Vés al contingut

Toby Wilkinson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaToby Wilkinson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1969 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
FormacióDowning College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBarry Kemp Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEgiptologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióegiptòleg, arqueòleg, antropòleg, docent Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMcDonald Institute for Archaeological Research (en) Tradueix, professor agregat (2023–)
McDonald Institute for Archaeological Research (en) Tradueix (2016–2020)
Churchill College, Junior Research Fellow (en) Tradueix (2016–2020)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webtobywilkinson.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1635254 Goodreads (autor): 15102542 Modifica el valor a Wikidata

Toby Wilkinson (25 de març de 1969) és un egiptòleg i acadèmic anglès. Després d'estudiar egiptologia a la Universitat de Cambridge, va ser investigador Lady Wallis Budge al Christ's College de Cambridge (1993 a 1997) i a la Universitat de Durham (1997 a 1999). Més endavant, l'any 2003, va esdevenir membre del Clare College de Cambridge. Del 2017 al 2021 fou vicerector adjunt de relacions internacionals a la Universitat de Lincoln, i després vicerector de la Universitat Nacional de Fiji del gener del 2021 al desembre del 2021.

L'any 2011, Wilkinson va rebre el premi Hessell-Tiltman pel seu llibre L'ascens i la caiguda de l'antic Egipte: la història d'una civilització des del 3000 aC fins a Cleopatra.

Biografia

[modifica]

Wilkinson va néixer el 1969. Va estudiar egiptologia al Downing College de Cambridge .[1] Es va graduar amb una llicenciatura en arts (BA),[2] rebent el prremi Thomas Mulvey d'Egiptologia.[1] Va completar el seu philosophiae doctor (PhD) al Christ's College de Cambridge el 1993,[3] amb una tesi doctoral titulada Egipte en transició: cronologia predinàstica-dinàstica primerenca i els efectes de la formació estatal.[4]

Carrera acadèmica

[modifica]

El primer càrrec acadèmic de Wilkinson, de 1993 a 1997, va ser com a investigador en egiptologia de la Lady Wallis Budge al Christ's College de Cambridge. De 1997 a 1999, va ser investigador Leverhulme a la Universitat de Durham.[3] Després d'això, va decidir canviar de direcció acadèmica.[5]

L'any 2003 Wilkinson va tornar a Cambridge i va esdevenir membre del Clare College de Cambridge.[6] Aleshores, va crear l'oficina de desenvolupament de la universitat, centrada en comunicacions, recaptació de fons i relacions externes, i va exercir com a director de desenvolupament del 2003 al 2010.[5] També és membre del consell editorial del Journal of Egyptian History.[7] És investigador honorari del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Durham.[8] El juliol de 2011, va esdevenir cap de l'Oficina d'Estratègia Internacional de la Universitat de Cambridge. En aquest càrrec, va desenvolupar l'estratègia internacional de la universitat i va ajudar a facilitar col·laboracions internacionals.[9]

L'any 2017, va esdevenir vicerector adjunt de Relacions Externes a la Universitat de Lincoln.[10] El gener de 2021, es va traslladar al Pacífic Sud per convertir-se en vicerector de la Universitat Nacional de Fiji. Tanmateix, l'agost de 2021, va anunciar que al desembre d'aquest mateix any deixaria el càrrec per "motius familiars personals", pe, posteriorment, tornar al Regne Unit.[11] El març de 2022, es va anunciar que tornaria al Clare College de Cambridge com a membre de Desenvolupament: va assumir el càrrec el 3 de maig de 2022.[12] Va ser nomenat ecònom del Clare College el febrer de 2025.[13]

Honors

[modifica]

El 2011, Wilkinson va guanyar el Premi Hessell-Tiltman, atorgat a la millor obra de no-ficció de contingut històric, pel seu llibre "The Rise and Fall of Ancient Egypt: the History of a Civilisation from 3000 BC to Cleopatra".[14]

El 3 de març de 2017, Wilkinson fou elegit membre de la Society of Antiquaries of London (FSA).[15] També és membre de la Royal Historical Society.[16]

Obres seleccionades

[modifica]
  • Formació de l'estat a Egipte: cronologia i societat (1996), British Archaeological Reports (BAR) International
  • Egipte dinàstic primerenc (1999), Routledge
  • Annals Reials de l'antic Egipte: la Pedra de Palerm i els seus Fragments Associats (2000), Kegan Paul
  • Gènesi dels faraons: nous descobriments dramàtics que reescriuen els orígens de l'antic Egipte (2003), Thames & Hudson
  • El Diccionari Thames and Hudson de l'antic Egipte (2a edició 2008), Thames & Hudson
  • Vides dels antics egipcis: faraons, reines, cortesans i plebeus (2007)
  • (Editor) El món egipci (2009), Routledge
  • L'ascens i la caiguda de l'antic Egipte (2010). Publicat per Bloomsbury (Regne Unit) el 2 d'agost de 2010 i per Random House (EUA) el 15 de març de 2011
  • El Nil: Un viatge riu avall a través del passat i el present d'Egipte (2014), Knopf
  • Aristòcrates i arqueòlegs: un viatge eduardià pel Nil (2017), The American University in Cairo Press
  • Un món sota les sorres: L'edat d'or de l'egiptologia (2020), WW Norton
  • La trompeta de Tutankamon: la història de l'antic Egipte en 100 objectes (2022), Pan MacMillan
  • Ramsès el Gran: el rei dels reis d'Egipte (2023), Yale University Press
  • L'última dinastia: l'antic Egipte des d'Alexandre el Gran fins a Cleopatra (2025), WW Norton

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Toby Wilkinson Biography». BookBrowse, 03-11-2011. [Consulta: 31 juliol 2012].
  2. ↑ Genesis of the Pharaohs: Dramatic New Discoveries That Rewrite the Origins of Ancient Egypt. ASIN 0500051224.
  3. 1 2 «Biography». TobyWilkinson.net. Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 1r agost 2012].
  4. ↑ (Tesi), 1993. DOI 10.17863/CAM.19658.
  5. 1 2 «Caistor Grammar School Awards Evening: speech delivered by Professor Toby Wilkinson». Caistor Grammar School, 20-09-2018. [Consulta: 29 maig 2022].
  6. ↑ «Master and Fellows». Clare College Cambridge, 01-10-2012. Arxivat de l'original el 20 February 2013. [Consulta: 29 maig 2022].
  7. ↑ «Toby Wilkinson». Bloomsbury Publishing. Arxivat de l'original el 27 August 2016. [Consulta: 31 juliol 2012].
  8. ↑ «Honorary Fellows». Durham University, 03-11-2011. [Consulta: 31 juliol 2012].
  9. ↑ «Dr Toby Wilkinson». The Centre for Science and Policy, University of Cambridge. [Consulta: 31 juliol 2012].
  10. ↑ Jones, Laura. «Award-winning historian joins senior team at Lincoln». University of Lincoln, 31-05-2017. Arxivat de l'original el 11 November 2020. [Consulta: 29 maig 2022].
  11. ↑ Deo, Dhanjay. «FNU's Vice Chancellor Toby Wilkinson to step down from his position» (en anglès). www.fijivillage.com, 28-08-2021. [Consulta: 29 maig 2022].
  12. ↑ «Professor Toby Wilkinson appointed Fellow for Development». Clare College News. Clare College, Cambridge, 30-03-2022. Arxivat de l'original el 19 de maig 2022. [Consulta: 29 maig 2022].
  13. ↑ «Dr Toby Wilkinson elected as Bursar of Clare».
  14. ↑ «Hessell-Tiltman Prize». English PEN. Arxivat de l'original el 13 February 2015. [Consulta: 31 juliol 2012].
  15. ↑ «Prof Toby Wilkinson». Society of Antiquaries of London. [Consulta: 29 maig 2022].
  16. ↑ Fifi National University. «Professor Toby Wilkinson Appointed As Fiji National University's Vice-Chancellor». Fiji Sun, 26-10-2020.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Toby_Wilkinson&oldid=38895169»