Scots
 |
No s'ha de confondre amb gaèlic escocès o anglès escocès. |
| Scots o Lallans | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996) Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus[1] |
| Parlants nadius | 90.000 (1999 ) |
| Oficial a | Cap. —Classificada com una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia. —Classificada com una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001. —Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body. |
| Autòcton de |  Escòcia: Terres baixes, Illes del Nord, Caithness, Arran i Campbeltown. Ulster: Comtats de Down, Antrim, Derry, Donegal. |
| Estat | Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda. |
 | |
| Coordenades | 57° N, 3° O / 57°N,3°O |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones llengües àngliques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Cap institució |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Història | història de l'idioma escocès |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sco |
| ISO 639-3 | sco |
| Glottolog | scot1243 |
| Ethnologue | sco |
| Linguist List | sco |
| UNESCO | 410 |
| IETF | sco |
| Endangered languages | 10894 |
| Lingüística anglesa |
|---|
|
Anglès
Altres |
L'escocès o escocès de les terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.[2] És una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona que no s'ha de confondre amb el gaèlic escocès o amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia.[3][4]
El seu parentiu més pròxim, el té en l'anglès i el frisó, amb les quals forma el subgrup de les llengües anglofrísies. Hi ha diverses opinions pel que fa a la consideració de l'escocès com a llengua diferent o varietat de l'anglès, ja que actualment existeix en un continu diglòssic en el qual la llengua escrita és l'anglès escocès.[5][6][7]
El govern escocès reconeix la llengua com a llengua indígena d'Escòcia,[8] juntament amb el gaèlic escocès, a la vegada que és reconeguda com a llengua minoritària d'Europa[9] i classificada com a llengua vulnerable per la UNESCO.[10] Segons el cens de 2011, 1,5 milions d'escocesos saben parlar-la.[11][12]
Nom
[modifica]Els natius es refereixen a la llengua adés com a braid Scots ("escocès general")[13] o simplement fan servir el nom del dialecte que parlen per a referir-s'hi, com ara Doric[14] o Buchan Claik.[15] El nom Scotch, manllevat de l'anglès, a cops es fa servir a Ulster.[16][17] Lallans, nom derivat del mot lawlands (terres baixes),[18] també es fa servir, tot i que en la majoria de contextos per a fer referència a una varietat literària.[19] A Irlanda, la llengua es coneix pel nom d'Ulster-Scots o bé Ullans, que és un portmanteau d'Ulster i Lallans.[20]
Estatus oficial
[modifica]No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Dialectes
[modifica]N'hi ha diversos dialectes diferenciables:[21]
- Escocès del nord, parlat al nord de Dundee.
- Escocès del nord-est, parlat a Nairn, Moray, Banff, Buchan i Aberdeen.
- Escocès central de l'est.
- Escocès central de l'oest.
- Escocès central del sud.
- Escocès del sud, parlat a la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
- Escocès insular, parlat a les illes Òrcades i