Torrent Fondo i Torrent de la Font seca

El dia 10 d'Abril quedem amb el Pep Pahíssa i el Rafa Ariza per sortir una estoneta per la tarde, pujarem pel Torrent Fondo i baixarem pel Torrent de la font seca o de Sta. Caterina fins l'aparcament de la Salut a Collbató.

Deixem el cotxe a l'aparcament de la Salut a Collbató i caminem en direcció a les coves del Salnitre on continuarem pel camí de les feixades fins trobar el torrent fondo.

Aquí ens posem l'equipament i comencem a endinsar-nos en un caos força estret on hi ha algun pas que les motxilles s'han de passar a part per poder avançar. Desprès continuem pujant per un seguit de ressalts superables amb cadenes i cordes.

Arriba un moment on el torrent es divideix en dos, hem d'agafar el de l'esquerra. Per aquest torrent es segueix una estona fins trobar una fita que ens marca el camí a l'esquerra, força frondós i feixuc que ens durà fins al coll de les Garrigoses. Aquí seguirem ascendint fins al camí de les Bateries, l'agafarem en direcció cap avall (Oest) per anar a trobar el torrent de baixada.

Un cop passada la cruïlla per anar cap a St. Joan, seguirem un tros avall (Esquerra) on ens endinsarem en el torrent de Sta. Caterina.

Per realitzar el descens d'aquest torrent serà obligat de dur dues cordes de 30 mts. o be una de 50 mts. dons el ràpel mes llarg que ens trobarem es de 25 mts. Durant el recorregut ens trobarem ressalts per destrepar, trams equipats amb cordes i alguns ràpels obligats.

Desprès de l'últim ràpel i uns quants ressalts facilets ens trobarem amb un pont que creua sobre el torrent, abans del pont deixarem el torrent per un caminet a l'esquerra que ens portarà directament fins al cotxe.

El Rafa i el Ninu passat el tram estret al inici del torrent.

El Pep tibant a les primeres cadenes.

El Rafa iniciant-se en canals equipades. Aquí si que s'ha de tibar, eh?

El Pep lluitant amb les cadenes.

Hem trobat una nova especie!!!!!!

El Ninuceronte Montserratinus. Ja ja ja.

D'aquest si que us heu de protegir, està grillat i es molt agressiu.

Es recomana de donar-li menjar casolà i bon vi per no ser atacats!!!

El Pep en un dels últims i macos ressalts del torrent fondo.

El Rafa fent les primeres pràctiques de ràpel. 

O aprèn, o...  Cuidaaaaoooo!!!!!!

Ji ji ji.

El Ninu baixant el ràpel de 25 mts.

El Pep en l'últim ràpel.

Ara toca un tros de ressalts fàcils i cap al cotxe.

Ferrades de Vallcebre amb la Penya Gastroalpina

El 26 de Març de 2013, en plena Setmana Santa ens varem ajuntar de nou la Penya Gastroalpina Inch, Inch, per fer les ferrades de Vallcebre. Roca de l'empalomar i la de Cal curt.

En aquesta ocasió ens acompanyen dues mosses, noves membres de la penya, la Eli i la Laia. També tenim un nou fitxatge, en Rafa que ha volgut iniciar-se en el mon de les ferrades.

Comencem fotent un bon jalar acompanyat de l'isostá, tal com es tradició en aquesta penya. Després preparem els estris, les motxilles i cap a la roca que ens està esperant!!!

Com que estem una mica sonats, decidim fer en primer lloc la ferrada mes difícil, la de Cal Curt, per que als debutants se li treguin les tonteries des del principi. Ja jaja jajaja!!!

Un cop passat aquest tràngol, tornem a baixar pel camí que ens porta al inici de la ferrada de l'enpalomar, aquesta de caire mes fàcil per tot-hom.

Esmorzar comunitari de la Penya, i l'Isostà que no falti !!!

Tot l'equip preparat per la guerra. Sempre hi ha baralles per portar l'Isostà.

El Juancarlos i el Luís iniciant la ferrada de Cal Curt.

La Laia, el Manuel i la Eli, comencen a tocar ferro.

El Luís al primer tram aeri, amb algun bloc solt, tot i que estan correctament fixats per evitar problemes.

En Rafa en un primer tram força vertical. Perfecte per iniciar-se...

Je je je.

El Luís en el primer dels ponts i el Juancarlos esperant pacientment.

En Rafa amb cara de no tenir-ne prou.

La Eli a punt de fotre-li al primer desplom de la ferrada, potser es el tram mes "durillu" de tots.

El Juancarlos en un segon tram força vertical.

La Eli en el segon desplom, aquest mes assequible però no menys maco.

La Laia treballant-se el segon desplom.

Acabat el desplom hi ha un tram de tràmit per acabar la ferrada.

Desprès d'agafar forces amb Isostà ens dirigim cap a la ferrada de l'enpalomar,

baixant de nou pel mateix camí.

El Luís  al tram central de la ferrada.

En Rafa i la Laia en un flanqueig força aeri.

El Manuel a la tapia vertical, potser es el tram mes aeri de la ferrada.

Over Booking per passar el pont!!!

Aquí coincidim amb unaltre grup. Es l'ultim tram de la ferrada.

L'Ivan i el Manuel al final de la ferrada amb cara de satisfacció.

Segur que la repetiran!!!!!!!

Petit Nil - Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner

L'endemà de la nevadeta de Dimecres ens trobem de bon matí, amb un fred que pelava, el Pep Pahíssa i jo a Collbató per fer una vieta ràpida abans d'anar a la feina.

