Vés al contingut

Tribu (antropologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tribus)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo (1892)

Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat. Aquest avantpassat pot ser real o no: pot no haver existit i ser un personatge mitològic, o pot haver existit, però no ser avantpassat de tots els membres de la tribu, però que aquests membres sí que ho considerin així.[1] Sembla que les primeres tribus van aparèixer al Neolític[2] i, posteriorment, amb l'associació de diferents tribus van sorgir les primeres civilitzacions.

La forma de govern pot variar, però el més habitual és que sigui algun tipus de gerontocràcia, normalment un consell d'ancians, i gairebé sempre patriarcal.[3] No obstant això, es poden donar casos de monarquia electiva o d'oligarquia.

Alguns etnòlegs utilitzen aquesta paraula per referir-se a societats organitzades sobre la base de llaços de parentiu, especialment famílies que comparteixen un avantpassat comú. Així, diversos clans familiars que viuen en un mateix territori poden constituir una tribu, i diverses tribus un grup ètnic. De vegades sorgeix una confusió quan el grup ètnic en si mateix es denomina "tribu", no sense una connotació pejorativa.[4]

Tradicionalment, s'havia considerat una part important del concepte el fet que els seus membres tinguessin cultures homogènies, pràctiques semblants, o reconeguessin els mateixos líders. El 1972, però, Morton Fried va publicar el seu estudi The Notion of Tribe (La noció de tribu), on mostrava exemples de tribus que no complien aquests suposats requisits. La seva conclusió va ser que la tribu es caracteritza per la seva fluïdesa i relaxació en els límits, i que és una formació social molt dinàmica.

Als Estats Units, es considera legalment que les tribus natives americanes tenen un estatus de «nació dependent domèstica» dins del territori dels Estats Units, amb una relació de govern a govern amb el govern federal.[5]

Etimologia i llenguatge

[modifica]

El mot tribu ve del llatí tribus i es pot rastrejar en paraules actuals del català com «tribunal», «contribuir» o «distribuir», però a conseqüència dels processos colonials i imperials dels segles xix i xx el terme ha quedat força estigmatitzat. Avui dia se sol vincular amb societats de caçadors-recol·lectors o, si més no, amb Estats incipients i poc desenvolupats des d'un cert punt de vista del món occidental capitalista patriarcal actual.

Segons l'antropòleg Maurice Godelier,[6] "[...] la paraula tribu deriva de la paraula llatina tribus. Ambdues paraules cobreixen el mateix concepte que el sànscrit: jāti, que significa naixement. A l'Antiguitat, les principals llengües indoeuropees designaven els pertanyents al mateix naixement com a fonament dels grups socials que avui anomenem clans, llinatges, cases, etc. Aquests grups són conjunts d'homes i dones de totes les generacions que es consideren relacionats i units pel fet que afirmen descendir d'un avantpassat comú, ja sigui per línia masculina o femenina. [...]"

Criteris

[modifica]

Primer criteri Integració simple, una organització arcaica. El concepte de tribu és força debatut entre els etnòlegs: aquests veuen diferències entre la concepció històrica "la tribu abans que l'estat i disseny contemporani Alguns d'aquests debats reflecteixen una controvèrsia al voltant del colonialisme. Els antropòlegs evolucionistes (començant per Morgan) estableixen una successió de cinc etapes d'organització sociopolítica: família, banda, tribu, cacicat, estat.[7] En la imaginació popular, les tribus reflecteixen un suposadament més "natural"que l'estat modern. Alguns creuen que les tribus s'organitzen segons els llaços de parentiu i tenen una ideologia social basada en la solidaritat.

En el seu llibre La noció de la tribu,[8] Morton Fried proporciona nombrosos exemples de membres tribals que parlen idiomes diferents i practiquen rituals diferents, o que comparteixen idiomes i pràctiques d'altres tribus. També presenta diversos exemples de tribus que segueixen diferents líders polítics. Conclou que les tribus en general es caracteritzen per una heterogeneïtat de pensament.

