tributo

Català

Verb

tributo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tributar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tributar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tributar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·bu·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾiˈβu.to\

Americà: alt /t͡siˈbu.t(o)/, baix \tɾiˈβu.to\

• Rimes: -uto

Nom

tributo m. ‎(plural tributos)

1. tribut

Verb

tributo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tributar

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·bu·to (3)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /trɪˈbuː.toː/

Adjectiu

tribūtō

1. datiu masculí singular de tribūtus
2. datiu neutre singular de tribūtus
3. ablatiu masculí singular de tribūtus
4. ablatiu neutre singular de tribūtus

Nom

tribūtō

1. datiu singular de tribūtum
2. ablatiu singular de tribūtum