Jumping is not a crime!
dimarts, 17 d’agost del 2010
Hardjump
El hardjump es una varietat del jumpstyle, que el convinas amb la música hardstyle. En aquest genere podem trobar dj's com headhunterz o technoboy. En el ball cambian uns cuants trucs com el bà sic, al contrari que el jumpstyle en aquest es balla molt mès rà pid.
dilluns, 16 d’agost del 2010
Tutorial de Jumpstyle
Per si algu vol apendre els pasos basic i alguns passos amb girs i torcedures...
Historia del Jumpstyle
El terme Jump (salt en català ) s'utilitza tant per a un gènere musical com per a un estil de ball. El jumpstyle va néixer a principis dels noranta en Bèlgica com una variant més lenta del Hardcore. Però aquest no va tenir tant apogeu, més endavant se li considera un renaixement del gènere a Holanda. I des de llavors l'estil va començar a fer-se famós. Se li va atribuir el nom de Jump, a la fi dels anys noranta.
A mitjan 2000 el gènere va entrar als Països Baixos, i a causa de la popularitat del hardstyle en aquests països, va ser batejat com Jumpstyle. Més tard, en 2006 es va donar a conèixer a França, Alemanya, Ità lia i Espanya. Va ser llavors quan el gènere es va fer famós i va tenir la seva mà xima esplendor. Historia del Jumpstyle (en francès)
Video d'un noi ballan jumpstyle:
A mitjan 2000 el gènere va entrar als Països Baixos, i a causa de la popularitat del hardstyle en aquests països, va ser batejat com Jumpstyle. Més tard, en 2006 es va donar a conèixer a França, Alemanya, Ità lia i Espanya. Va ser llavors quan el gènere es va fer famós i va tenir la seva mà xima esplendor. Historia del Jumpstyle (en francès)
Video d'un noi ballan jumpstyle:
dimecres, 17 de març del 2010
dilluns, 15 de març del 2010
LEONARDO DA VINCI??

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentĂ i un home d'un esperit universal, a la vegada, cientĂfic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, mĂşsic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentĂ Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc LluĂs Maria Sforza a MilĂ . Posteriorment treballĂ a Roma, Bolonya i Venècia, i passĂ els Ăşltims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitaciĂł del rei Francesc I de França.
Leonardo de Vinci sovint ha estat descrit com l'arquetip i el sĂmbol de l'home del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una gran força creativa. Ha estat considerat com un dels pintors mĂ©s destacats de tots els temps i potser la persona mĂ©s polifacètica i talentosa en un major nombre d'Ă mbits diferents.
Leonardo Ă©s mĂ©s conegut com a pintor; dues de les seves obres, La Gioconda i El Sant Sopar, sĂłn pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades; el seu dibuix de l'Home de Vitruvi ha estat igualment reproduĂŻt en nombrosos treballs. NomĂ©s han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre Ă©s una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques, i a la seva procrastinaciĂł crònica. Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames cientĂfics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les segĂĽents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distĂ ncies, al llegat de Miquel Ă€ngel.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupĂ idees molt avançades per l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarĂ o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construĂŻts; ni tan sols eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps, però algunes de les seves petites invencions, com una mĂ quina per a mesurar el lĂmit elĂ stic d'un cable, entren en el mĂłn de la manufactura. En tant que cientĂfic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en els Ă mbits tan diversos com l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.
InformaciĂł treta de: http://ca.viquipedia.org
dimarts, 1 de setembre del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
dilluns, 27 de juliol del 2009
SKA
Aquesta canço es de tipus ska o més aviat ska-punk : -el nom del grup és: Talco
-el nom de la canço és: La Torre
I aqui una mica d'informacio sobre l'ska:
L'ska Ă©s un estil musical originari de Jamaica precursor del rocksteadyi mĂ©s tard, del reggae. En ser un gènere particularment apte per a fusions ha incorporat, a travĂ©s de distintes variants, els mĂ©s diversos llenguatges musicals. Des d'un principi, les versions a ritme de ska de composicions populars per a cinema i televisiĂł (The James Bond Theme, Exodus, A Shot in the Dark, The Untouchables, etc.) li va gravar a foc la seua particular identitat, entre del carrer, nostĂ lgica i "misteriosa", caracterĂstica que conservaria a travĂ©s de les èpoques. EstĂ fortament associada als moviments mod, rude-boys i skinhead.
Informacio treta de viquipedia.
diumenge, 26 de juliol del 2009
LE TOUR DE FRANCE
Com que ia fa temps que no actualitzo o faré avui.
El millor individual
El millor amb punts
El millor escalador
El millor dels joves
El millor equip





