receptaculum

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /rɛ.kɛpˈtaː.kʊ.lʊm/
• Etimologia: Format amb receptus, participi de receptō ‎(‘recobrir’) i el sufix -culum emprat per crear noms a partir de l'efecte d'una acció.

Nom

receptāculum m. ‎(genitiu receptāculī)

1. receptacle, contenidor
2. refugi

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	receptāculum	receptācula
Vocatiu	receptāculum	receptācula
Acusatiu	receptāculum	receptācula
Genitiu	receptāculī	receptāculōrum
Datiu	receptāculō	receptāculīs
Ablatiu	receptāculō	receptāculīs