Sexualitat infantil
La sexualitat infantil s'ha d'entendre com la conjunció dels termes sexualitat i infantesa. En aquest sentit, cal considerar que en funció de la disciplina del coneixement que abordi la relació que els infants tenen amb la sexualitat la perspectiva i definició serà diferent. A termes generals, i partint de la definició feta per la Organització Mundial de la Salut, hem d'entendre la sexualitat com una qüestió central en la vida de les persones que incorpora el sexe, les identitats, rols de gènere, orientació sexual, erotisme, plaer, intimitat i reproducció. A més, s'expressa a través de fantasies, pensaments, creences, actituds, valors, comportaments, pràctiques, rols i relacions.[1]
L'origen dels estudis sobre sexualitat i infantesa a les societats occidentals se sol situar amb Sigmund Freud. Aquest autor va revolucionar la percepció occidental de la infància amb la seva teoria psicoanalítica, pel fet que va ser el primer a sostenir, sobre bases científiques i, per tant, de manera clara i coherent, l'existència d'una sexualitat pròpia en els nens, que s'expressa principalment a través d'una sexualitat no genital, i en aquest sentit, doncs, diferent i específica respecte a la sexualitat adulta, però connectada a ella a través del principi del plaer, que és el seu motiu fonamental. A més, Freud considerava que la sexualitat, malgrat ser una qüestió biològica, era regulada per la cultura.[2] Arran d'aquest postulat, durant les dècades posteriors, diverses recerques en l'àmbit de l'antropologia van explorar els límits de la part biològica i la part cultural de la sexualitat.
Tanmateix, a partir dels anys 60 i 70 van anar apareixent veus cada vegada més potents des de la psicologia[3] i la sociologia[4] que s'allunyaren dels postulats freudians i s'anaren apropant al plantejament que Michel Foucault feu anys més tard a la Història de la Sexualitat d'entendre-la com un sistema de coneixement i control concret de les societats occidentals. Des d'aquestes òptiques, la recerca argumenta que a les societats occidentals la sexualitat s'entén com una qüestió eminentment adulta comportant un ocultament i repressió de qualsevol expressió de la sexualitat a partir de considerar els infants com a asexuals i innocents.[5] És així com el folclorista Claude Gaignebet argumentava que existia una persecució de jocs, bromes i cançons infantils amb contingut obscè i sexual.[6]
En l'actualitat es considera que no parlar de sexualitat i no fer una educació sexual integral té repercussions en el benestar present i futur dels infants,[5] i és recomanat i considerat un dret per diferents organismes internacionals com la OMS[1] i la UNESCO.[7] En conseqüència, estats i països democràtics d'arreu del món intenten incorporar formes d'educació sexual integral al seu sistema educatiu. A Catalunya això s'ha dut a terme a través del programa COEDUCA'T[8] del Departament d'Educació i Formació Professional, i de l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius[9] del Departament d'Igualtat i Feminismes.
Freud
[modifica]Cinc fases
[modifica]Freud descriu el desenvolupament psicosexual del nen en 5 fases diferents: la fase oral, la fase anal i la fase fàl·lica, que culmina amb la resolució del complex d'Èdip en el nen i del complex d'Electra en la nena. Després hi ha una fase de latència fins a la fase genital de la pubertat. La tesi bàsica freudiana és que la sexualitat de l'infant (primers 6 anys de vida) és perversa polimorfa i que desenvolupa forts impulsos vers l'incest, sovint amb els progenitors del sexe oposat. El nen es veu obligat a aprofitar i sublimar aquest desig per tal de desenvolupar una sexualitat sana en l'edat adulta.
Crítiques
[modifica]Les teories de Freud es van desenvolupar en un context diferent al d'avui. Per tant, tot i que les considerem desfasades cal entendre la importància que van tenir en el seu moment. Tot i així, ja al seu moment va ser fortament criticat per Albert Moll, qui el va acusar de ser poc científic i inventiu.[10] Tot i així, Freud marcà una forta influència que modelarà els estudis que es plantejaràn durant dècades per autors com Bronislaw Malinowski[11] o Margaret Mead.[12] Avui en dia la majoria de les aportacions de Freud, malgrat ser considerat un clàssic, es consideren obsoletes i problemàtiques. Un exemple concret és la de l'anomenat "escàndol Masson", una crítica des de dins de la mateixa institució psicoanalítica. Durant els primers anys de la dècada de 1980, Jeffrey Moussaieff Masson, en aquell temps director de Freud Archives, va sostenir que el model de desenvolupament psicosexual plantejat per Freud havia estat formulat per ignorar i negar-se a admetre l'abús sexual infantil, atribuint la realitat dels fets traumàtics a les fantasies del desig.[13]
Metodologia moderna d'estudi
[modifica]Alfred Kinsey va realitzar el primer estudi a gran escala sobre el plaer sexual i va introduir relacions estadístiques sobre la masturbació infantil; els seus treballs constitueixen la major font de dades extretes d'entrevistes directes. No obstant això, la moderna metodologia d'estudi es basa en:
- L'observació d'infants tractats per trastorns conductuals, que sovint arriben a utilitzar els òrgans sexuals com a joguines sexuals.
