Sarus

Sarus
Biografia
Naixement	segle IV
Mort	412 (Gregorià) ; Gàl·lia
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Període	Imperi Romà
Família
Germans	Sigeric

Sarus (en llatí: Sarus; en grec antic: Σάρος, Saros) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.^[1]

Biografia

Era germà de Sigeric (efímer rei dels visigots), i va servir a l'Imperi on va gaudir de gran popularitat entre els soldats per la seva força i coratge. Durant anys va servir lleialment al costat d'Estilicó; el 406 va lluitar, juntament amb Uldin cabdill hun, contra Radagais,^[2] que després d'assolar la Gàl·lia es dirigia a Itàlia, i el varen derrotar a la batalla de Fèsula.

En el marc de la guerra civil romana del 406 al 411, el 407 va agafar el comandament d'un exèrcit a Ravenna per ordre d'Estilicó i va anar cap a la Gàl·lia per combatre Constantí, usurpador del tron. Va obtenir dues victòries sobre els seus generals, Justinià i Nebiogastes,^[3] fins que va assetjar l'usurpador a Valença, setge que no va reeixir per l'arribada de reforços dirigits per Edobic i pel magister militum Geronci. Sarus es va retirar cap als Alps, on va haver de pagar el dret de pas als bagaudes.^[1]

Junt amb altres generals, es va declarar en contra d'Estilicó el 408; es trobava a Ravenna amb un exèrcit disposat a tornar a la Gàl·lia, i va decidir capturar viu o mort al general, i amb grup de gots va atacar el campament d'Estilicó. Malgrat que Estilicó va aconseguir fugir cap a Ravenna, finalment va morir assassinat per orde d'Honori el 22 d'agost del 408. Sarus esdevingué el favorit de la cort, i va ser nomenat magister militum, amb l'oposició d'Alaric I i Ataülf, els caps gots de la casa dels balts i enemics hereditaris de Sarus.^[1]

Quan Alaric es va acostar a la ben fortificada Ravenna on es trobava Honori, Sarus el va derrotar amb només 300 guerrers i va declarar a Alaric traïdor a l'emperador i a Roma. Llavors, Alaric es va dirigir contra la ciutat eterna i la va saquejar (410).^[1]

El 411, mort Constantí, a la Gàl·lia es va aixecar un nou usurpador, Joví, que tenia el suport dels burgundis i alans, i que es va saber atreure a Sarus, nomenant-lo el seu magister militum. El 412, els visigots, dirigits ara per Ataülf, successor d'Alaric, van entrar a la Gàl·lia per eliminar a Joví. Ataülf va atreure Sarus (amb un grup reduït de soldats) a una emboscada, el va atacar i el va matar (412). Joví va haver de fugir, però fou assetjat i capturat a Valença i executat.^[1]

Referències

1 2 3 4 5 Smith, William. «Sarus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown and co., 1867, p. 713.
↑ Orosi VII 37
↑ Zòsim VI 2; Kulkowsky (2000), p. 334

Bibliografia

Maenchen-Helfen, Otto J. (1973). The World of the Huns: Studies in Their History and Culture. Berkeley, Los Angeles e Londres: University of California Press. ISBN 9780520015968
Martindale, J. R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1980). «Sarus». The prosopography of the later Roman Empire - Volume 2. A. D. 395 - 527. Cambridge e Nova Iorque: Cambridge University Press
Reynolds, Julian (2011). Defending Rome: The Masters of the Soldiers. Bloomington, Indiana: Xlibris. ISBN 147716460X
Wolfram, Herwig (1990). History of the Goths (em inglês). Londres: California University Press. ISBN 0-520-06983-8

[Smith-1] 1 2 3 4 5 Smith, William. «Sarus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown and co., 1867, p. 713.

[2] Orosi VII 37

[3] Zòsim VI 2; Kulkowsky (2000), p. 334

[1]

[2]

[3]