Comença un nou curs

Dilluns 17 o dimarts 18 de novembre -segons el torn que heu triat- comencen els cursos de llengua als instituts assignats. 30 sessions, 15 setmanes de classes que finalitzaran amb l'examen del dissabte dia 28 de març. No ha canviat res del currículum, però sí la proposta dels cinc llibres de lectura que us ressenyem al marge, almenys quant a l'àrea de València. Com veieu, pel que fa a l'Antologia d'Ausiàs March, podreu triar al mercat entre l'edició de 3 i 4 i la de Bromera. La portada del Llibre de Meravelles d'Estellés correspon a la primera edició feta a l'Estel, però la que trobeu a les llibreries és la de 3 i 4. Encara que les caràtules d'alguns títols poden haver canviat, no així l'edició. Es tracta, en definitiva, de cinc autors clàssics que ens ajudaran a revisar la història de la nostra llengua i literatura. Que tingueu un bon començament.

El Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

Aquesta breu entrada pretén incitar a la penúltima lectura que tenim a les envistes: el Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster. A classe farem demà una breu introducció a l'obra i en llegirem alguns fragments. I per a aquells que vulgueu aprofundir-hi, us emplacem que visiteu aquesta wiki d'alumnes de segon de batxillerat on van crear noves entrades al diccionari, val a dir, textos assagístics a l'estil fusterià, i alhora presenten alguns enllaços interessants a estudis sobre l'autor. També hi ha una edició digital completa del llibre que us podeu descarregar o consultar si ho necessiteu. Paga la pena fer-hi una volteta.

Toni Mollà presenta el seu darrer llibre a Ca Revolta

Replegue ací la notícia apareguda avui al diari Levante, on la periodista Núria Tendeiro fa un resum de la presentació del llibre de Toni Mollà, Quina política lingüística?, la qual va tenir lloc a Ca Revolta (València) amb una nodrida presència d'assistents a l'acte. L'autor va ser acompanyat pel sociòleg Rafa Xambó, que va repassar l'extensa bibliografia de Mollà i féu dos quinzets dels articles que el llibre conté. Després va parlar Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, per a glossar tant el perfil d'antic ensenyant que fou Toni Mollà, com també la trajectòria de deu anys que fa enguany l'associació que Gómez presideix. També intervingué Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme. Les paraules i reflexions finals les féu l'autor del recull per a subratllar que tota política lingüística és, al capdavall, política, i en la manca de política hi ha una intenció anihiladora.

Fa vint anys d´aquell primer intent del periodista i sociòleg Toni Mollà per a salvar el valencià del pou de la invisibilitat o substitució lingüística al qual s´encaminava, replantejant la normalització i modernització en l´ús de la llengua al seu llibre Curs de sociolingüística. Aleshores era un jove de trenta anys, i ara que en té alguns més, continua en la mateixa justa: «Connectar el valencià a la modernitat». Ha revisat la situació sociolingüística de la nostra llengua i ha reformulat els seus plantejaments originals per a adaptar-los al món global i canviant del segle XXI al seu nou llibre Quina política lingüística?, editat per Bromera, i que ahir es presentava a Ca Revolta.«Des d´aleshores hi ha hagut un canvi total en les estructures socials i de la comunicació del qual no s´ha fet un diagnòstic sociològic com cal. Ha estat un canvi de tipus econòmic, polític, cultural i tecnològic amb la digitalització que ha revolucionat el panorama sociolingüístic», explicava ahir el propi autor del llibre, Toni Mollà, un dels arguments que li han motivat a treballar en aquesta nova proposta editorial. El periodista valencià proposa les bases per a un nou diagnòstic: «És inevitable canviar la vella política lingüística basada en els usos escolars i editorials de la llengua; no hi ha prou amb això i el valencià s´allunya dels processos econòmics. Mentre la nostra llengua no incidisca en el mercat i es mantinga fora de les posicions econòmiques fortes, el seu ús continuarà sent residual. No podem quedar-nos en el discurs valencianista simbòlic [essencialista] i poc instrumental. Les llengües també són mercat. Si un jove parla cinc idiomes tindrà cins vegades més d´oportunitats de promoció social que un que tan sols en parla una». L´autor va assenyalar que l´ús social continua sent alt: «Per a sorpresa meua i malgrat que les condicions socials aboquen a l´abandonament de l´idioma, hi ha activitats lingüístiques positives, la majoria protagonitzades per la societat civil que continua utilitzant el valencià».

Mollà manifestà que en les últimes dècades l´administració valenciana havia impulsat models escolars inadequats, i en va defensar un altre que no creara guetos en qüestió de llengua: «És un error que la política lingüística proposada des de l´administració valenciana dividisca en matèria de llengua els alumnes en les escoles, perquè comporta la creació de guetos i la funció social d´un idioma és la cohesió social i no la separació». El sociòleg va donar les claus per a un canvi seriós en la política lingüística, el qual hauria de repercutir en la normalització de l´ús: «Si realment volem fer del valencià una llengua normalitzada hauríem de pensar en una política que incidira en tots els nous usos generats des de les noves tecnologies, és a dir, des del món digital, el món virtual, l´Internet i els mitjans de comunicació, tant públics com privats. A més hauríem d´entrar en l'àmbit econòmic, en el mercat, potenciant que la llengua tinguera valor discriminatori en el món empresarial. I a nivell social, generant demanda al carrer tal i com vénen fent entitats com Escola Valenciana, la funció prioritària de la qual és la dinamització i promoció social de la llengua».

Podeu escoltar ací el parlament de Toni Mollà resumint les seues propostes replegades als articles del llibre (són 13 minuts):

Llibres de lectura per al curs per ordre cronològic:

1. Prosa medieval: EIXIMENIS, Francesc, Prosa, Ed. Teide


2. Poesia contemporània: GRANELL, Marc, Versos per a Anna, Ed. Bromera


3. Novel·la del primer terç del XX: BERTRANA, Prudenci, Josafat, Ed. Barcanova


4. Assaig: FUSTER, Joan, Diccionari per a ociosos, Ed. 62


5. Narrativa actual: PIERA, Josep, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, Ed. 62