Els arqueòlegs continuen explorant el desenvolupament de les tribus preestatals. La recerca mostra que les estructures tribals van mostrar un tipus d'adaptació segons la situació, [...] la qual cosa explica per què encara són presents i actius en moltes regions del món avui dia. [...]».[9]

Un altre criteri: la mida. «El terme "grup ètnic" designa un grup lingüístic, cultural i territorial d'una certa mida, i el terme "tribu" es reserva generalment per a grups més petits» (Anne-Christine Taylor),[10] tot i que la diferència entre les dues nocions és estructural: un grup ètnic pot estar format, o no, per diverses tribus.

Un altre criteri: el territori. «Tribu: un grup homogeni i autònom des d'un punt de vista polític i social, que ocupa el seu propi territori... Una tribu està composta per grups més petits, com ara clans, i pot (com els Zuni) associar-se, temporalment o permanentment, amb altres tribus per formar una confederació amb finalitats militars o religioses, una confederació que gairebé mai posseeix un sistema centralitzat d'autoritat política o judicial» (Michel Panoff i Michel Perrin).[11] «Per a un petit grup que habita una illa del Pacífic, la tribu és igual al grup local; o, entre les tribus natives americanes, la unitat tribal pot coincidir amb el grup polític» (S. F. Nadel), però això no és cert per a les tribus més grans, que no tenen unitat territorial, política, lingüística o cultural.

Un altre criteri, extens: cultura. Una tribu o un poble és un grup els membres del qual proclamen la seva unitat basant-se en la seva concepció de la seva cultura comuna específica.»[12]

El concepte de "tribu" és, per tant, diferent de les nocions de família (fundada en el matrimoni), banda (poc nombrosa, sense lideratge polític formal i sense especialització), clan (que afirma tenir un avantpassat comú), grup ètnic, cacicacia (centrada en un cap, un rei, un sacerdot, un sacerdot-rei o una família); per exemple, els melanesis, els bamileke del Camerun). Tribu» s'oposa «Estat» (caracteritzat, segons SF Nadel, per un govern centralitzat, sobirania territorial, un òrgan administratiu especialitzat, el monopoli de l'ús legítim de la força).[13]

El desenvolupament del model evolutiu de parentiu va ser contemporani del colonialisme europeu. Als països sota la seva autoritat, els governants sovint recorrien al mètode del govern indirecte, que consistia a confiar en estructures jeràrquiques preexistents. : ancians de les tribus, o caps que ostentaven l'autoritat local. Molts col·laboradors indígenes, en la mesura que podien reclamar un poder central, en derivaven una àmplia autoritat. La unitat cultural de les tribus, que es van convertir en entitats reconegudes per un estat colonial, sovint es va enfortir com a resultat.[14]

Teories de l'evolució ramificada, que van sorgir a mitjans segle xx, els estudiosos van qüestionar la representació unilineal de les societats tribals, demostrant l'impacte dels factors econòmics i ambientals en les cultures. Julian Stewart (1902–1972), en el seu assaig Ecologia cultural, va destacar notablement l'impacte decisiu del medi ambient en el desenvolupament d'una societat. El seu deixeble, Elman Service (Organització social primitiva: una perspectiva evolutiva, 1962), va revitalitzar el model evolutiu amb nous arguments, reconeixent quatre graus d'organització política: societats de clans (grups no jeràrquics, dividits de manera flexible en clans), societats tribals (amb estructures jeràrquiques formalitzades, existència d'un consell d'ancians), cacicats (societat jeràrquica organitzada per llaços de parentiu) i estat (estructura jeràrquica centralitzada, amb especialització de rols).

