frango

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈfraŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰreg- ‎(‘trencar’).

Verb

frangō ‎(1a present^?), frangis ‎(2a present), frangere ‎(infinitiu), frēgī ‎(perfet), frāctum ‎(supí)

1. trencar, jo trenco, fracturar

   Patinam frangere. ― Trencar un plat.

   Laqueo gulam frangere. ― Estrènyer la gola fins a trencar-la.

   Frangere tibiam. ― Fracturar la tíbia.

2. esmicolar

   Cum fruges in saxi franguntur. ― Quan el gra sigui esmicolat amb la pedra.

3. trencar, violar, infringir

   Foedus frangere. ― Trencar un tractat.

4. cedir, minvar

   Calor se frangit. ― La calor minva.

5. derrotar

   Nationes frangere. ― Vèncer nacions.

Derivats

affrangō cōnfringō dēfringō diffringō effringō frāctiō frāctūra frāctus fragilis fragēscō

fragilitās fragmen fragmentum fragium fragor fragōsē fragōsus īnfringō

nucifrangibulum offringō perfringō praefringō prōfringō refringō suffringō