Gerani
 |
Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium». |
Pelargonium  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli de gerani, fragrance of geranium (en)  , geranium leaf (en) , geranium leaf smell (en) i pelargonium scent (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Geraniales |
| Família | Geraniaceae |
| Gènere | Pelargonium L'Hér. ex Aiton, 1789 Pelargonium |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Corthumia Grenvillea Jenkinsonia
|
.svg){kind=icon}
Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae. N'hi ha espècies silvestres i de jardineria. Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 les va separar en tres gèneres: Pelargonium, Erodium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que des de fa més de dos-cents anys estan classificats dins Pelargonium. El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.
La paraula Geranium vindria del grec antic geranos que seria el nom de la grua, un ocell amb un bec llarg que a Linné li recordaria el bec que té el fruit dels geranis silvestres. Quan L'Héritier va separar els altres dos gèneres, seguint aquest fil, els va anomenar Pelargonium (del grec "pelargos" que voldria dir cigonya) i Erodium (del grec "erodios" que seria el nom del bernat pescaire)[1]
El Pelargonium sidoides[2] és una planta de la família dels geranis, els quals des de fa segles venia emprant-se a la medicina tradicional. Va ser al segle xviii quan Charles-Louis L'Heritier de Brutelle el va mentar per primer cop a la seva obra Geranologia.[3]
Al 1920, l'ex-missioner Dr. Adrien Sechehaye es va curar de tuberculosi amb un tractament a base d'aquesta planta, el que el va portar a comercialitzar-lo al tornar a Anglaterra sota el nom de «Steven's Consumption Cure».[4][5][6]
Algunes espècies
[modifica]- Pelargonium abrotanifolium
- Pelargonium angustifolium L'Hér. ex Harv. i Sond.
- Pelargonium capitatum
- Pelargonium citrosum Voigt ex Sprague
- Pelargonium cotyledonis (L.) L'Hér.
- Pelargonium cucullatum
- Pelargonium elongatum
- Pelargonium exstipulatum
- Pelargonium graveolens L'Hér.
- Pelargonium hortorum L.H.Bailey
- Pelargonium nobile Dum.Cours.
- Pelargonium odoratissimum Sol.
- Pelargonium pedunculare Dehnh.
- Pelargonium peltatum
- Pelargonium radens H.E.Moore
- Pelargonium ribifolium
- Pelargonium scabrum Hort. ex Hoffmanns.
- Pelargonium sericeum E.Mey. ex Harv. i Sond.
- Pelargonium ternatum
- Pelargonium tripalmatum E.M.Marais
- Pelargonium triste (L.) L'Hér.
- Pelargonium × tussilaginifolium Tratt.
- Pelargonium wonchiense Vorster i M.G.Gilbert
- Pelargonium xerophyton Schltr. ex R.Knuth
- Pelargonium zeyherianum Dehnh.
Història del gerani de jardí
[modifica]La primera espècie de Pelargonium utilitzada com a gerani de jardí va ser Pelargonium triste, originària de Sud-àfrica que va ser portada al jardí botànic de Leiden abans de 1600. El 1631, el jardiner anglès John Tradescant va agafar llavors de Rene Morin a París i va introduir la planta al seu país.
El cultiu dels geranis de jardí
[modifica]El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:
- Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans
- Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)
- Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)
- Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...
Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte a les tiges, si l'esporga es fa forta a la fi de l'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.
Galeria
[modifica]
Pelargonium originari de Sud-àfrica Namaqualand
Cultivar: Pelargonium Stellar
Gerani de jardí (Pelargonium x hortorum)
Geranis a un pati
Vegeu també
[modifica]- Cacyreus marshalli: una papallona d'origen sud-africà, com els geranis, que ha esdevingut una plaga pels geranis europeus des dels anys 80.
Referències
[modifica]- ↑ Navarro Aranda, Carmen, Félix Muñoz Garmendia, Alejandro Quintanar Sánchez. «Geraniaceae» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ «Pelargonium sidoides». Arxivat de l'original el 2017-01-12. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ Aiton W., Hortus Kewensis, 1, London, 1789.
- ↑ Kayser, O. et al., Composition of the essential oils of Pelargonium sidoides DC. and Pelargonium reniforme CURT. Flav. Fragr. J. Nr. 13, p. 209-212, 1998
- ↑ Bladt, S., “Umckaloabo”-Droge der afrikanischen Volksmedizin, Deutsche Apotheker Zeitung, Nr. 117, p. 1655-1660, 1977 (en alemany).
- ↑ Bersch, H. W. and Döpp, W., Tuberkulostatische Wirkung einiger aromatischer Säuren und Cumarine in vitro, Arzneim. Forsch. Nr. 5, p. 116-120, 1955 (en alemany).
Bibliografia
[modifica]- Maria Lis-Balchin, ed., Geranium and Pelargonium: History of Nomenclature, Usage and Cultivation. (Taylor and Francis, 2002) ISBN 0-415-28487-2
Enllaços externs
[modifica]
- Strlic, Matija. «Pelargonium pages» (en anglès), 2020.