Punt de vista funcionalista

[modifica]

La concepció antropològica del parentiu com a fonament d'una societat va persistir malgrat les crítiques dirigides a les teories evolutives, i després que aquestes haguessin estat suplantades pel model sincrònic de l'antropologia funcionalista . Els funcionalistes van denunciar les interpretacions psicologitzants que havien prevalgut fins aleshores i van intentar establir lleis generals basades en observacions individuals.[15] Els seus principals representants van ser Bronisław Malinowski (“Els Argonautes del Pacífic Occidental (1922), Alfred Radcliffe-Brown (Andaman Islanders, 1922) i E. Evans-Pritchard. En la seva introducció a l'antropologia Sistemes polítics africans, En el seu llibre (escrit en coautoria amb Meyer Fortes el 1940), Evans-Pritchard va comparar dues categories socials a l'Àfrica. Es va centrar menys en les conseqüències històriques que en la coexistència de societats centralitzades i segmentàries, ambdues basades en llaços de parentiu. Evans-Pritchard va demostrar el poder integrador de les tribus (llinatges) lliures de qualsevol jerarquia política, entre els Nuer del Sudan i els Zande. El seu col·lega Godfrey Lienhardt va estudiar simultàniament el grup ètnic dinka. La tribu no és simplement un grup unit per parentiu i que exerceix sobirania sobre un territori definit. Segons Evans-Pritchard, el comportament grupal dels pobles pastorals es basa fonamentalment en la necessitat econòmica, l'obligació de lluitar contra els grups veïns per l'explotació de les praderies. Lienhardt emfatitza la importància dels rituals en aquests enfrontaments per a l'accés als recursos naturals. Ambdues descriuen el paper polític de la tribu com a força de combat, que requereix la cohesió dels seus membres.[16]

Punt de vista primordialista

[modifica]

El primordialisme considera l'individu com el producte de tradicions inextricablement lligades, des de temps immemorials, a un grup d'éssers humans. Independentment de les circumstàncies o del context geogràfic, l'afiliació ètnica d'un individu a un grup, considerada una dada atemporal, és perceptible per a qualsevol observador extern. Els elements constituents d'una tradició són les relacions de parentiu, les característiques fisiològiques, una llengua compartida i una història comuna. L'afiliació ètnica resulta de l'examen d'aquests criteris objectius, considerats gairebé com a dades naturals. Entre els principals representants del corrent sociobiològic del primordialisme estricte hi ha Pierre L. van den Berghe i Richard Dawkins (1941), que assignen un origen genètic a diferents grups ètnics.[17]

Les conseqüències culturals i històriques de l'ètnia també van ser estudiades per l'antropòleg cultural estatunidenc Clifford Geertz, que va dur a terme treballs de camp a la ciutat marroquina de Sefrou durant les dècades del 1960 i del 1970. Simultàniament, el seu rival Ernest Gellner també va veure al Marroc un model d'organització tribal segmentària.[18] Gellner només va donar una importància molt secundària a l'herència en si mateixa (la descendència unilineal com a fonament de la tribu). La seva teoria és una extensió del concepte de segmentació que Evans-Pritchard havia desenvolupat observant les pràctiques socials dels Nuer del Sudan. Una de les seves conclusions és que la ideologia de les tribus tancades no es basa en criteris materials, sinó en una convenció acordada entre els membres de la tribu, que només explica part de les relacions reals entre individus.[19]

Enfocament evolutiu

[modifica]

Per a Theodor Mommsen (Història romana, 1854–56), la paraula llatina gens encara designa una agrupació basada en llaços de sang, on el llinatge directe implica relacions jurídiques precises. Des d'aquesta perspectiva, les gentes constitueixen la definició del funcionament tribal. Només més tard es va adonar que les gentes romanes s'enriquien amb molts altres aspectes relacionats amb el costum, la suma dels quals proporciona el model per a una societat. Per a Henry Sumner Maine (Dret antic, 1861) i altres autors, les estructures socials no es poden basar únicament en relacions de parentiu primitives o reproducció biològica: va ser capaç de discernir el paper d'un parentiu quasi fictici, que només es basava en una tradició comunament reconeguda. Aquests autors creien que podien trobar entre els pobles indígenes les arrels originals de l'ordre estatal i, per tant, estaven justificats a adoptar la terminologia de les societats de l'antic Mediterrani.[20]