Fem un "cafetillu" calent al Muntanya per esperar que toqui el sol al serrat d'en Muntaner. Volem fer el primer llarg de la Petit Nil al frare de baix i empalmar amb la Petit Guifré del serrat d'en Muntaner.

En un primer moment l'aproximació, encara a l'ombra, se'ns fa freda però de seguida que ens toca el sol i la cosa canvia radicalment. A mes, estem a raser del vent al menys en el primer llarg. Després es gira la truita i comença a ventilar de quina manera!!!

En Pep Pahíssa al primer llarg de la Petit Nil. V+

Acabant L1.

En Pep sortint del A0/6a+ del segon llarg de la Petit Guifré.

La vista des de R3 es "acollonant".

I el vent que feia també!!!!!

Ens quedava un últim llarg curtet per acabar la via però hem decidit baixar rapelant per no patir mes fred. 

Via Sabina Wall, Sant Llorenç de Montgai

Pel Dissabte 16 de Febrer havia quedat amb una colla Igualadina per anar a Can Jorba a fer la Bego-Miquel-Kush. El temps ens ha fet canviar l'estratègia ja que no serà gaire agradable escalar a Montserrat.

Consultant els webs del temps ens indiquen que es millor anar cap a ponent, on hi farà un sol esplèndid, sense oferir gaire resistència els companys em diuen que anar a St. Llorenç de Montgai els hi fa patxoca.

Ens ajuntem tots a les 8.00h. a Can Mèndez. En Jordi, en Toni, en Juanan i una nova acompanyant, na Miriam que te moltes ganes d'iniciar-se en vies llargues i avui s'estrenarà en un entorn immillorable.

La via escollida es la Savina Wall  IV+ a la paret de la Formiguera, es una via estupenda per anar amb debutants i com farem dues cordades en Toni i en Jordi podran fer els seus primers llargs de primer en via llarga.

Després d'un malentès a l'hora de trobar el peu de via correcte i fent un flanqueig a la dreta, aconseguim trobat la nostra via on tots cinc gaudirem d'allò mes en el seu tercer llarg.

Desprès de fer el ràpel de baixada decidim que podríem fer un altre llarg de la via del costat que te molt bona pinta, es una mica mes dret i sembla un pel mes difícil. Es el tercer llarg de la Memòria selectiva Vº.
Tots cinc coincidim en que es encara millor llarg que l'anterior per gaudir-hi.

Ara si que fem els ràpels fins abaix per tornar cap al cotxe on ens espera un bon entrepà que, jalat a la riba del pantà i acompanyat del "Isostà", encara estarà mes bo!!!

Tot l'equip reunit mentre la Miriam comença el segon llarg.

La Miriam arribant al cim.

El Juanan content per que aquest cop no ha patit gens.

El Jordi debutant de primer en via llarga.

El Toni que riu per no plorar, el nano no l'ha deixat fer l'ultim llarg de primer.

Ja, ja, ja!!!

Na Miriam, en Juanan i en Jordi al cim, satisfets amb la via.

A mi també m'agrada "chupar" càmera, je je je.

En Toni amb el mono, ara ens espera l'isostà!!!!

Recordeu que l'Isostà es una beguda molt saludable, però es recomana un consum responsable.

Isostà que te cagas!!!

Curioses formes en el guix del talús de la via del tren que troben per aproximar-nos a la pret.

Via Stoc de Coc - Mosques mascles, Malanyeu.

Dijous dia 14 de Febrer ens desplacem fins a Malanyeu per fer amb en Pep Pahissa i en J.Visa la coneguda Stoc de Coc a la paret del Devessó.

Una línia directíssima de V+ a excepció del primer llarg on no es passa de IV+ i per una magnífica placa foradada tal Grouyere, on la dificultat rau en la verticalitat i el grau sostingut. Remarcar també que l'ultim llarg en realitat, es la sortida de la Mosques mascles també per una excepcional placa foradada mes vertical encara que el segon llarg de la Stoc de coc.

Comencem el dia als cines d'Abrera on he quedat amb el Pep, ell deixarà el cotxe i anirem a buscar a l'altre Josep a casa seva. Un cop carregat el matero a la furgo sortim en direcció Berguedà.

Decidim  parar-nos a esmorzar al bar de la benzinera de Cercs on aconseguim de jalar-nos un mini entrepà amb mes pena que glòria, ja sabem on No s'ha d'esmorzar en properes visites a la zona.

De seguit ens dirigim cap a Malanyeu on ens espera en un entorn idíl·lic, la paret del Devessó. Quan arribem encara fa una mica de fred però a la via ja hi toca el sol fa una estoneta i ens la trobarem en optimes condicions.

A peu de via ens hem de jugar l'ordre dels llargs, en Visa i jo temin interès particular en fer el segon llarg. En Josep prepara dues palletes una mes curta que l'altre i me las ensenya per que trii.
No m-ho puc creure, per una vegada he guanyat en el joc!!!

Així dons en Visa farà el primer i tercer llarg, jo l'inacabable i desitjada segona tirada.

Els Joseps de camí a la paret del Devessó.

J. Visa al primer llarg IV+.

A punt d'entrar a R1.

En Pep Pahissa col·locant-se be en L1.

Ninu navegant per L2 50 mt. de V+.

Bon panorama des de la temuda ombra de l'R2.

Els Joseps guanyant metres a L2.

En Pep en un merescut repòs. Quan t'acostes a la reunió, ni les piles alcalines son suficients.

En J. Visa gaudint del tercer i vertical llarg.

En Pep treballant a tope a L3.

Hem gaudit de valent, en una via del tot recomanable. Es important anar be de piles pel segon llarg, no es difícil però els metres poc a poc et passen factura i la entrada a R2 es la guinda del pastis.

Els ràpels de tornada.