- Sobre els records que tenen quan són adults.
- En les observacions dels cuidadors.
Dues visions de base
[modifica]Les teories sobre el desenvolupament sexual estan, en termes generals, dividides en dues escoles de pensament:
- Les escoles d'inspiració freudiana i, per tant, psicoanalítica, que tendeixen a emfatitzar la biologia innata, segons les quals el desenvolupament sexual pot ser fomentat o pertorbat durant la infància. El desenvolupament sexual dels nens seria principalment un procés biològic i, per tant, substancialment similar en totes les cultures. Aquest punt de vista dibuixa un patró definit de desenvolupament sexual per satisfer la necessitat, fins i tot si aquest model pot estar influenciat per la cultura dominant. Aquest segueix sent l'enfocament més acceptat en l'estudi mèdic del desenvolupament infantil.
- En els últims anys s'ha difós, principalment en entorns de parla anglesa, un enfocament alternatiu, que tendeix a emfatitzar la sexualitat com un constructe social, segons la qual la sexualitat dels nens estaria fortament influenciada pel domini de la societat sobre l'individu. Aquesta última escola fa servir sovint els termes "normatiu" (conducta culturalment apropriada)[14] i "no normatiu" (conducta culturalment no apropriada).
Tres edats
[modifica]L'observació es divideix en tres edats: segona infantesa (3-6 anys), infantesa (6-9 anys) i edat prepuberal (9-12 anys).
Segona infantesa
[modifica]Durant aquesta edat, l'infant sol estar àvid de respostes sobre "d'on venen els nens" i indaga per satisfer la curiositat sobre el cos dels altres nens o dels adults. A partir de l'edat de quatre anys, el nen sol manifestar inclinació física i emocional vers el progenitor del sexe contrari, comença a sentir pudor i a entendre la diferència entre plaer públic i privat.
Estudis recents realitzats a Suècia han validat que la pràctica de la masturbació en aquesta etapa és poc habitual, tot i que alguns nens comencen a tocar-se els genitals quan estan cansats o se senten incòmodes; aquesta circumstància, que tanmateix no s'ha de confondre necessàriament amb la masturbació, és més habitual en els mascles que en les femelles.
Infantesa
[modifica]En aquesta edat, el desenvolupament és considerablement diferent en funció del subjecte. El nen s'adona de les diferències lligades al gènere (masculí o femení) i l'elecció d'amics del mateix sexe esdevé gradualment més i més marcada, simultàniament i de manera similar a l'exclusió de l'altre sexe. L'atracció exclusiva vers el pare del sexe contrari és substituïda per una afecció més gran al pare del mateix sexe.
Augmenta la sensibilitat de la nena sobre els costums socials sobre el sexe, la nuesa i la intimitat. Els nens poden expressar un llenguatge de naturalesa sexual per provocar reaccions en els adults.
Prepubertat
[modifica]La masturbació esdevé habitual. Fins a la pubertat es poden tenir orgasmes secs, és a dir, sense ejaculació. La capacitat d'ejacular es desenvolupa gradualment, en un temps substancialment igual en totes les ètnies i cultures.
Referències
[modifica]
- 1 2 «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2022-08-03. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «El malestar en la civilització». [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Gagnon, John H. «Sexuality and Sexual Learning in the Child †» (en anglès). Psychiatry, 28, 3, 8-1965, p. 212–228. DOI: 10.1080/00332747.1965.11023429. ISSN: 0033-2747.
- ↑ Jackson, Stevi; Scott, Sue. A Sociological History of Researching Childhood and Sexuality: Continuities and Discontinuities (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2015, p. 39–55. DOI 10.1057/9781137353399_3. ISBN 978-1-137-35339-9.
- 1 2 «Innocence, Knowledge and the Construction of Childhood: The contradictory nature of sexuality and censorship in children’s contemporary lives» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ OpenLibrary.org. «Le folklore obscène des enfants. by Claude Gaignebet | Open Library». [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Coeduca't». [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Educació sexual integral». [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Albert Moll. Das Sexualleben des Kindes (en german). Vogel, 1908.
- ↑ Malinowski, Bronislaw. Sex and repression in savage society. London : Routledge & Kegan Paul, 1927.
- ↑ Mead, Margaret. Coming of age in Samoa; a psychological study of primitive youth for western civilisation. New York : W. Morrow & Company, 1928.
- ↑ P. Migone, Storia dello scandalo Masson, última edició revisada a Il Ruolo Terapeutico, 2002
- ↑ «Larsson, IngBeth. Child sexuality and sexual behaviour (2000, Swedish National Board of Health and Welfare (report), Article número 2000-36-001. Traducció a l'anglès (Lambert & Tudball) Article número 2001-123-20. Fitxer PDF.». Arxivat de l'original el 2005-11-24. [Consulta: 19 abril 2012].