Teories

[modifica]

El concepte de tribu es troba en les cultures jueva i grecollatina; originàriament feia referència a un conjunt culturalment homogeni de famílies amb un avantpassat comú real o mític. Al seu torn les tribus agrupades podien constituir un conjunt cultural major assimilable al de protonació.[21]

Definició antropològica

[modifica]

Tant per a evolucionistes com per a funcionalistes,[22] la tribu és un grup social amb una organització pre-estatal, basada en l'agrupació de nombroses famílies.

Algunes persones[23][24] consideren que l'evolució de la societat passa per banda, tribu, cacicat i estat, i la seva relació amb el territori és inexistent, pel que fa a les bandes i tribus, però necessària per a entendre el cacicat i l'estat.[25][26] A partir del segle xx, després d'aquestes visions decimonòniques, altres consideren que aquests diferents tipus d'organitzar-se no són uns superiors a d'altres, ni es passa de menys a més «evolucionats» com millor o superior sigui una civilització sinó per elecció pròpia i segons l'estructura i força de les classes socials més poderoses, si les deixen existir.[27]

El funcionalisme considera que l'existència o no d'una associació territori/grup–social no és el fet determinant, sinó que rau en si l'ordre social està basat en un poder centralitzat i existeix segmentació social (cacicat i estat) o el poder és no centralitzat i no existeix segmentació social (banda i tribu).[22]

La generalització de l'ús del concepte tribu a diferents grups socials d'arreu del món fa aflorar contradiccions en qualsevol de les dues aproximacions: en la Polinèsia les tribus tenen una certa segmentació social (aristocràcia tribal)[28] i poder central (el cap de la tribu assumeix funcions executives militars i econòmiques, a més de les religioses, que van més enllà de les típiques d'un gran home);[28][29] a Nova Zelanda les tribus (iwi), són el resultat de l'agregació de grups de descendència cognaticis (hapū) amb un territori clarament delimitat;[30] a l'Índia els estudis etnogràfics desenvolupats entre el 1881 i el 1961 ens mostren que estem davant d'unes 50.000 subcastes agrupades en 3000 castes que donen lloc a 427 tribus, agrupació que no respon a cap dels dos eixos esmentats: es presumeix que el seu origen prové de l'evolució en la divisió del treball i de la intrusió del legislador braman, que en codificar-lo ho fixà així.[31] Per altra banda, en la societat àrab preislàmica les tribus venien determinades per fets religiosos (com ara compartir sacrificis),[32] a Sibèria es basaven en unions exogàmiques de filiació patrilineal (intercanvi de dones),[33] al Japó una mateixa paraula (zoku)[34] designa tant família com tribu o raça, a Alaska les tribus estaven formades per cases (que són agrupacions diferents de famílies, també existents en societats arcaiques de Guinea o Madagascar o en l'edat medieval d'Europa o de l'Extrem Orient)[35][36] que mantenien una forta autonomia econòmica i política. Una veritable constel·lació de significats sota un concepte massa potent perquè pugui ser descrit d'un cop i per sempre més, sense oblidar que el lloc des d'on es plantegen aquestes realitats s'ha fet molts cops amb ulls romàntics que cerquen (i, per tant, veuen) l'exotisme d'allò que és diferent.[37][38] Un altre aspecte que complica la conceptualització de tribu és causat per la falta de teories documentades empíricament que demostrin com les tribus evolucionen cap als cacicats.[23]

