XVII Setmana de Vela de Cala Gamba

Com des de fa ja desset anys, allà hi vàrem ser. 

Varen ser dos dies de competició, però el primer, dissabte, es va haver de acabar anul·lant sa prova.

Sols quedà diumenge de competició, va sortir un bon dia, com podeu veure a ses imatges que vos deix.

Sortim a un bon grapat de fotografies, fetes per na Laura, que sempre, anem com anem, ens treu els nostre millor perfil, com podeu veure.

A sa fotografia on surt es virot, sa barca del darrera es sa nostra.

Salut a tots.

98 anys

 Aquest mes la Paquita B compleix 98 anys. Recordarem un poc la seva història amb les fotografies que tenc.

Aquestes dues són les primeres que tinc, estan fetes o l'any 1928 o el 1929, és a l'estiu. A qui vesteix de blanc, o de clar, és el meu padrí, Joan Balaguer i Figuerola, el que va fer o va donar a fer sa barca. El que està als rems i vesteix una jaqueta fosca, és el seu germà, Maties, que vivia a Barcelona i a l'estiu solia venir a passar uns dies a Mallorca a veure la seva família, que era extensa, onze germans en total. La fotografia està feta per on avui amarra la Balear, al costat de l'escala reial. Les primeres barques que et veuen són del Club de Regates (dels rics) més al fons estan les del Club Espanya, que era on amarrava la barca, llavors es pot veure el Mollet i molt més al fons Santa Catalina, el Terreny i el Castell de Bellver.

Després tinc aquestes tres més. Estan fetes el 1948. El que surt a les fotografies és el tio Sebastià, Sebastià Balaguer LLull, cosí i cunyat del meu padrí. Solia sortir amb ell a pescar i fer regates pel Club Espanya, on estava amarrada la barca. El 1948, van fer les obres del nou club nàutic, ajuntant al Club de Regates i el Club Espanya. Les fotos estan fetes el dia que van dur la barca al nou lloc d'amarratge. El 1945 havia mort el meu padrí, i el tio Sebastià es va fer càrrec de la barca. Tot i que van ajuntar els clubs els socis no es van ajuntar, havien estat molts anys de rivalitat, i se'n mantenien separats uns, els antics de l'Espanya estaven al costat de la capelleta de Sant Elm. I els de Regates, o senyors, estaven on avui hi ha la seu del Reial Club Nàutic de Palma.

Continuarem amb l'història en una nova entrada.

   

XXIX DIADA DE VELA LLATINA

Bon dia

Com des de fa un bon grapat d'anys, vint-i-sis, hem participat a la Diada de Vela Llatina.

Ens ha anat bé, no ens podem queixar, a més hem tingut una bona sorpresa al final. 

El dissabte sortí amb bon temps, però amb un poc de mar vella. Sa sortida de sa regata va ser desastrosa i a més a sota vent de la flota, afortunadament varem fer un bon pensament, deixarem passar als barcos grans de la flota i sortirem a barlovento per anar avançant barques. Arribàrem a la primera boia, a la altura del Molinar, i no errarem, i varem seguir avançant barques. El vent pujà un poc i la mar també. 

Ara ens tocava arribar al "xispero" la boia metàlica davant Cala Gamba, així coms ens atracaven el vent pujava i la mar també, mentre seguiem avançánt barques. Voltàrem el "xispero" per babor i tornàrem a sa boia del Molinar. La mar vella havia crescut i les ones eran de quasi mig metre. Però navegàvem bé. De cada vegada era més difícil avançar a ses barques que teniem per davant, però ho aconseguíem.

Tornar a fer sa boia del Molinar, sense cap ensurt, ara ja el vent era fortet i la mar havia crescut més. En Martí i jo haguérem de treure es cul fora s'orla per equilibrar sa barca i ara ens tocava anar cap una boia a s'altura de s'illa de Galèra. Contàvem les barques que dúiem per davant i aguantàvem es bot sense molta escora. La mar creixia així com ens atracàvem a sa boia i el vent també. Amb fortuna traslutxàrem sense cap inconvenient i ja cap a la arribada, amb la mar i el vent un poc a favor, però amb esment per què un descuit i s'acabava tot i dins la mar com l'any passat. Al final creuàrem la línia de arribada quarts amb temps real, però segons en compensat. Tot un èxit en vista de la sortida que fèrem.

Diumenge També sortí un bon dia, però el vent bufava de llevant a ratxes fortes. Preparàrem per sortir amb ses veles normals, però mitja hora abans de sortir, a n'en Martí no li agradà com anava el vent. Em digué:

- Ses ratxes de llevant minven, podem quedar sense vent i llavors entrarà s'embat, i si entra, entrarà fort.

