afrontàreu

Potser volíeu: afrontareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fɾunˈta.ɾəw/
	balear /ə.fɾonˈta.ɾəw/, /ə.fɾunˈta.ɾəw/
Occidental:	/a.fɾonˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

afrontàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de afrontar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb afrontar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fron·tà·reu (4)

Català antic

Verb

afrontàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de afrontar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de afrontar

Variants

• [1] afrontàs, afrontàrets
• [2] afrontàssets, afrontàsseu, afrontàrets