.jpg)

Com molts ia sabeu el tour la guanyat l'Alberto Contador, i si no us o he dit ara.
Els 10 primers han sigut:
1 -
CONTADOR Alberto - EQUIP: ASTANA
2-
SCHLECK Andy - EQUIP: TEAM SAXO BANK
3-
ARMSTRONG Lance - EQUIP: ASTANA
4-
WIGGINS Bradley - EQUIP: GARMIN - SLIPSTREAM
5-
KLÖDEN Andréas - EQUIP: ASTANA
6-
SCHLECK Frank - EQUIP: TEAM SAXO BANK
7-
NIBALI Vincenzo - EQUIP: LIQUIGAS
8-
VANDE VELDE Christian - EQUIP: GARMIN - SLIPSTREAM
9-
LE MEVEL Christophe - EQUIP: FRANCAISE DES JEUX
10-
ASTARLOZA Mikel - EQUIP: EUSKATEL - EUSKADI
El quadre d'honor:
| 21 | CONTADOR Alberto | ASTANA | 77h 06' 18" | ||
| 6 | HUSHOVD Thor | CERVELO TEST TEAM | 260 ptos | ||
| 91 | PELLIZOTTI Franco | LIQUIGAS | 196 ptos | ||
| 31 | SCHLECK Andy | TEAM SAXO BANK | 77h 10' 29" | ||
| ASTANA | 229h 55' 00" | ||||
-Que volen dir aquestes samarretes?
I aquĂ unes fotos del tour:






.jpg)

dilluns, 15 de juny del 2009
CADA DIA DE LA PATUM
DIMECRES
Podem dir que ha sigut el millor dia de Patum, tan perquè es va saltar molt bé, com perquè ens vem quedar fins als tirabols .
DIJOUS
Al mijdia no i vaig anar degut a que estava força cançat perquè havia anat a dormir a les 4:30.
A la nit si que hi hanem, fem els dos primer sals fins a plens, llavors uns marxen,i jo vaig a casa del Jordi on hi havia la meva mare, i allĂ vem acavar de mirar la Patum grĂ cies a la televisiĂł.
A la nit si que hi hanem, fem els dos primer sals fins a plens, llavors uns marxen,i jo vaig a casa del Jordi on hi havia la meva mare, i allĂ vem acavar de mirar la Patum grĂ cies a la televisiĂł.
DIVENDRES
Vem anar a la Patum dels xics tan al mijdia com a la tarde. Va anar tot molt bè com cada any.
A la nit com cada any vem anar a sopar a casa el Marc Peig. Quan ens haviem atipat uns es van quedar a casa i uns vem anar a la fira on ens vem trobar amb una colla d'amic, amb qui ens vem quedar fins a l'hora de marxar.
A la nit com cada any vem anar a sopar a casa el Marc Peig. Quan ens haviem atipat uns es van quedar a casa i uns vem anar a la fira on ens vem trobar amb una colla d'amic, amb qui ens vem quedar fins a l'hora de marxar.
DISSABTE
Dia de no gaire Patum, com que es passacarrers fins a la tarde no hi va haver Patum.
El dissabte no es gaire bon dia perquè venen moltes persones d'altres llocs, que només fan que agafar un "pet"... Vem saltar només a la plaça fins a l'hospital vell, on hi ha el museu de la Patum.
El dissabte no es gaire bon dia perquè venen moltes persones d'altres llocs, que només fan que agafar un "pet"... Vem saltar només a la plaça fins a l'hospital vell, on hi ha el museu de la Patum.
Llavors vem anar tots cap a casa el Jordi a sopar i a veure el castell de focs, despres d'això uns vem anar cap a la fira i els altres cap a la Patum a fer els tirabols.
Últim dia de Patum (una llà stima) dia molt guapo. Primer el Toni i jo vem anar a la Patum de lluiment (al mijdia), i quan es va acavar vem anar una estona a la fira. A la nit i erem tots. Vem decidir que el primer i segon sal aniriem a la fira perquè normalment no es salta gaire bé. Vem tornar a la plaça quan havien de fer els Plens, i ja ens hi vem cadar fins al final dels tirabols. Els Plens es van saltar molt bé, tan el primer salt com el segon, igual que les altres comparces. Els tirabols hi havien estones de cada, segons la gent que tenies el costat anava millor o pitjor.
Encara no tinc les fotos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

