Vés al contingut

37 dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 37 Geminorum)
Infotaula objecte astronòmic37 dels Bessons
Tipusestel, font propera a infrarojos i font d'emissió de rajos ultraviolats Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G0V Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra17,405 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi1,06 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,56 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,748 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.827 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi57,4559 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−14,925 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)24,234 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−37,595 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,3 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,925 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial19.720 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 55m 18.6664s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)25° 22' 32.5036'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,179 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,22 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada5,49 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
37 dels Bessons està situat en Cel
37 dels Bessons
37 dels Bessons (Cel)

37 dels Bessons (37 Geminorum) és un estel en la constel·lació dels Bessons.[1] En mancar de denominació de Bayer, és comunament conegut per la seva nomemclatura de Flamsteed. Es localitza a l'oest de Mebsuta (ε Geminorum), nord-est de Tejat Posterior (μ Geminorum) i Tejat Prior (η Geminorum), i nord-oest de Mekbuda (ζ Geminorum) i Wasat (δ Geminorum).[2] Té magnitud aparent +5,74 i es troba a 56,3 anys llum del Sistema Solar. L'estel conegut més proper a 37 Geminorum és GJ 3420, nana blanca a només 1,4 anys llum de distància.[2]

Característiques

[modifica]

37 Geminorum és una nana groga de característiques físiques molt similars al Sol, per la qual cosa pot ser considerada un bessó solar. De tipus espectral G0V i estel solitari, té una massa de 1,1 masses solars i la seva ràdio és un 3 % més gran que el radi solar. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 2,0 km/s.[3] Brilla amb una lluminositat un 25 % major que la del Sol. No obstant això, el seu índex de metal·licitat ([Fe/H] = -0,10) indica un contingut de metalls —entenent com a tals aquells elements més pesants que l'heli— equivalent al 79 % del solar. Diversos elements avaluats segueixen la mateixa pauta i únicament l'escandi pot ser lleugerament més abundant que en el Sol.[3] La seva edat s'estima en uns 4470 - 4500 milions d'anys, molt semblant a la del Sol.[4][5]

No s'ha detectat excés en l'infraroig procedent de 37 Geminorum ni a 24 μm ni a 70 μm, la qual cosa en principi descarta la presència d'un disc de pols circumestelar.[6] Anàlisi de la seva velocitat radial suggereixen que no hi ha planetes gegants a una distància compresa entre 0,1 i 4 ua, però poden existir planetes de menor grandària no detectables amb els mètodes actuals. Aquestes característiques la converteixen en un objectiu prioritari dels projectes Darwin i Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres que puguin albergar vida.[2]

Un missatge de METI va ser enviat a 37 Geminorum el 3 de juliol de 2001. Va ser transmès des del radar més gran d'Euràsia, el radar planetari de 70 metres de Eupatoria. El missatge, denominat «Teen Age Message», arribarà a 37 Geminorum el desembre de 2057.[7]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 37 Geminorum (SIMBAD)
  2. 1 2 3 «37 Geminorum (Solstation)». Arxivat de l'original el 2005-12-10. [Consulta: 23 gener 2019].
  3. 1 2 Mishenina, T. V.; Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Korotin, S. A.; Belik, S. I.; Usenko, I. A.; Kovtyukh, V. V. «Spectroscopic investigation of stars on the lower main sequence». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 923-930.
  4. ↑ D. E. Trilling, G. Bryden, C. A. Beichman, G. H. Rieke, K. Y. L. Su, J. A. Stansberry, M. Blaylock, K. R. Stapelfeldt, J. W. Beeman & E. E. Haller «Debris Disks around Sun-like Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1086-1105.
  5. ↑ Bryden, G.; Beichman, C. A.; Trilling, D. E.; Rieke, G. H.; Holmes, E. K.; Lawler, S. M.; Stapelfeldt, K. R.; Werner, M. W.; Gautier, T. N.; Blaylock, M.; Gordon, K. D.; Stansberry, J. A.; Su, K. Y. L. «Frequency of Debris Disks around Solar-Type Stars: First Results from a Spitzer MIPS Survey». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1098-1113.
  6. ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. L73-L77.
  7. ↑ «Передача и поиски разумных сигналов во Вселенной (Emissió i cerca de senyals raonables en l'univers) (en rus)». Arxivat de l'original el 2019-05-30. [Consulta: 23 gener 2019].