garsa

Potser volíeu: garsà

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈɡar.sə/, occidental /ˈɡaɾ.sa/
Rimes: -aɾsa
Etimologia: D’origen preromà probablement d'un substrat paracèltic *karkia, del protoindoeuropeu *ḱer- amb amplificació onomatopeica, segle XIV. Cognat de l'occità gascó garça. Afí al lituà šárka, prussià sarke, eslovè sráka.

Nom

garsa f. ‎(plural garses)

Ocell de la família dels còrvids, de color blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, comú en zones de conreu i parcs urbans (Pica pica).

Sinònims

blanca (valencià)

Traduccions

Alemany: Elster ^(de) f.
Anglès: magpie ^(en)
Asturià: pega ^(ast)
Castellà: urraca ^(es)
Danès: skade ^(da) c.
Eslovac: straka ^(sk) f.
Eslovè: sraka ^(sl) f.
Esperanto: pigo ^(eo)
Finès: harakka ^(fi)
Francès: pie ^(fr)
Friülà: cheche ^(fur)
Gallec: pega ^(gl) f.
Grec: καρακάξα ^(el) f. ‎(karakaxa)
Hongarès: szarka ^(hu)
Islandès: skjór ^(is) m.
Italià: gazza ^(it) f.
Llatí: pica ^(la) f.
Neerlandès: ekster ^(nl) m.
Occità: agaça ^(oc) f., 'jassa ^(oc) f.
Polonès: sroka ^(pl) f.
Portuguès: gralha ^(pt) f., pega ^(pt) f.
Retoromànic: giazla ^(rm) f.
Romanès: coțofană ^(ro) f.
Rus: соро́ка ^(ru) f. ‎(soroka)
Sard: piga ^(sc), malabiga ^(sc)
Txec: straka ^(cs) f.

Traduccions importades de Wikidata (d:Q25307)

