Vés al contingut

NGC 752

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNGC 752
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGiovanni Battista Odierna Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1654 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra458 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,7 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,2304 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi5,9 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−11,7637 mas/a i −11,763 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)9,8092 mas/a i 9,809 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5,9 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 57m 40.992s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)37° 47' 6'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,03 Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC752 Modifica el valor a Wikidata
NGC 752 està situat en Cel
NGC 752
NGC 752 (Cel)

NGC 752 és un cúmul obert de la constel·lació d'Andròmeda. El cúmul va ser descobert per Caroline Herschel el 1783 i catalogat pel seu germà William Herschel el 1786, tot i que Giovanni Batista Hodierna va descriure un objecte que podria haver estat NGC 752 abans de 1654.[1] NGC 752 està a una distància de 1.300 anys llum del sistema solar.

La investigació més actualitzada enumera 302 estrelles com a membres de NGC 752. Com que l'edat del clúster és 1,34±0,06 Gyr, són principalment estrelles de baixa massa de la seqüència principal o gegants vermelles, amb un gir de la seqüència principal al voltant de F0. També hi ha present una estrella blava endarrerida, juntament amb algunes binàries espectroscòpiques i estrelles variables. El binari eclipsant separat DS Andromedae és membre d'aquest cúmul.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Seligman, Courtney. «New General Catalogue objects: NGC 750 - 759». cseligman.com. [Consulta: 10 febrer 2018].
  2. ↑ Sandquist, Eric L.; Buckner, Andrew J.; Shetrone, Matthew D.; Barden, Samuel C.; Pilachowski, Catherine A. The Astronomical Journal, 165, 1, 2023, p. 6. arXiv: 2210.11649. Bibcode: 2023AJ....165....6S. DOI: 10.3847/1538-3881/ac9c59 [Consulta: free].