conco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkoŋ.ku/
	balear /ˈkoŋ.ko/, /ˈkoŋ.ku/
Occidental:	/ˈkoŋ.ko/

• Rimes: -oŋko
• Etimologia: Variant hipocorística de onclo, segle XIX. Cognat del sard campinadès concu ‎(‘oncle’) que podria ser catalanisme.

Nom

conco m. ‎(plural concos, femení conca)

1. (central, septentrional, nord-occidental) Germà solter de l’hereu que viu a la casa pairal.
2. (pejoratiu) Solter d’edat avançada.

Sinònims

• (solter) fadrí vell, fadrí magenc, fadrí garrut, matxutxo

Traduccions

Solter d’edat avançada

• Anglès: bachelor ^(en)
• Castellà: solterón ^(es) m.
• Francès: vieux garçon ^(fr) m.
• Italià: celibe ^(it) m.

Nom

conco m. ‎(plural concos)

1. (mallorquí, menorquí) Forma alternativa de oncle.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·co (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Atles Lingüístic del Domini Català