Tenint en compte que cap antropòleg ha pogut veure en estat pur ni bandes ni tribus ni cacicats, ja que l'antropologia va aparèixer molt després del sorgiment de l'Estat,[24][39] hi ha proves arqueològiques, relats històrics i fets actuals que permeten establir una sèrie de fets bàsics associables a les tribus: grups socials amb producció no intensiva d'aliments (horticultura i pasturatge), poblats i grups de filiació sense una estratificació social determinant (encara que, com passa amb els nuers del Sudan, quan les tribus són molt grans apareix un altre tipus de segmentació anomenat OLS: organització en llinatges segmentaris, que apunten a avantpassats comuns),[40] un govern central insuficient per a forçar el compliment de les seves decisions[41] (com a exemple de l'impacte que en la vida social té la manca d'un poder central fort, Bronisław Malinowski descriu amb molt de detall[42] les extenses i prolixes negociacions i reglamentacions, necessàries per a l'organització social del treball en aquests grups socials categoritzables com tribals,[43] que aquesta mancança fa imprescindibles en el moment en què els caps de les tribus de les comunitats de Trobriand i Kitava demanen construir una canoa per a ells), dret basat en la consanguinitat i no en el contracte,[26] i, finalment, absoluta desigualtat de gènere.[44]

Com anàlisi crítica final, cal dir que l'enorme dificultat que l'antropologia ha trobat en el moment de definir tribu posa en relleu les carències reals dels fonaments empírics de la via antropològica del seu estudi.[22]

Altres usos

[modifica]

Tribus urbanes, colles, bandes, o, simplement, agrupacions de joves i adolescents, que es vesteixen de manera semblant i cridanera, segueixen hàbits comuns i es fan visibles, sobretot, en les grans ciutats. El fenomen de neotribalismo es refereix a com adolescents i joves urbans solen veure en les tribus la possibilitat de trobar una nova via d'expressió, una manera d'allunyar-se de la normalitat que no els satisfà, i, abans de res, l'ocasió d'intensificar les seves vivències personals i trobar un nucli gratificant d'afectivitat. Es tractava, des de molts punts de vista, d'una espècie de recer emotiu per oposició a la "intempèrie" urbana contemporània que, paradoxalment, els porta al carrer.[45]

També existeixen les anomenades tribus civíticas formades per grups heterogenis de membres l'únic vincle dels quals són les emocions compartides. Els investigadors António Damásio a través de la neurobiología i Edward Osborne Wilson des de la sociobiologia van explorar les conductes de diversos grups humans el sentiment tribal dels quals transcendeix a l'individu i els porta a comportar-se com a meres partícules de la comunitat. El seu nexe pot néixer d'un territori, una llengua, una ideologia i fins i tot una afició esportiva. Aquesta sensació de pertinença nascuda del civitio col·lectiu activa un mecanisme de comportament social passional que supera les diferències particulars i uneix a tot el conjunt amb una identitat indestructible. Els símbols propis de la tribu provoquen fortes emocions tant quan s'enalteixen com quan es denigren i l'orgull enfront d'altres grups socials origina l'afany de voler afirmar la vàlua, diferència, superioritat, distinció i poder de la seva tribu enfront de la veïna.[46]

Crítica del concepte de "tribu"

[modifica]

El concepte de "tribu" ha estat criticat principalment per vaguetat. Aquesta imprecisió prové de les línies borroses entre persones, clans i grups ètnics. Morton Fried, autor del primer estudi sobre una societat xinesa (Fabric of Chinese Society: A Study of the Social Life of a Chinese County Seat, 1967), enumera els diferents significats d'aquesta paraula a The Notion of Tribe (1975) grup lingüístic, família, entitat cultural, econòmica o política. La seva posició extrema és afirmar que les definicions de la paraula tribu engloben concepcions antropològiques laxes que cobreixen fenòmens socials secundaris subordinats a les institucions d'un estat. Això dóna a la tribu una imatge romàntica, tenyida del mite del bon salvatge. Fried creu que el concepte de tribu és inutilitzable en els debats de política social, sense, però, aconseguir proposar-ne un substitut.[47]

