bony

Potser volíeu: BONY

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈboɲ/^ⓘ
• Rimes: -oɲ
• Etimologia: [1] D’origen preromà, potser d'un hispanocèltic *bunno ‎(‘protuberància, manyoc d’arrels’), del protocèltic *bonnus ‎(‘soca d’arbre’), segle XIV. Compareu amb l’irlandès bun ‎(‘soca’). Cognat de l’aragonès boña, castellà boñiga.
• Etimologia: [2] D'un cèltic *monnio-, del protocèltic *moniyos ‎(‘mont, turó’), modificat per encreuament semàntic de «protuberància». Doblet de monyó. Cognat del basc muino, castellà moño.

Nom

bony m. ‎(plural bonys)

1. Protuberància produïda en el cos per una contusió.
2. Protuberància produïda en una superfície per un cop.

Sinònims

• nyanyo

Derivats

• bunyol

Traduccions

Protuberància en el cos

• Alemany: Beule ^(de) f.
• Anglès: bump ^(en), swelling ^(en), lump ^(en)
• Búlgar: издутина ^(bg) f. ‎(izdutina)
• Castellà: bulto ^(es), chichón ^(es)
• Finès: patti ^(fi)
• Francès: bosse ^(fr)
• Gallec: orgo ^(gl) m., noucho ^(gl) m., galo ^(gl) m.
• Italià: bozza ^(it), gnocco ^(it) m.
• Javanès: kucing ^(jv)
• Llatí: tuber ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: BONY ^(csc)
• Neerlandès: bult ^(nl) m.
• Occità: bonha ^(oc) f.
• Polonès: guz ^(pl) m.
• Portuguès: inchaço ^(pt) m., galo ^(pt) m.
• Romanès: umflătură ^(ro) f., cucui ^(ro) n.
• Rus: ши́шка ^(ru) f. ‎(xixka), о́пухоль ^(ru) f. ‎(ópukhol)
• Turc: şiş ^(tr)
• Txec: boule ^(cs)
• Xinès: 疙瘩 ^(zh) ‎(gēdá)

Protuberància en una superfície

• Alemany: Bodenwelle ^(de) f., Delle ^(de) f.
• Anglès: bump ^(en), bulge ^(en)
• Búlgar: издутина ^(bg) f. ‎(izdutina)
• Castellà: abolladora ^(es), bollo ^(es), bulto ^(es) m.
• Finès: nysty ^(fi)
• Francès: bosse ^(fr), saillie ^(fr) f.
• Gallec: cromello ^(gl) m.
• Italià: bernoccolo ^(it), bozzo ^(it) m., gnocco ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: BONY ^(csc)
• Neerlandès: bult ^(nl) m.
• Noruec: kul ^(no) m.
• Occità: bonha ^(oc) f.
• Polonès: wybój ^(pl) m.
• Portuguès: saliência ^(pt) f.
• Romanès: umflătură ^(ro) f., proeminență ^(ro) f.
• Rus: вы́пуклость ^(ru) f. ‎(vípuklost)
• Turc: tümsek ^(tr)
• Txec: boule ^(cs)

Nom

bony m. ‎(plural bonys)

1. (nord-occidental, Pirineus) Cim aplanat d’una muntanya, forma part de diversos topònims.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat