GRANNY SQUARE BLANKET

Aquesta manta que us ensenyo avui fa molt de temps que la vaig fer......ara farà 2 anys i no sé perquè se'm va quedar pendent. Avui estava repassant diferents projectes i...........veig aquestes fotos, uffffff!!!!

Com podeu veure es tracta d'una manta molt sencilla i fàcil de fer, jo me l'emportava als entrenos de futbol del Nil, al parc....a tot arreu perquè mai portes pes, amb una bossa molt petitona ho portes allà on vulguis.
Doncs bé comencem:

Les troques acríliques que vaig utilitzar són de Country Crafts, una botiga anglesa que tenen una gama de colors molt extensa, la recomana sempre la Lucy que jo sempre visito el seu blog i la veritat és que no em van semblar gens cares (és clar que al ser acríliques resulten més econòmiques i la gama de colors acostuma a ser més extensa).
El patró és el típic Square, li vaig veure un coixí molt maco que va fer la Cristina de My world of wool, vaig buscar el patró i som-hi!!!!

Els colors són:  1026-Apricot, 1132-Shrimp, 1034-Sherbet, 1068-Turquoise, 1019-Could Blue, 1003-Aster, 1432-Wisteria, 1188-Lavender, 1084-Magenta, 1390-Clematis, 1241-Fondant, 1083-Pomegranade, 1246-Lipstick, 1061-Plum, 1316-Spring Green, 1422-Aspen, 1065-Meadow, 1081-Saffon, 1020-Lemon, 1023-Raspberry i 1082-Bluebell.

En total vaig treballar 21 colors.
Vaig teixir 6 granny squares de cada color o sigui que em van quedar 126 quadres en total.
Els vaig distribuïr en 14 files i 9 columnes.
Les mides de la manta eren 1'55m de llarg per 1'10m d'ample.
Com podem veure vaig tenir ajuda i sobretot complicitat.

Vaig començar distribuïnt els colors a la taula....

Però vaig haver d'acabar al terra perque ja no m'hi cabien!

Per unir-los vaig seguir les indicacions de la Lucy i em va anar moolt bé (de totes formes per mi va ser la part més feixuga ....i distribuïr els colors....també),
Poc a poc anava unint amb ganxet....

Ara ja està acabada, us l'ensenyo del revés. Queda bé, oi?

Tot i lo pesat, realment queden molt ben units i la manta queda ben acabada i consistent.

Finalment hi vaig fer un contorn molt sencill, perquè la manta ja era prou acolorida.

I el resultat final va ser:

Va ser el regal de Reis per a les meves nebodes.

Que ja fa 2 anys..........quina vergonya. Bé ja ho diuen mai es tard.......

Una abraçada

Anna

MOLTES FELICITATS LAIA!

Avui anem a la Festa d'Aniversari de la Laia, una senyoreta que fa 7 anys i li hem fet el regal entre jo i el Nil.

Us explico, primer de tot hem fet un paneret de trapillo seguint un patró que em va agradat molt el dia que el vaig veure al canal de l'Anna Kraft, l'he descoberta fa poc, però tot i que no entenc un borrall d'alemany (només en vaig fer durant 2 cursos a la Universitat de Barcelona) per mi els videos són perfectes.

Fixeu-vos que es treballa la base amb ganxet , el contorn es treballa amb dues agulles de mitja i el fem a part

i finalment ho unim tot amb una agulla llanera. i ja veieu el resultat!

La idea és per poder guardar els clips, les gomes de cabell i tot el que ella vulgui, i per tant depen del que hi vulgui posar pot ser alt o baix.

I ara ve la part més dolça del regal, la part que ha fet el Nil:

Doncs si, per no portar-li el paneret buit, el Nil li ha fet boletes de coco, a nosaltres ens agraden molt i al Nil li encanta fer-les. Això de treballar amb les mans (ben netes, eh!) a la cuina els encanta!
La recepta facilíssima:

• 125gr. de coco ratllat
• 125gr. de sucre
• 2 clares d'ous

Precalentem el forn a 180ºC, de mentres ho barregem tot molt bé amb les mans fins que queda una mescla homogènia i ja podem fer les boletes. Les coloquem en els paperets tipus madelenes petites i ja ho podem enfornar a 180ºC durant uns 10 minuts fins que veiem que ja estan dorades. A vegades les hem decorat amb una punta de xocolata fondant, o amb virutes de sucre de colors, però aquesta vegada les hem deixades sense res perquè últimament amb les mones ens hem afartat de xocolata...
Amb aquesta proporció ens han sortit 16 boles de coco (i dintre en paneret n'hi hem pogut posar una dotzena....les que falten us podeu imaginar on han anat a parar, oi?.....bé un premi pels cuiners, ja ja ja).

Ja ho tenim tot a punt!!!

Espero que us hagi agradat.

Anna

FELICITATS PEP!!!

UN COLL PER LA MAR

No tinc perdó! aquest coll o buff, com li volguem dir, el vaig fer per abans de festes de Nadal....

És un coll fet amb la KATIA Maxi Merino que com ja sabeu la treballo molt sovint i m'agrada molt perquè és llana (i per tant molt calenteta) i no pica!, per mi és bàsic perquè mai he pogut fer-me res de llana perquè TOT em pica! i quan dic tot és tot. Mira que hi han troques precioses al mercat d'angora,  d'alpaca,  doncs per mi res de res!. En canvi amb aquesta m'he pogut fer buffs per mi i perfecte!.

Doncs bé aquest coll el vaig fer per una senyoreta, la Mar, que va fer 7 anys el mateix dia que el Nil que en va fer 6 (impossible oblidar-ho, oi?).

Espero que us agradi!

L'he fet amb ganxet i el ribet està fer amb punt anomenat Crab stitch o el punt de cranc, es diu així perquè es treballa del revés.

Avui un post curtet (per compensar l'anterior ja ja ja........és broma!)

ANNA

PER FI UNS PUFFS!!!

Fa molt de temps que mirava puffs i més puffs mitjançant el  Pinterest, realment és una font d'inspiració inesgotable!. Intentava fer algun taller, però mai m'ho podia combinar per poder-hi anar i tots els puffs que oferien eren de ganxet....., i mira jo m'havia encapritxat amb els de punt de mitja, ves per on! (diga'm capritxosa...!).  Fins que  un dia mitjançant Instagram vaig saber que la Carmina d'Interiors Originals oferia un taller. No m'ho vaig pensar dues vegades!!! Primer de tot perquè fa molt de temps que ens seguim i tenia moltíssimes ganes de conèixe-la, i segon que és una artistassa! heu vist quines coses més xules ven a través del seu blog? impressionant. O sigui que m'hi vaig apuntar!. Ara ve la part bona.....

• m'ho podia combinar? NO
• estava a prop de casa? NO (considerant 126 km de casa lluny, clar!)
• tenia cangur del Nil? NO
• El Pep treballava? SI (feia nits, o sigui que en cas que el seu pare hagués estat a casa aquell dissabte havia de dormir!)

Tot apuntava a que era el meu taller, oi (ja ja ja). DONCS SI!!!  la Carmina i la Pilar (mestressa de la botiga TRIKOTEM on es feia el taller)  m'ho van posar molt fàcil. La Pilar té un fill de l'edat del Nil, en Maiol que podrien jugar junts, i la Carmina té una noia de 15 anys, l'Alba que els faria de cangur tot el matí. Com t'hi pots negar amb tantes facilitats, oi?????.

Arriba l'esperat dissabte del mes de novembre, el Pep ja és a casa (7 del matí) plovia molt, feia fred.....i decideix acompanyar-nos (jo i el Nil) perquè anem lluny i li sap greu.....SOM-HI!!!! Passem per Tarragona, enfilem cap a Mora d'Ebre i................................. rebo un missatge de la Carmina i em diu que el taller s'ha suspès perquè està tot nevat i les carreteres tallades i nosaltres ja erem a TARRAGONA!!!! NO M'HO PUC CREURE!!!  recordeu alguna altre nevada del mes de Novembre, nooooooooooooooooooooo! Només aquell dissabte!!!!!!!! el meu dissabte!!!!!!!!!!!

Però aqui no acaba la cosa, quan la Carmina sap que ja som a Tarragona, planteja un canvi de plans i ens rep a Vandellós, al Casal de Vandellós on finalment ens vem conèixer (un súper plaer)  i em va improvitzar el taller! UN SOL!!!  l'Alba  va jugar amb el Nil al dòmino, les dames, a la oca, al billar, i perquè no hi havien més jocs !!! quina paciència! (i el Pep llegint el diari mentre se li tancaven els ulls...pobre). La única cosa que em va saber greu va ser no conèixer la Pilar i estar al seu racó, TRIKOTEM. Però temps al temps. HI TORNAREM!!! (a la primavera,. clar, ja ja ja).

I ara, després d'aquesta història un seguit de fotos (pot ser en poso masses, però després de totes les dificultats deixeu-me que m'esplaii, je je je).

A veure si us agraden.

Comencem!

Ja que hi erem en vaig fer dos. Regal de Reis per les meves nebodes. Els colors els vaig triar en funció dels colors de les seves habitacions. 

Aqui els teniu "desinflats":

I voilà!!

I ara la bateria de fotos: 

  

Ja m'he quedat descansada!!!!  ja ja ja. (Ara estic amb els puff que no paro!, ja en tinc més....)

Petonassos (i gràcies per la paciència...).

ANNA

MÉS TRAPILLO...

Avui us ensenyo un paner que li vaig regalar a la meva mare per endreçar un calaix del seu bany...

L'he fet de ganxet amb punt baix i he seguit un patró que em va recomamar la Cristina, gràcies reina!
La veritat és que m'ha quedat grandet i una mica més panxut que els de la Cristina, però cap perfectament dintre del calaix i ma mare encantada.

I de lluny queda perfecte (no es veu cap defecte, je je!).

Fins d'aqui uns dies!

ANNA

SAMARRETA PEL NIL

Molt de temps...massa temps sense actualitzar el blog....M'encanta seguir els vostres blogs i m'encanta tenir-ne un per compartir els petits projectes que vaig fent (jo me'l prenc com el meu diari personal).
No he deixat mai de seguir blogs,  n'aprenc moltíssim i també m'ajuda tant!, només he estat una mica més "inactiva" del que és normal en mi (i no per falta de ganes!) a vegades no tens l'humor, el temps, el motiu per escriure o simplement no et trobes prou bé i reserves forces per altres coses.

Ara ja està! us vull ensenyar la meva primera samarreta que vaig fer aquest estiu amb una aplicació de les meves amigues i veïnes de  Desedamas. Mai havia fet punt de festó i he de confessar que, tot i que la costura no és lo meu, m'ho vaig passar pipa i en una tarda ja la vem tenir llesta.

Així doncs som-hi!

Les aplicacions les va triar el Nil durant la fira de Sitges i la va estrenar el dia del Festival de Final de Curs.

Per la part de davant el  planeta i la nau espacial...

A l'esquena...................no podia ser una altra cosa, oi? ja ja ja

Fins quan? espero que no passin uns altres 7 mesos més, però prefereixo no prometre res i anar fent dia a dia.

Anna