Palla

Palla
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etcètera), després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla.

Citacions

«Un llit és senzillament un lloc per dormir-hi. Ben mirat, un jaç de palla també és un llit.»^[1]
(en anglès) A bed merely means a place to sleep in. A pile of straw in a stall is a bed, properly regarded.
La rebel·lió dels animals, 1945 — George Orwell

Dites populars

A Beniardà, ni palla ni gra.^[2]

Amb temps i palla d'ordi maduren les nesples.^[3]

Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.^[4]

Any de palla, poca grana.^[3]

Baralles de canalla, foc de palla.^[5]

Blat tardà, ni palla ni gra.^[3]

(var.) Forment tardà, ni palla ni gra.^[6]

De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta.^[3]

De mal pagador, gra o palla.^[3]

El qui amb la dona es baralla, corre perill de dormir a la palla.^[4]

Els de Beniardà, molta palla i poc gra.^[7]

Fes bé i treballa, i no dormis a la palla.^[3]

Hivern gelat, poca palla i molt blat.^[8]

L'infern no s'ha d'omplir de palla.^[9]

La casa on se treballa, mai hi falta pa ni palla.^[10]

Les xiques de Benidorm són altes i pessen poc; tenen la cua de palla i no hi ha qui els pegue foc.^[11]

Maig hortolà, palla i poc gra.^[12]

Moltes palles fan un paller.^[3]

Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.^[13]

Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.^[14](Manresa)

Quan la palla és al paller, la dona és al llumener.^[3]

Quaresma ventosa, collita granellosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.^[3](Urgell)

Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.^[15]

Qui cull palla i llença el gra, mai té pa.^[3]

Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.^[3]

Qui té la mà de palla, no posi foc a la falla.^[3]

Qui treballa, té pa i palla.^[3]

(var.) En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla.^[3]

Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.^[7]

Si sembres per Santa Eulàlia, bon gra i bona palla.^[16]

Teulà, ni palla ni gra.^[2]

Treballa i no menjaràs palla.^[17]

Vull anar-me'n a València a buscar-me un valencià, perquè els fadrins d'Aragó molta palla i poc gra.^[7]

Frases fetes i locucions

Veges si talla, ganivet de fusta esmolat amb palla!^[18]

Retret a qui pretén fer creure quelcom inversemblant.

Referències

↑ Orwell, 2003.
1 2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1556620278].
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «palla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «canalla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 Parés i Puntas, 1999.
↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 octubre 2026].
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 66.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.
↑ Amades, 1982, p. 736-738.
↑ Parés, 1998.
↑ «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Bibliografia

Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Orwell, George. La Rebel·lió dels animals. Barcelona: Edicions 62, 2003 (Balancí; 47). ISBN 8429752986.
Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.

[FOOTNOTEOrwell2003-1] Orwell, 2003.

[bertran-2] 1 2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1556620278].

[DCVB-3] 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «palla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTE''Cinc_mil_refranys_catalans_i_frases_fetes_populars''1965-4] 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

[5] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «canalla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[6] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-7] 1 2 3 Parés i Puntas, 1999.

[refranyer-8] Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 octubre 2026].

[9] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[10] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[11] Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 66.

[12] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[13] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[14] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999533-568-15] Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.

[FOOTNOTEAmades1982736-738-16] Amades, 1982, p. 736-738.

[FOOTNOTEParés1998-17] Parés, 1998.

[18] «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]