pecíol

Català

Fulla amb un pecíol (1) unit a la tija (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈsi.uɫ/
	balear /pəˈsi.oɫ/, /pəˈsi.uɫ/
Occidental:	/peˈsi.oɫ/

• Etimologia: Manlleu del llatí tardà peciolus, del llatí vulgar *pecciolus, de *pediciolus, diminutiu de pēs, pedis ‎(‘peu’). Doblet del patrimonial peçol.

Nom

pecíol m. ‎(plural pecíols)

1. Prolongació que uneix el limbe d’una fulla amb la tija.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: petiole ^(en)
• Castellà: pecíolo ^(es) m.
• Francès: pétiole ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·cí·ol (3)
• Heterograma de 6 lletres (ceilop)
• Anagrama: picole

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB