Vés al contingut

Roger Donaldson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoger Donaldson
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Ballarat (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSanta Monica Modifica el valor a Wikidata
FormacióBallarat High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChris Donaldson, India Donaldson Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002044 TMDB (persona): 21370 Rottentomatoes: celebrity/roger_donaldson Allmovie (artista): p88014 Modifica el valor a Wikidata

Roger Lindsey Donaldson (ONZM) (nascut el 15 de novembre de 1945) és un productor, guionista i director de cinema neozelandès nascut a Austràlia. Les seves pel·lícules inclouen el drama de relacions de 1981 Smash Palace, les pel·lícules de Kevin Costner Sense sortida (1987) i Tretze dies (2000), i la pel·lícula de desastres de 1997 Un poble anomenat Dante's Peak.[1] Ha treballat dues vegades cadascun amb els actors Kevin Costner, Pierce Brosnan, Anthony Hopkins i Michael Madsen. Donaldson també va treballar amb els actors Tom Cruise, Liam Neeson, Daniel Day-Lewis, Bruce Greenwood, Dexter Fletcher, Bernard Hill, Laurence Olivier, Edward Fox, Al Pacino i molts més.

Vida i carrera

[modifica]

Donaldson va néixer a Ballarat, Victoria, on va assistir a la Ballarat High School.[2] El 1965 va emigrar a Nova Zelanda, on va establir un petit negoci de fotografia fixa i va començar a fer anuncis. Donaldson també va dirigir documentals, incloent una sèrie d'aventures amb el neozelandès Sir Edmund Hillary, que va conquerir l'Everest, així com les seves primeres aventures en el drama. Donaldson i l'actor/director Ian Mune van col·laborar en una sèrie de projectes per a televisió, inclosa la sèrie d'antologia Winners and Losers, basada en contes d'autors neozelandesos.

El 1976, Donaldson va dirigir i produir el seu primer llargmetratge, Sleeping Dogs. La pel·lícula va protagonitzar Mune i Sam Neill com dos homes que lluiten per les seves vides en una Nova Zelanda totalitària. El va seguir amb Smash Palace, protagonitzada per Bruno Lawrence com un home que segresta la seva filla després que el seu matrimoni es desintegra.

La ruptura internacional de Donaldson va arribar quan el productor Dino de Laurentiis el va convidar a dirigir una adaptació de Mutiny on the Bounty, després que el director de Lawrence d'Aràbia David Lean va deixar el projecte. La pel·lícula, estrenada com a Motí a bord, fou protagonitzada per Anthony Hopkins com a William Bligh i Mel Gibson com a amotinat Fletcher Christian. Donaldson va ser nominat per a una Palma d'Or al Festival de Cinema de Canes de 1984 per la pel·lícula.

Donaldson va dirigir moltes pel·lícules populars i d'èxit. El seu gran èxit americà va ser el thriller Sense sortida, protagonitzat per Kevin Costner i Gene Hackman. Cocktail, protagonitzada per Bryan Brown i Tom Cruise, va ser atacada per la crítica, però ho va resultar molt bé a taquilla, basant-se en gran manera en el poder estrella de Cruise. La pel·lícula sobre el desastre del volcà Dante's Peak, protagonitzada per Pierce Brosnan i Linda Hamilton, va ajudar a restaurar l'estatus de Donaldson després d'una sèrie de pel·lícules amb menys èxit. Tretze dies, un thriller polític protagonitzat per Kevin Costner, va adaptar The Kennedy Tapes, un llibre de Ernest R. May i Philip Zelikow, que va ser un relat detallat de la Crisi dels míssils de Cuba. També va dirigir el conte de ciència-ficció Species, espècie mortal, i el 2003, la pel·lícula d'Al Pacino i Colin Farrell The Recruit . Donaldson va escriure i dirigir Burt Munro: Un somni, una llegenda, que es va estrenar el 2005. La pel·lícula va ser protagonitzada per Anthony Hopkins i va representar els intents reeixits de Burt Munro per aconseguir rècords de velocitat en moto a Bonneville Salt Flats a la dècada de 1950.

El seu fill Chris és un velocista que ha representat Nova Zelanda als Jocs Olímpics en proves de 100 i 200 metres.[3]

Als Honors de l'aniversari de la reina de 2018, Donaldson va ser nomenat Oficial de l'Orde del Mèrit de Nova Zelanda, pels serveis al cinema.[4]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Director Productor Guionista
1977 Sleeping Dogs Sí Sí No
1980 Nutcase Sí No No
1981 Smash Palace Sí Sí Sí
1984 Motí a bord Sí No No
1985 Marie Sí No No
1987 Sense sortida Sí No No
1988 Cocktail Sí No No
1990 L'home del Cadillac Sí Sí No
1992 White Sands Sí No No
1994 La fugida Sí No No
1995 Species, espècie mortal Sí No No
1997 Un poble anomenat Dante's Peak Sí No No
2000 Tretze dies Sí No No
2003 The Recruit Sí No No
2005 Burt Munro: Un somni, una llegenda Sí Sí Sí
2008 The Bank Job Sí No No
2011 El pacte Sí No No
2014 The November Man Sí No No

Documentals

Any Títol Director Productor
executiu
2004 The Making of "Sleeping Dogs" No Sí
2017 McLaren Sí No

Curtmetratges

  • Lawyers (2010)

Televisió

[modifica]

Sèries de televisió

Any Títol Director Productor Guionista Notes
1971 Burt Munro: Offerings to the God of Speed Sí Sí No Curtmetratge
1974 Derek Sí No Sí
1975–1976 Winners & Losers Sí Sí Sí
1999 Fearless No Executiu No

Telefilm

  • Survey (1972)
  • Jocko (1981)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Roger Donaldson - Biography». Turner Classic Movies. [Consulta: 18 agost 2023].
  2. ↑ Gliddon, Greg. «This Ballarat-born director is credited with inventing New Zealand’s film industry» (en anglès australià). The Courier, 05-06-2018. [Consulta: 7 octubre 2021].
  3. ↑ The-Sports.org entry for Chris Donaldson
  4. ↑ «Queen's Birthday honours list 2018». Department of the Prime Minister and Cabinet, 4 juny 2018. [Consulta: 4 juny 2018].