Lluç

Lluç
	Lluç
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari
	Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Merluccius merluccius
Regne	animal

El lluç (Merluccius merluccius) és una peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.

Dites populars

De gener a gener el lluç va bé.^[1]

De la llei, com la teranyina, se n'escapa el lluç i s'hi agafa la sardina.^[1]

El dilluns, a comprar lluç.^[1]

Lluç de gener val un corder.^[1]

Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.^[1]

Quan arriba l'Ascensió, ni sardina, ni lluç, ni salmó.^[1]

Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.^[1]

Val més esser cap de lluç que cua d'austruç.^[2]

(var.) Val més ser cap d'arengada que cua de llus.^[2](Urgell, Segarra)

Val més ser cap de lluç que cua d'estruç.^[1]

Val més ser cua de lluç que cap d'estruç.^[1]

Frases fetes i locucions

Fer-la com un lluç.^[2](Benidorm)

Fer-ne una de grossa, un gran disbarat.

Referències

1 2 3 4 5 6 7 8 9 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Bibliografia

Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999307-333-1] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.

[alcover-2] 1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[1]

[2]