marrec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈrɛk/^ⓘ, occidental /maˈrɛk/
• Rimes: -ɛk
• Etimologia: De marrà i el sufix -ec ‎(diminutiu), segle XIV. Compareu amb l’evolució semàntica de l’anglès kid ‎(‘cabrit, criatura, nen’).

Nom

marrec m. ‎(plural marrecs, femení marreca)

1. (familiar, desconsiderat) Nen entremaliat.

Traduccions

Nen entremaliat

• Anglès: kid ^(en)
• Castellà: mocoso ^(es) m.
• Francès: gosse ^(fr) m. f., morveux ^(fr) m.
• Italià: moccioso ^(it)

Nom

marrec m. ‎(plural marrecs)

1. (eivissenc) anyell

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rec (2)
• Anagrames: carrem, cremar, marcer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat, Optimot