Un dels arxius digitals de referència del patrimoni català, que gestiona el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Memòria Digital de Catalunya (MDC), ha arribat en aquest inici de 2026, a la xifra rodona de 4 milions d'imatges, provinents de documents digitalitzats, classificats en 232 col·leccions de 48 institucions associades.

El projecte, iniciat el 2006 per deu universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya, és avui una de les principals plataformes de preservació i difusió del patrimoni documental del país. Al llarg d'aquests vint anys, l'MDC ha esdevingut un referent en l'accés obert, facilitant la consulta pública de col·leccions patrimonials, documentació acadèmica i fons històrics procedents d'arxius, biblioteques i altres institucions culturals. 

Algunes de les col·leccions més especialment rellevants que s'hi poden trobar són el fons digitalitzat de la Biblioteca de Catalunya, el del Dr. Sabater Pi de la Universitat de Barcelona -el científic que va descobrir el Floquet de Neu-, la col·lecció dels Cartells del Pavelló de la República (també de la UB), els fons històrics de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), que ens transporten a la Corona d'Aragó, o documentació històrica del FC Barcelona i la Fundació SAU, adherides a l'MDC el 2025.

Memòria Digital de Catalunya també és el destinatari final de part del projecte de col·laboració ciutadana Transcriu-me. El portal té per objectiu la transcripció de documents històrics, perquè en digitalitzar-los i, per tant, democratitzar-los, aquests es puguin cercar escrivint qualsevol paraula del text; millorant així, les cerques al portal. A principis d'octubre de 2014, la Filmoteca de Catalunya va fer una crida a la participació ciutadana per transcriure 1.054 cartel·les antigues de començaments del segle XX i incloses en l'MDC. En quaranta-sis dies, els voluntaris de diversos països ja havien enllestit la feina.

El director general del CSUC, Eduard Gil Carbó, considera que haver arribat als quatre milions de documents, "no és només una fita numèrica; és la constatació que el país ha sabut preservar, compartir i projectar el seu patrimoni documental amb una ambició col·lectiva extraordinària". Gil ha afegit que "L'MDC és fruit d'una aliança única entre universitats, biblioteques, arxius, col·legis professionals i institucions culturals. Aquesta xarxa, que ja suma 48 entitats, demostra que quan el país coopera, el resultat és potent i transformador".

Cinc exemples d'èxit del repositori

El "diamant de cent quirats" del FC Barcelona

El fons de l'MDC permet fer una retrospectiva a documentació del FC Barcelona, com ara els butlletins informatius periòdics, iniciats el febrer de 1921. En un moment en el qual l'actualitat de la reforma del Camp Nou ocupa portades, l'arxiu blaugrana -en castellà, durant la dictadura- ens permet descobrir que la construcció del Camp Nou (inaugurat el setembre de 1957), tampoc va ser un camí de roses, ja que el club també va haver de negociar amb l'administració del moment; i superar problemes com els desnonaments de les cases i les barraques que hi havia als actuals terrenys del Camp Nou, en traslladar-se del camp de les Corts.

El desembre de 1956, el Barça obria el darrer butlletí informatiu de l'any anunciant que l'any següent seria el que "va a estar señalado por el mayor acontecimiento de la historia azulgrana"; el nou estadi, un "diamante de cien quilates que engarce la pieza soberbia y monumental". La documentació recull com el 18 de febrer de 1954, Miró-Sans, recordava que havia guanyat la campanya a president del Barça amb la promesa de resoldre "un problema capital del Barcelona". Com avui, també hi havia un cert escepticisme constructor, ja que l'anterior president, Agustí Montalt, no se n'havia sortit. A finals d'aquell mateix mes de febrer, es posaria la primera pedra del Camp Nou. Efectivament, la inauguració de l'estadi barcelonista el setembre de 1957, va omplir "de alborozo nuestros socios".

La fascinació de Jacint Verdaguer i Joan Maragall per Antoni Gaudí, en els fons de la Biblioteca de Catalunya

El fons documental de la Biblioteca de Catalunya a l'MDC és excepcionalment ric i antic, amb materials que van des de les Homilies d'Organyà fins a l'actualitat. Entre els documents destacats, hi ha una carta de novembre de 1905 en què Miquel dels Sants Oliver (aleshores director del Diari de Barcelona) comunica al poeta Joan Maragall (articulista allí) que l'arquitecte Joan Rubió havia portat un missatge de part d'Antoni Gaudí: el bisbe Torras i Bages havia fet una aportació de "5.000 pessetes" a les obres de la Sagrada Família, i el "Dr. Cortés, de 500".

