afronté

Potser volíeu: afronte

Català antic

Verb

afronté

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de afrontar

Variants

• afrontí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.fɾonˈte/, meridional \a.fɾoŋˈte\

Americà: alt /a.f(ɾo)nˈte/, baix \a.fɾoŋˈte\, austral /a.fɾonˈte/

• Rimes: -e

Verb

afronté

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb afrontar