Així que ferem es cap viu per llevar ses veles i posar ses veles petites per no pasar pena. (I vàrem fer bé). A sa sortida no hi havia vent o molt poc, anàrem cap a s'escollera del Molinar molt a poc a poc. Sense presa i amb calma. Però quan arribàrem a s'escollera ja hi començava s'embat i amb poc temps augmentà així com la mar. Sense pena de escorar, amb ses veles petites no pases gens de pena, hi ha de haver molt de vent per pasar-ne. Férem el recorregut, després de s'escollera havíem de anar a una boia al vent, haguérem de fer tres bordos, llavors seguí cap una boia a s'altura de s'illa de Galera, deixant es "xispero" per estribor, deixar sa boia de s'illa per babor, una traslutxada però sense problemes i cap a s'arribada.

Llavors vengué el millor de sa Diada, es dinar. Allà ens sorprengué la classificació, al final tercers. Ni en Martí i jo nos ho creiem, però excepte el primer que havia guanyat les dues proves, la resta canviàrem de llocs, i dos punts de la primera i cinc de la segona, set punts, TERCERS.

Però no va ser aquesta la sorpresa més grossa, quan ens donàrem el trofeu, vaig veure que era el nostro bot, "Oh, quin detall" vaig pensar. Però quan el que havia arribat el primer me va mostrar el seu trofeu, me va dir "Mira aquest any sou voltros". Tots el trofeus repartits a les diferents classes eren una reproducció del Paquita B¡.   

Vos deixo unes fotos.

Aquestes son d'abans de partir el primer dia.

Aquí els trofeus i el nostre.

Adeu i fins la pròxima.

     

Seguirem després d'un bon grapat de temps

 Bon dia,

Fa un bon, però que bon, grapat de temps que no havia escrit res. 

I ara, vull tornar al menys, a escriure qualque cosa de tant en quan. Suposo que el final de la meva vida laboral en permetrà fer-ho. Vull tornar afegir coses com feia abans.

Ido que millor que unes fotografies preses a la darrera regata. La XVI Setmana de Vela de Cala Gamba - Trofeu Duran. Podem dir que ens va anar bé. Ara ja no tenim tant afany competitiu i un segon i un tercer lloc ens basta. Un tercer total.

 Bé si ve un primer, tampoc li direm que no.

Tres fotos preses durant la regata per na Laura, que sempre ens treu per el nostre millor perfil i sempre sortim molt be.

Per avui ja ens val. Ja vos aniré contant ses coses que han passat durant aquests anys, que no son poques, però tot de cop serà massa.

Fins ben aviat... espero. 

EL FUTUR DE LA VELA LLATINA ES OBERT

Aquesta es la primera entrada que faig aquest any, un poc tard, però hi hagut una pèrdua a la meva família, ens va deixar el darrer que va conèixer la Paquita B en construcció i això m’ha deixat un poc tocat. Però ara ja m’han tornat ses ganes de escriure i continuar amb aquest blog.

Estam a poc dies de celebrar-se la Diada de Vela Llatina i la participació aquest any tornarà a ser excepcional, més ben dit de record, ja s’ha passat els cinquanta inscrits, número crec que mai assolit. 

Això es gracies a una classe que té pocs anys, la OBERTA, escrit amb majúscules, per que ho mereix.

 

La Diada ha estat durant anys un referent en la competició de la vela llatina. Una festa, però competitiva, on les embarcacions venien de diferents llocs de Mallorca i de les Balears, inclòs alguns anys de altres indrets de Espanya. Per fer-se amb el apreciat primer lloc a la “Diada” que donava a la embarcació, patró, armador i tripulació una patina de “herois” per a tots els aficionats a la vela llatina. Malauradament aquells temps varen passar i la vela llatina es passejava un poc en declivi, any rere any es perdien embarcacions i allò no anava.

Però la curolla de la vela llatina revifà ajudat per diferents circumstancies, armadors en ganes de mantenir embarcacions tradicionals, no de deixar-les morir, la necessitat de mantenir un patrimoni marítim que no caigués al oblit, i per el que jo crec més principal, un club que ha cregut sempre amb aquest aparell i que es per avui un referent amb el manteniment d’aquesta vela, el Club Nàutic de Cala Gamba.

Recollint a aquests armadors amb ganes de navegar a vela llatina, però que pensaven que la competició no anava amb ells, o a aquells que un poc cansats de la competició que exigeix a la tripulació i a la embarcació un esforç considerable i ja tant uns com l’altra no estan per això, o aquells que encara no tenien una suficient experiència en la competició però volien provar com es aquest mon. Per a tots aquest i altres el Club Nàutic de Cala gamba els hi oferí, la possibilitat de sortir a navegar, prendre una sortida, fer un recorregut i arribar a un punt, com a un mag, traient-se de la màniga, una classe no competitiva, la Classe Oberta.

La Classe Oberta junta tot el dit en el paràgraf de abans i altres coses més. També oferir avantatges als armadors que venien a participar a les proves organitzades per el club.  I aquesta classe any rere any augmentà, les embarcacions de les altres classes, Regata i Llaüts Clàssics, que encara resistien, veren que de cada any, com aquella classe un poc aliena a la competició, augmentava la participació de les embarcacions a les proves en les que competien.

Ara des de fa uns anys la classe més nombrosa a les competicions de vela llatina, justament son les inscrites a una classe no competitiva, que surten per el plaer de sortir, que no es veuen obligades a fer un recorregut de principi al fi, si no volen. Naveguen d’altre manera tan sols per el plaer de navegar, de fer una sortida sense apurar, de no fer cenyides a rompre, etc.

Tot això en hauria de fer reflexionar a tots els aficionats a la vela llatina, de que es el que volem fer, de cap on volem anar i fins on volem arribar, ara seria un bon moment aprofitant la concurrència a la Diada on ens trobarem, no tots, però si un bon grapat de navegants. Hauríem de aprofitar aquest moment per parlar-ne. Per revifar associacions, o fer-ne de noves, refondre classes, fer-ne de noves, o qui sap el que...

Com dic en el títol, El FUTUR DE LA VELA LLATINA ES OBERT.

MOLTS ANYS

Molts anys a tots i bones festes.

  Quan arriben aquests dies assenyalats, la gent es desitja que tenguin felicitat per a MOLTS ANYS, i 90 anys son molts anys. 

  90 anys son els que ha complit sa nostra barqueta, 90 anys navegant, fent feliç a la gent que ha navegat amb ella. 

   Ha fet feliç al meu padrí, que la va construí. Al seu cunyat, el tio Sebastià, que solia navegar amb ell, tant sortint a pescar com a participar a les regates. A la seva dona, la meva padrina, que el veia tornar a casa amb els trofeus guanyats a les regates, que encara son a ca nostra, o quan tornava amb una bona pescada i li havia de fer net es peix i ella es queixava de haver de fer tal feina, i llavors ho havien de regalar als veïnats, no el podien congelar com ara, que eren feliços de tenir peix de franc. A ma mare, de la qual la barca du el nom, que me contava a mi, quan jo era petit, i la barca ja la havien venuda, com ella sortia a pescar o navegar amb son pare, on jo ara m'imagino el gaudiment que tindria ella de poder sortir amb son pare a navegar amb sa barqueta. A mon pare, que sortia també a pescar amb ells quan festejava a ma mare, i es marejava quan la barca s'aturava de navegar, o aguantava es gànguil i es llum d'oli, mentre feien gamba el vespre abans de haver de anar a pescar.

  La felicitat que donà  a ma mare, quan va anar a Cala Gamba i la va tornar a veure, més de quaranta anys desprès, pensant que ja havia desapareguda, i veient que tornava a ser la "Paquita B" que ella havia conegut. 

   La felicitat que ens ha donat a n'en Martí i a mi, tots aquests anys, ja vint, que hem pogut navegar amb ella. A les nostres famílies, que ens han vist feliços recollint els nombrosos premis que hem guanyat, i no tant feliços, encara que no perdent mai la esperança, quan quedaven els darrers, que ho varen ser moltes de vegades.  

  Aquest any hem tornat a ser feliços, desprès de una etapa un poc fosca, on era dubtós que tornés a navegar, però a la fi hi ha tornat. Aquest any quasi hem comptat les regates on hem participat en victòries, tan sols en ha fallat una, però no tot poden ser flors i violes.

  Així que Bones Festes, Bon Nadal, Bon Any nou i que per a Molts Anys puguem ser feliços. I si hi ha persones que ara ja no son amb noltros, no les recordeu amb tristor, si no recordau-les en els moments que eren felices i que s'ho passaven la mar de bé, segur que la tristor per la seva falta es mitigarà un poquet.

  Molts anys, bones festes i pau als homos i dones de bona voluntat.

PAQUITA B. 1928-2018. ¡90 ANYS!

PER MOLTS ANYS

Recull de fotografies de 90 anys...