. PMC: 7455974. PMID: 32884719. «The results of this study suggested that honey can improve the symptoms of constipation by elevating fecal water content and intestinal transit rate in loperamide‐induced constipation model.»
  12. ↑ «Constipation of anorectal outlet obstruction: Pathophysiology, evaluation and management». Journal of Gastroenterology and Hepatology, vol. 21, 4, 2006, p. 638–646. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2006.04333.x. PMID: 16677147.
  13. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.

Enllaços externs

[modifica]