Vés al contingut

Accipiter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAccipiter Modifica el valor a Wikidata

Esparver australià Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
SubfamíliaAccipitrinae
GènereAccipiter Modifica el valor a Wikidata
Brisson, 1760 Accipiter Modifica el valor a Wikidata

Accipiter és el nom d'un gènere de rapinyaires de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l'ordre dels accipitriformes.[1] Dues espècies habiten als Països Catalans, l'astor i l'esparver vulgar. Ambdues espècies són semblants en proporcions però la primera és notablement major. Els dos noms vulgars (astor i esparver) es fan extensius a la resta de les espècies del gènere, en funció de la grandària de cadascuna.

Són aus estilitzades, amb ales curtes, amples i arrodonides i cua llarga que els permet maniobrar àgilment en vol. Tenen cames llargues i urpes esmolades per matar les seves preses, i un bec fort i ganxut. Les femelles tendeixen a ser més grosses que els mascles. Sovint fan emboscades a les seves preses, principalment aus i mamífers petits, capturant-los després d'una curta persecució. Es troben normalment en àrees boscoses o arbustives.

El gènere Accipiter va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson el 1760, amb l'esparver vulgar (Accipiter nisus) com a espècie tipus.[2][3]

El nom Accipiter prové del llatí accipiter, 'esparver', relacionat amb accipere, 'agafar'.[4]

Foramen procoracoide

[modifica]

El foramen procoracoide (o foramen coracoide, finestra coracoide) és un orifici que travessa l'apòfisi anterior de l'os coracoide, per on passa el nervi supracoracoide. En alguns grups d'ocells pot presentar-se com una osca, o incisura; també pot estar parcialment o lleugerament tancada per os. En altres grups, aquest tret és completament absent.

El foramen sol ser present en les aus rapinyaires, però és absent en la majoria dels esparvers del gènere Accipiter que s'han estudiat. Aquesta absència s'ha proposat com a tret diagnòstic.

Un estudi d'esquelets d'accipítrids va trobar incisurae procoracoides —en comptes de foramens— en alguns exemplars de les àguiles Aquila gurneyi i A. chrysaetos, però no en quatre altres espècies d'Aquila. L'osca era obertament variable o lleugerament ossificada en Spizastur melanoleucos, Lophoaetus occipitalis, Spizaetus ornatus i Stephanoaetus coronatus. Així mateix, els aligots buteonins Buteo brachyurus i B. hemilasius presentaven incisurae, a diferència de disset altres espècies de Buteo.[5]

En Circus, el foramen es va observar com a variable, no solament dins d'una mateixa espècie, sinó fins i tot entre els dos costats d'un mateix individu. Habitualment és obert o absent, però pot estar tancat per «un fil d'os». Les recerques posteriors en filogènia genètica han indicat que Circus està estretament relacionat amb Accipiter.

L'osca també era absent o poc definida en Harpagus bidentatus.

Urotriorchis macrourus té un foramen procoracoide ben desenvolupat, fet que suggereix que està separat d'Accipiter. Podria estar emparentat amb els astors cantaires de la tribu Melieraxini.[6]

Descripció

[modifica]

Els membres del gènere Accipiter són aus de presa de mida petita o mitjana, de cos esvelt, ales relativament curtes i arrodonides i cua molt llarga. Les potes i els dits són llargs; en les espècies més petites, sovint són especialment prims i gràcils.[7]

Les femelles són clarament més grosses que els mascles, un fenomen conegut com a dimorfisme sexual invers. Aquest dimorfisme és especialment marcat entre les aus rapinyaires que cacen ocells.[8] En les espècies més petites, els mascles poden tenir una mida semblant a la d'un tord comú.

En moltes espècies, les parts superiors són de color gris fosc o negrós, mentre que les inferiors són més clares i sovint finament barrades. Les ales i les plomes de la cua acostumen a presentar bandes fosques. Els joves solen tenir una coloració menys contrastada: són predominantment bruns per sobre i més clars, amb estries fosques, per sota.[9]

Les proporcions característiques també es reconeixen fàcilment en vol. El patró de vol típic consisteix en uns quants aleteigs ràpids seguits d'un breu planatge. Quan són posats, els individus adopten una postura molt dreta, que sovint permet identificar-ne almenys el gènere des d'una distància considerable.[7]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Accipiter incloïa anteriorment unes cinquanta espècies. Una sèrie d'estudis de filogènia molecular van determinar que la classificació tradicional no era monofilètica. La publicació el 2024 d'un estudi amb una mostra extensa d'espècies d'accipítrids va permetre redefinir els límits dels gèneres.[10][11] Per crear gèneres monofilètics, es van traslladar espècies d'Accipiter a cinc gèneres nous o restablerts, de manera que només van restar nou espècies a Accipiter.