Gaudí informava Maragall perquè tant ell com Josep Pijoan s'havien entusiasmat amb el projecte del "geni de Catalunya" i intentaven generar opinió pública favorable per impulsar les donacions, en un moment de greu precarietat econòmica i, per tant, constructiva. D'aquest esforç en van sortir vuit articles, amb resultats discrets, i Gaudí acabaria renunciant al seu sou com a director d'obres per ajudar a tirar el projecte endavant.

En un altre document del repositori, Agustí Esclasans cita el dietari de Jacint Verdaguer del 1889, escrit durant un viatge a Terra Santa. El poeta hi expressa enyorança constant de Barcelona i, a la tornada del viatge, dedica unes línies a l'obra —aleshores incipient— de Gaudí. En veure un quadre de la Sagrada Família al vaixell de tornada passant per Suez, escriu que la "Trinitat de la Terra" tindria, potser en pocs anys, "el temple més gran i formós del món".

Més de 10.000 testimonis d'un segle d'història al país

El Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona compta amb una col·lecció de més de 10.000 unitats documentals, de les quals 3.000 corresponen a cartells del període de la II República i la Guerra Civil. D'aquesta documentació, que arrenca a inicis del segle XX fins als nostres dies i que recull tan fets polítics, econòmics, socials, i culturals, ja se n'han digitalitzat un miler, que es poden consultar a l'MDC, on s'aniran incorporant més fins a completar tota la col·lecció.

Floquet de Neu immortal

El 2006, l'any de la creació de l'MDC, el doctor Sabater Pi hi ingressava més de 2.000 dibuixos i aquarel·les, llibretes de camp, fotografies i diapositives etnogràfiques elaborades al llarg de tota una carrera professional de cinquanta anys, que inclou la sèrie més completa de dibuixos del mític goril·la albí Floquet de Neu. El material es va digitalitzar i dipositar per a la consulta de tothom al repositori, constituint una de les col·leccions més importants que conformen l'MDC. De fet, Catalunya no disposava, en aquell moment, de cap col·lecció que fes referència a l'Àfrica central.

La col·lecció també ofereix un conjunt excepcional d'apunts i fotografies etnogràfiques que retraten la vida de diverses ètnies africanes, amb especial atenció a les comunitats de Guinea Equatorial, com els Kombe, Benga, Bujeba i Bisió. Un dels arxius més destacats són els estudis pioners sobre goril·les i bonobos, realitzats amb la col·laboració de la reconeguda zoòloga Dian Fossey, coneguda per la seva lluita contra els caçadors furtius (i la defensa dels goril·les), i el seu tràgic assassinat a Ruanda el 1985, un crim que continua sense resoldre.

El mapa de Catalunya, amb la Cerdanya i el Rosselló, just abans del Tractat dels Pirineus

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) va introduint constantment noves remeses de documentació digitalitzada d'alt valor històric tant per l'antiguitat dels documents, com per la impossibilitat de trobar-los en cap altre centre de documentació històrica, a l'MDC. Efectivament, amb això es facilita l'accés a investigadors, a la vegada que es preserven uns originals, sovint malmesos pel pas del temps.

A banda dels milers de documents d'al·legacions, també s'hi troba, digitalitzat, un dels pocs exemplars acolorits i complets que hi ha a tot el món del Gran Atles de Johannes Blaeu (imprès el 1662). Els volums descriuen el món tal com l'interpretaven durant l'Edat d'Or de la cartografia europea, amb la naturalesa física i els conflictes del moment.

En un d'aquests volums, hi apareix el darrer mapa del Principat de Catalunya previ al Tractat dels Pirineus (que s'havia signat tres anys abans, el 1659). La representació cartogràfica dibuixa una Catalunya que encara conté la Cerdanya unificada, i el comtat del Rosselló, amb Perpinyà a l'epicentre. El text diu: "Dentro de los propuestos límites (Estados de Cataluña) comprende el Principado de Cataluña varios y opulentos Estados soberanos que hoy principalmente se reducen a tres, los Condados de Barcelona, Rossellón y Cerdaña".