Vés al contingut

HR 4887

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicHR 4887
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B9Iab Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCreu del Sud Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi69,9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,77 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa18,9 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,3569 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−19 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,101 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,299 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar70 km/s
60 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−19 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 53m 21.894s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-61° 40' 17.4385'' Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada8,1 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HR 4887 està situat en Cel
HR 4887
HR 4887 (Cel)

HR 4887 (HD 111904) és una estrella variable sospitosa de ser-ho, al cúmul obert NGC 4755, també conegut com el cúmul de Kappa Crucis o Cúmul del Joier.

Ubicació

[modifica]
NGC 4755 al sud-est de β Crucis (Credit: ESO, ESA/Hubble and Digitized Sky Survey 2. Acknowledgment: Davide De Martin)

HR 4887 és un dels membres més brillants del cúmul obert NGC 4775, més conegut com el cúmul del Joier.[1]Forma l'àpex de l'asterisme prominent de la lletra 'A' al centre del cúmul. El cúmul forma part de l'associació més gran Centaurus OB1 i es troba a uns 8.500 anys llum de distància.

El cúmul, i la mateixa HR 4887, es troben just al sud-est de β Crucis, l'estrella de l'esquerra de la famosa Creu del Sud.

Propietats

[modifica]

HR 4887 és un supergegant brillant B9 (classe de lluminositat Ia). Té més de 100.000 vegades la lluminositat del Sol, en part a causa de la seva temperatura més alta per sobre dels 12.680 K, i en part perquè és setanta vegades més gran que el Sol. El cúmul κ Crucis té una edat calculada d'11,2 milions d'anys, i el mateix HR 4887 vuit milions d'anys.[2]

El 1958, es va informar que HR 4887 tenia una magnitud visual de 6,80 i, sobre aquesta base, s'inclou al Nou Catàleg d'Estrelles Variables Sospitoses amb un rang de variació de 5,70 a 6,80.[3] Cap altre observador l'ha mesurat lluny de la magnitud 5,75, però les mesures d'estrelles conegudes de classe B van trobar que HR 4887 és variable aproximadament una desena de magnitud. Es pensa que probablement és una variable de tipus α Cygni.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kharchenko, N. V.; Piskunov, A. E.; Röser, S.; Schilbach, E.; Scholz, R.-D. «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5. II. Membership probabilities in 520 Galactic open cluster sky areas». Astronomische Nachrichten, vol. 325, 9, 2004, p. 740–748. Bibcode: 2004AN....325..740K. DOI: 10.1002/asna.200410256.
  2. ↑ Aidelman, Y.; Cidale, L. S.; Zorec, J.; Arias, M. L. «Open clusters. I. Fundamental parameters of B stars in NGC 3766 and NGC 4755». Astronomy & Astrophysics, vol. 544, 2012, p. A64. Bibcode: 2012A&A...544A..64A. DOI: 10.1051/0004-6361/201219069.
  3. ↑ Samus, N. N.; Durlevich, O. V. «VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)». VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S, vol. 1, 2009. Bibcode: 2009yCat....102025S.
  4. ↑ Lefever, K.; Puls, J.; Aerts, C. «Statistical properties of a sample of periodically variable B-type supergiants. Evidence for opacity-driven gravity-mode oscillations». Astronomy and Astrophysics, vol. 463, 3, 2007, p. 1093–1109. arXiv: astro-ph/0611484. Bibcode: 2007A&A...463.1093L. DOI: 10.1051/0004-6361:20066038.