L'astor crestat del sud-est asiàtic i l'astor de Sulawesi només estan emparentats de manera llunyana amb les altres espècies d'Accipiter. Es van traslladar al gènere restablert Lophospiza, l'únic gènere situat a la nova subfamília Lophospizinae. De manera semblant, el molt petit esparver menut sud-americà i l'esparver menut de clatell blanc només estan emparentats de manera llunyana amb les espècies d'Accipiter. Es van traslladar al nou gènere Microspizias, que, juntament amb Harpagus, s'inclou a la subfamília Harpaginae. Es va determinar que els gèneres Circus, Megatriorchis i Erythrotriorchis estaven inclosos dins dAccipiter. En lloc d'incorporar aquests gèneres a un Accipiter ampliat, es van traslladar espècies dAccipiter als gèneres restablerts Aerospiza, Tachyspiza i Astur.[12]

Espècies

[modifica]

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024), el gènere conté nou espècies:[1]

Anteriorment es considerava que Accipiter contenia una cinquantena d'espècies. Però diversos estudis provocaren la reclassificació de moltes d'elles en d'altres gèneres. El primer fou el 2021:[13]

Microspizias (2 espècies):

Posteriorment, estudis filogenètics moleculars van trobar que el gènere Accipiter era polifilètic i es va proposar reordenar les seves espècies en 5 gèneres monofilètics.[14][13][15] El 2024, el COI aprovà la segmentació d'Accipiter. Per a tal fí, diversos gèneres foren recuperats i 41 espècies més foren escindides:[1]

Lophospiza (2 espècies):

Aerospiza (3 espècies):

Tachyspiza (27 espècies):

Astur (9 espècies):

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. IOC. [Consulta: 25 octubre 2024].
  2. ↑ Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie; ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, espéces & leurs variétés (en francès). 1. París: Jean-Baptiste Bauche, 1760, p. 28, 310.
  3. ↑ Mayr, Ernst. Check-list of Birds of the World. 1. 2nd. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 323.
  4. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 30. ISBN 978-1-4081-2501-4.
  5. ↑ Olson, Storrs «Variation in the procoracoid foramen in the Accipitridae». Riv. Ital. Orn., vol. 57, 3–4, 1988, p. 161–164.
  6. ↑ Boyd, John. "Afroaves", Taxonomy in Flux Checklist
  7. 1 2 Ferguson-Lees, James; Christie, David A. Raptors of the World. Londres: Christopher Helm, 2001. ISBN 978-0-7136-8026-3.
  8. ↑ Newton, Ian. Population Ecology of Raptors. 2a edició. London: T & AD Poyser, 2010. ISBN 978-1-4081-3300-2.
  9. ↑ del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi. «Family Accipitridae (Hawks and Eagles)». A: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi. Handbook of the Birds of the World. Volum 2: New World Vultures to Guineafowl. Barcelona: Lynx Edicions, 1994, p. 52–205. ISBN 978-84-87334-15-3.
  10. ↑ Mindell, D. ; Fuchs, J. ; Johnson, J. . «Phylogeny, taxonomy, and geographic diversity of diurnal raptors: Falconiformes, Accipitriformes, and Cathartiformes». A: Birds of Prey: Biology and conservation in the XXI century. Cham, Suïssa: Springer, 2018, p. 3–32. ISBN 978-3-319-73744-7.
  11. ↑ Catanach, T.A.; Halley, M.R.; Pirro, S.  «Enigmas no longer: using ultraconserved elements to place several unusual hawk taxa and address the non-monophyly of the genus Accipiter (Accipitriformes: Accipitridae)». Biological Journal of the Linnean Society, 2024. DOI: 10.1093/biolinnean/blae028.
  12. ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors». IOC World Bird List Version 14.2, 01-08-2024. [Consulta: 29 agost 2024].
  13. 1 2 Sangster, George; Kirwan, Guy M.; Fuchs, Jérôme; Dickinson, Edward C.; Elliott, Andy «A new genus for the tiny hawk Accipiter superciliosus and semicollared hawk A. collaris (Aves: Accipitridae), with comments on the generic name for the crested goshawk A. trivirgatus and Sulawesi goshawk A. griseiceps». Vertebrate Zoology, 71, 02-08-2021, p. 419–424. DOI: 10.3897/vz.71.e67501. ISSN: 2625-8498.
  14. ↑ Mindell, David P.; Fuchs, Jérôme; Johnson, Jeff Allan. «Phylogeny, Taxonomy, and Geographic Diversity of Diurnal Raptors: Falconiformes, Accipitriformes, and Cathartiformes». A: José Hernán Sarasola, Juan Manuel Grande, Juan José Negro (eds.). Birds of Prey: Biology and conservation in the XXI century (en anglès). Cham, Suïssa: Springer, 2018, p. 3-32. DOI 10.1007/978-3-319-73745-4_1. ISBN 978-3-319-73744-7.
  15. ↑ Catanach, Therese A; Halley, Matthew R; Pirro, Stacy «Enigmas no longer: using ultraconserved elements to place several unusual hawk taxa and address the non-monophyly of the genus Accipiter (Accipitriformes: Accipitridae)» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 22-03-2024. DOI: 10.1093/biolinnean/blae028. ISSN: 0024-4066.

Bibliografia complementària

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accipiter
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Accipiter&oldid=38963530»