A mitjans de la dècada del 1960, l'oposició de la tribu tradicional a l'estat modern va ser cada cop més criticada. La paraula «tribu» va ser desterrada de l'antropologia, ja que es considerava massa carregada ideològicament. Es van fer intents de substituir-la per una altra (com ara « societat tribal "incorporar fets consuetudinaris. Va ser la ressonància de la paraula tribu com a organització social primitiva el que va resultar desagradable, perquè evocava constantment el darwinisme social"[48]

La crítica sociològica de la paraula va sorgir del seu ús comú durant l'època colonial. L'establiment de caps de poble on anteriorment no existia aquesta jerarquia va ser particularment prevalent a l'Àfrica. Els individus que havien estat simplement intermediaris efímers per als seus pobles, i la influència dels quals era geogràficament limitada, es van trobar investits de poders especials per part de l'administració colonial, cosa que va desencadenar tensions entre els grups indígenes. Així, el 1912, el Marroc va ser col·locat per convenció sota el règim del Protectorat Francès del Marroc. Els berbers de les muntanyes de l'Atles es van beneficiar aleshores d'una precedència reconeguda sobre la població àrab majoritària, que l'adopció del dahir berber (el decret berber) es va confirmar el 1930: l'objectiu era pacificar les poblacions berbers, en constant lluita contra l'autoritat francesa, assimilant-les per mitjans legals.[49] La responsabilitat dels conflictes socials que afectaven diversos estats africans recentment independents es va atribuir a la persistència d'identitats tribals precolonials, reviscudes per les potències colonials per al seu propi benefici. La paraula tribalisme encapsula tots aquests efectes nocius.