Afrikaans: Eurasiese ekster ^(af)
Alamànic: Ägerst ^(gsw)
Albanès: Pica pica ^(sq)
Alemany: Elster ^(de)
Alt sòrab: sroka ^(hsb)
Amhàric: የአውርስያ ዓቅዓቅ ^(am)
Anglès: Eurasian Magpie ^(en)
Àrab: عقعق أوراسي ^(ar)
Àrab egipci: عقعق اوراسى ^(arz)
Aragonès: Pica pica ^(an)
Armeni: սովորական կաչաղակ ^(hy)
Asturià: Pica pica ^(ast)
Àzeri: Sağsağan ^(az)
Baix saxó neerlandès: ikster ^(nds-nl)
Baixkir: Һайыҫҡан ^(ba)
Balinès: Magpie Eurasia ^(ban)
Basc: mika arrunt ^(eu)
Belarús: Сарока звычайная ^(be)
Belarús taraškievica: сарока звычайная ^(be-tarask)
Bengalí: ইউরেশীয় ম্যাগপাই ^(bn)
Bosnià: Svraka ^(bs)
Bretó: Pig-klakenn ^(br)
Búlgar: сврака ^(bg)
Caixubi: Sroka ^(csb)
Castellà: Pica pica ^(es)
Cebuà: Pica pica ^(ceb)
Coreà: 까치 ^(ko)
Còrnic: Pyasen ^(kw)
Cors: Pica pica ^(co)
Croat: svraka ^(hr)
Danès: husskade ^(da)
Emilianoromanyès: Gaśa ^(eml)
Erza: Сезьган ^(myv)
Escocès: Pyot ^(sco)
Eslovac: straka obyčajná ^(sk)
Eslovè: sraka ^(sl)
Esperanto: Eŭropa pigo ^(eo)
Estonià: harakas ^(et)
Extremeny: Pega ^(ext)
Feroès: Skjóra ^(fo)
Finès: harakka ^(fi)
Flamenc occidental: Ekster ^(vls)
Francès: pie bavarde ^(fr)
Frisó occidental: Ekster ^(fy)
Frisó oriental: Akster ^(stq)
Frisó septentrional: Heister ^(frr)
Friülà: Cheche ^(fur)
Gaèlic escocès: Pioghaid ^(gd)
Gallec: Pega ^(gl)
Gal·lès: Pioden ^(cy)
Georgià: კაჭკაჭი ^(ka)
Gilaki: کشکرت ^(glk)
Grec: Καρακάξα ^(el)
Hebreu: עקעק זנבתן פיקה ^(he)
Hongarès: szarka ^(hu)
Ido: Pigo ^(io)
Igbo: Eurasian Magpie ^(ig)
Indonesi: Magpie erasia ^(id)
Interlingua: Pica ^(ia)
Irlandès: Pica pica ^(ga)
Islandès: Skjór ^(is)
Italià: Pica pica ^(it)
Japonès: カササギ ^(ja)
Kabardí: Къанжэ ^(kbd)
Kazakh: Сауысқан ^(kk)
Kirguís: Сагызган ^(ky)
Kurd: Zaq ^(ku)
Ladí: Agacia ^(lld)
Lesguià: Керекул ^(lez)
Letó: žagata ^(lv)
Lígur: Bèrta ^(lij)
Limburguès: Aekster ^(li)
Lingala: Piká ^(ln)
Lituà: Šarka ^(lt)
Livià: Harakku ^(olo)
Llatí: Pica ^(la)
Llombard: Pica pica ^(lmo)
Luxemburguès: Kréi ^(lb)
Macedoni: Европска страчка ^(mk)
Malgaix: Pika ^(mg)
Manx: Pieanat ^(gv)
Mirandès: Pega-rabuda ^(mwl)
Mongol: Алаг шаазгай ^(mn)
Multilingüe: Pica pica ^(mul)
Navaho: Tó wónaanídę́ę́ʼ ąąʼąʼii ^(nv)
Neerlandès: ekster ^(nl)
Noruec (bokmål): skjære ^(nb)
Noruec (nynorsk): skjor ⁽ⁿⁿ⁾
Occità: Pica pica ^(oc)
Osseta: Дзæгъындзæг ^(os)
Paixtu: اروپايي کاغۍ ^(ps)
Pannonian Rusyn: Страка ^(rsk)
Persa: زاغی ^(fa)
Picard: Agache jacteusse ^(pcd)
Piemontès: Pica pica ^(pms)
Polonès: sroka zwyczajna ^(pl)
Pòntic: κασκάρα ^(pnt)
Portuguès: Pega-rabuda ^(pt)
Portuguès brasiler: Pega-rabuda ^(pt-br)
Romanès: coțofană ^(ro)
Rus: сорока ^(ru)
Russia Buriat: Шаазгай ^(bxr)
Rutè: Сорока ^(rue)
Sami d'Inari: lädikuávská ^(smn)
Sami meridional: skærhtjoe ^(sma)
Sami septentrional: skire ^(se)
Sami skolt: soorkõs ^(sms)
Samogitià: Žagata ^(sgs)
Serbi: сврака ^(sr)
Serbocroat: Svraka ^(sh)
Sicilià: carcarazza ^(scn)
Suahili: Kinubi ^(sw)
Suec: skata ^(sv)
Tadjik: Акка ^(tg)
Tagal: Dominikong Europeo ^(tl)
Tai: นกสาลิกาปากดำ ^(th)
Tàmil: ஐரோவாசிய மேக்பை ^(ta)
Tàtar: Саескан ^(tt)
Telugu: వస పిట్ట ^(te)
Tibetà: སྐྱ་ཀ། ^(bo)
Turc: Avrupa saksağanı ^(tr)
Txec: straka obecná ^(cs)
Txetxè: Къорзакъиг ^(ce)
Txuvaix: Чакак ^(cv)
Ucraïnès: сорока ^(uk)
Udmurt: Коӵо ^(udm)
Uzbek: Zagʻizgʻon ^(uz)
Való: Agaesse ^(wa)
Vènet: Chéca ^(vec)
Vepse: Harag ^(vep)
Vietnamita: ác là ^(vi)
Waray: Pica pica ^(war)
Xinès: 喜鹊 ^(zh)
Xinès (Taiwan): 喜鵲 ^(zh-tw)
Xinès (Xina): 喜鹊 ^(zh-cn)
Xinès cantonès: 喜鵲 ^(yue)
Xinès hakka: Â-siak ^(hak)
Xinès min del sud: Kheh-chiáu ^(nan)
Xinès min oriental: Káh-chiók ^(cdo)
Xinès wu: 喜鹊 ^(wuu)
Zhuang: Roeggacak ^(za)

Falsos amics

Castellà: garza ‎(‘agró’)

Verb

garsa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de garsar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb garsar.

Miscel·lània

Síl·labes: gar·sa (2)
Anagrames: agars, Agràs, gasar, sarga

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC