Vés al contingut

afronten

De Viccionari

CatalĂ 

[modifica]
  • PronĂșncia(i): oriental /əˈfÉŸon.tən/, occidental /aˈfÉŸon.ten/

Verb

[modifica]

afronten

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostĂšs) del present d'indicatiu de afrontar.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostĂšs) del present de subjuntiu del verb afrontar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del plural (vostĂšs) de l'imperatiu del verb afrontar.

Miscel·lània

[modifica]
  • SĂ­l·labes: a·fron·ten (3)
  • Anagrama: ofrenant

CatalĂ  antic

[modifica]

Verb

[modifica]

afronten

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de afrontar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de afrontar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de afrontar