Boiet
| Tipus | geni familiar |
|---|---|
| Origen | Mallorca i Menorca |
| Dades | |
| Pseudònim | Dimoni boiet i Diable boiet |
| Altres | |
| Part de | mitologia catalana |
| Equivalent | fameliar, homenet, homenet de colzada, minairó, diaplerón, mamarro i galtzagorri |
| Frase | Feina, feina! |
Els dimonis boiets o diables boiets[1] (dits també simplement boiets a Menorca)[a] són uns éssers fantàstics de la mitologia catalana presents a Mallorca i Menorca. A Mallorca fan part de la gran família diabòlica, per davall del Dimoni Gros, el Dimoni Cucarell i en Banyeta Verda.[5] Els dimonis boiets són dimonis de la mida d'un escarabat[6] molt inquiets i feiners que, segons la creença, no saben estar aturats i són molt entremaliats.[7] En determinades regions és anàleg al follet,[8] per bé que a la tradició mallorquina conviuen tots dos personatges,[9] però guarden sobretot una gran semblança amb els minairons, uns petits éssers del Pirineu.[10]
Característiques
[modifica]Els dimonis boiets no són esperits de gran maldat, però sí que són força entremaliats i, amb la seva inquietud i hiperactivitat, són capaços de fer perdre els nervis a qualsevol humà.[7][11] Segons Baltasar Porcel, «són una autèntica guerra civil. S'introdueixen per les cases i rompen plats, amollen la corda de la cisterna, punyen els gossos, amaguen la sal, plomen les gallines de viu en viu i canvien els rellotges d'hora».[6] En canvi, si estan a les ordes de qualcú i resten obedients, són de gran utilitat i permeten aconseguir qualsevol cosa.[7][12] Són molt insistents i els cal sempre una ocupació, que reclamen tot cridant «Feina, feina!» i, si no en reben, es disposen a fer entremaliadures i destrossa. En aquest aspecte tenen la mateixa funció i comportament que els minairons.[10]
La creença diu que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, tot plegat en un període molt breu de temps; cada gra d'aquesta llavor, doncs, esdevé un dimoni boiet si en el moment de caure el fiquen dins un canó de plata.[7][13][14] Aquesta creença és força semblant a la que explica l'origen dels minairons.[10]
En la cultura popular
[modifica]Modernament hom no creu en la seva existència, però encara són presents en l'imaginari popular, les festes i tradicions i els contes infantils.[14] Els dimonis boiets apareixen sovint a les rondalles populars; així, l'Arxiduc recollí la rondalla d'Els dimonis boiets de Son Martí al terme de Calvià;[15] Mossèn Alcover recollí la d'Els dimonis de Mainou al terme de Consell[16] i la d'uns dimonis boiets de la zona de Son Servera;[13] i una versió consemblant es localitza a Santanyí, Els dimonis boiets del Pont d'en Bandera.[17] Un dimoni boiet ja apareix documentat als cossiers de Manacor l'any 1705.[18] També apareixen vinculats a la llegenda del Comte Mal.[19]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «2.2. Diables boiets». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 115-124. ISBN 8484151824.
- ↑ López Casasnovas, Joan Francesc «Boiets i obres públiques». dBalears, 06-09-2009. Arxivat de l'original el 2018-11-16 [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Boiet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «follet». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Folch, Arnau «Dimonis (II): El Cucarell, el dimoni astut de Mallorca». Llegendàrium, 14-11-2018.[Enllaç no actiu]
- 1 2 Porcel, Baltasar. Les illes, encantades. Barcelona: Edicions 62, 1983. ISBN 9788429720440.
- 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Boiet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Rossich, Albert; Campins, Antoni Serrà; Valsalobre, Pep. «4. L'aspecte del dimoni: vestits i objectes d'ampla difusió». A: El teatre català dels orígens al segle XVIII: actes del II Col·loqui problemes i mètodes de literatura catalana antiga: «Teatre català antic» ; Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Edition Reichenberger, 2001, p. 208. ISBN 9783935004343.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dimoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- 1 2 3 «menairó». mot a mot, 30-06-2009.
- ↑ Espinal i Farré, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, p. 628. ISBN 9788484155652.
- ↑ Menzel, Elke. Mallorca Märchen, Mythen und Magie (en alemany). Berlín: XinXii, 2014-12-13. ISBN 9783958307070.
- 1 2 Alcover, Antoni Maria. «Sa flor de falguera i es dimonis boyets». A: Aplech de Rondayes Mallorquines d'en Jordi des Recó. Barcelona: Pere Josep Alcover, 1924, p. 180-186.
- 1 2 Pons Pons, Joan «Boiet». Menorca - Es diari, 13-03-2013. Arxivat de l'original el 2018-11-16 [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ Martorell, Ferrà «Els dimonis boiets (1859)». Diari de Balears, 14-11-2008 [Consulta: 8 juny 2020]. Arxivat 8 de juny 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «Es dimonis de Mainou». Rondalles mallorquines. Moll. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Aguiló, Cosme «Els dimonis boiets d'es pont d'En Bandera». Sal i Xeixa, 5, 11-1984, p. 8 [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Mayol, Biel «El dimoni festiu de Mallorca: una aproximació històrica». Ara Balears, 13-01-2018.
- ↑ Ferrer Ginard, Andreu. «Els boiets del comte Mal». A: Llegendes de les Balears. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-50 (Biblioteca Serra d'Or núm. 417). ISBN 9788498831863 [Consulta: 8 juny 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Mas, Rafel. «La figuerota i el dimoni boiet», 23-08-2009. [Consulta: 8 juny 2020].