recau

Català

Verb

recau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de recar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb recar.

Variants

• [1] requeu
• [2] requeu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·cau (2)
• Anagrames: careu, caure, cauré, creau, creua, creuà, cuera, ucaré