Finalment, la paraula tribu va desaparèixer del debat sociopolític, mentre que els mitjans de comunicació van continuar utilitzant-la en el seu sentit tradicional, no exempt de prejudicis, per explicar totes les crisis econòmiques i els problemes de corrupció que afecten el Tercer Món,[50] inclosa la Primavera Àrab des del 2011.[51]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Segura, Antoni. El Magreb: del colonialismo al islamismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1994, p. 91. ISBN 978-84-475-0636-1.
  2. ↑ Ohanian, Pascual C. Prehistoria de Los Armenios (en castellà). Pascual C. Ohanian, p. 301. ISBN 978-987-27245-0-4.
  3. ↑ Andrade, Oswald de; Campos, Haroldo de; Jackson, David. Obra escogida (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1981, p. 218. ISBN 978-84-660-0079-6.
  4. ↑ La distinction tribu / ethnie du français ne se superpose pas à celle de tribe / etnic group en anglais. On peut souvent traduire tribe par « ethnie ».
  5. ↑ «FAQ About Native Americans», 16-06-2014. [Consulta: 21 agost 2022].
  6. ↑ Maurice Godelier, Les tribus dans l'Histoire et face aux États, CNRS Éditions, 2010 - ISBN 978-2-271-06959-7.
  7. ↑ Diamond, 2013.
  8. ↑ Morton Fried, The Notion of the Tribe, Edition 1st, 1972 - ISBN 978-0846515487.
  9. ↑ Maurice Godelier, Les tribus dans l'Histoire et face aux États, CNRS Éditions, 2010 - ISBN 978-2-271-06959-7.
  10. ↑ Anne-Christine Taylor, in Pierre Bonte et Michel Izard, Dictionnaire de l'ethnologie et de l'anthropologie, PUF, 1992, p. 242.
  11. ↑ Michel Panoff et Michel Perrin, Dictionnaire de l'ethnologie, P. B. Payot, 1973, p. 259-260.
  12. ↑ Paul Mercier, in Ethnologie générale, Gallimard, coll. "La Pléiade", 1968, p. 962.
  13. ↑ Ethnologie générale, Gallimard, coll. "La Pléiade", 1968, p. 958. Nadel, The Foundations of Social Anthropology, Glencoe, 1951.
  14. ↑ Christian Flatz. Kultur als neues Weltordnungsmodell. Lit Verlag, 1999, p. 83-84. ISBN 978-3-8258-4257-4..
  15. ↑ Wilhelm Milke. Der Funktionalismus in der Völkerkunde. Akademische Verlagsgesellschaft, 1937, p. 95–114, et plus précisément p. 98 (Kultur. (Akademische Reihe. Auswahl repräsentativer Originaltexte))..
  16. ↑ D'après Christian Sigrist. Regulierte Anarchie : Untersuchungen zum Fehlen und zur Entstehung politischer Herrschaft in segmentären Gesellschaften Afrikas. 12. Lit, 2005, p. 83 (Kulturelle Identität und politische Selbstbestimmung in der Weltgesellschaftm.). ISBN 978-3-8258-3513-2..
  17. ↑ Denis Gruber. Zuhause in Estland? Eine Untersuchung zur sozialen Integration ethnischer Russen an der Außengrenze der Europäischen Union.. Lit, 2008, p. 30–32. ISBN 978-3-8258-1396-3..
  18. ↑ Wolfgang Kraus «Contestable Identities: Tribal Structures in the Moroccan High Atlas.». The Journal of the Royal Anthropological Institute., 4, 1, 3-1998, p. 2..
  19. ↑ Kraus, 2004, p. 138-139 et 143-144.
  20. ↑ Kraus, 2004, p. 34-36.
  21. ↑ Diccionario Akal de Etnología y Antropología - Página 716
  22. 1 2 3 Bonte i Izard, 2003, p. 716.
  23. 1 2 Bonte i Izard, 2003, p. 414.
  24. 1 2 Kottak, 2011, p. 144.
  25. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 247.
  26. 1 2 Bonte i Izard, 2003, p. 416.
  27. ↑ Graeber, David. Fragmentos de antropología anarquista (en castellà). Traducció: Ambar Sewell. Barcelona: Virus, 2011. ISBN 978-84-92559-22-0 [Consulta: 28 desembre 2022].
  28. 1 2 Bonte i Izard, 2003, p. 124-125.
  29. ↑ Kottak, 2011, p. 151.
  30. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 529.
  31. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 365.
  32. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 648.
  33. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 670.
  34. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 412.
  35. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 144.
  36. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 190.
  37. ↑ Bonte i Izard, 2003, p. 33.
  38. ↑ Kottak, 2011, p. 147.
  39. ↑ Kottak, 2011, p. 149.
  40. ↑ Kottak, 2011, p. 152.
  41. ↑ Kottak, 2011, p. 146.
  42. ↑ Malinowski, 1986, p. 117-133, capítol IV. Canoas y Navegación.
  43. ↑ Malinowski, 1986, p. 29-39.
  44. ↑ Kottak, 2011, p. 150.
  45. ↑ Diaz Ruiz, Carlos A.; Penaloza, Lisa; Holmqvist, Jonas «Assembling tribes: An assemblage thinking approach to the dynamics of ephemerality within consumer tribes». European Journal of Marketing, 54, 5, 01-01-2020, p. 999–1024. DOI: 10.1108/EJM-08-2018-0565. ISSN: 0309-0566 [Consulta: 4 abril 2023].
  46. ↑ Jáuregui Oroquieta, José Antonio. Las reglas del juego: Las tribus. Madrid: Espasa-Calpe, 1977. ISBN 8423942732.
  47. ↑ Peter T. Suzuki «Tribe: Chimeric or Polymorphic?» (PDF). Stud. Tribe Tribals., 2, 2, 2004, p. 113–118, ici..
  48. ↑ Kraus, 2004, p. 19-371.
  49. ↑ Bernard Lugan, , dans , Paris, Ellipses, 2011, 403 p. (ISBN 9782729863524), p. 288-291.
  50. ↑ Kraus, 2004, p. 38-42.
  51. ↑ Ingrid Thurner «Die Auferstehung von Karl May im arabischen Frühling.». Die Presse, 07-09-2011..

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribu

Vegeu també

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tribu_(antropologia)&oldid=38377025»