Vigo
 |
Per a altres significats, vegeu «Vigo (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | municipi de Galícia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Galícia | ||||
| Província | província de Pontevedra | ||||
| Capital | Vigo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 294.489 (2025) (2.700,25 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 109,06 km² | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic i Ria de Vigo | ||||
| Altitud | 28 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Abel Ramón Caballero Álvarez (2007–) | ||||
List of municipal elections in Vigo, Spain (en)  | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 36201–36216 | ||||
| Codi INE | 36057 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | vigo.gal | ||||
 | |||||
Vigo és un municipi i una ciutat situada al sud-oest de Galícia, a la província de Pontevedra. És el municipi més poblat d'aquesta comunitat autònoma amb 292.986 habitants (2017), així com el catorzè d'Espanya, sent la ciutat més poblada sense rang de capital provincial. Situada a les Rías Baixas i capital de la comarca de Vigo, és coneguda com la "ciutat olívica".[1]
Vigo és un dels motors econòmics de Galícia, amb gran tradició industrial, turística i de serveis. Destaquen el sector automobilístic, les seves drassanes, el port i també el turisme, amb les seves platges i les illes Cíes, que pertanyen al municipi.
Història
[modifica].jpg)
Vigo i la seva comarca van estar poblades des de temps antics, tot i que no s'han trobat restes anteriors a l'Edat de Pedra. La cultura dels castros desenvolupada a Galícia va deixar a la ciutat olívica una important empremta, la qual porta a pensar que la ciutat va tenir una de les majors densitats de població de tota la comunitat.
A Vigo el procés de romanització va començar molt d'hora i va ser intens, arribant a durar prop de sis-cents anys. Recents intervencions arqueològiques parlen d'un assentament important, el Vicus romà.
La informació de la ciutat amb respecte a l'edat mitjana és molt escassa. Els atacs germans i pirates van provocar l'emigració d'una gran part de la població cap a zones més segures de l'interior. Amb la dominació de la societat gallega per part de la jerarquia eclesiàstica de l'època, Vigo va dependre durant molt de temps del Monestir de Melón.
Del segle xv al xviii Vigo va anar creixent a poc a poc, tot i els constants atacs pirates. Durant l'edat moderna assoleix una certa importància en l'activitat artesanal i comercial pesquera. Els armadors viguesos, encarregats de defensar la ria, van frenar el 1589 un atac de l'armada anglesa comandada per Francis Drake. També fou històrica la batalla de Rande.
A principis del segle xix Vigo fou, com molts altres llocs d'Espanya, ocupat per l'exèrcit de Napoleó durant la guerra del Francès. Un aixecament popular dirigit pels militars Pablo Morillo i Bernardo González “Cachamuíña” va expulsar l'exèrcit francès.[2] Vigo va ser la primera ciutat a fer-ho, i per això que la ciutat celebra la Reconquesta de Vigo el dia 28 de març. La segona meitat del segle fou un període de continu creixement de la ciutat i d'un considerable augment de la seva indústria. Vers 1900 la ciutat tenia uns 15.000 habitants.
El segle xx es va caracteritzar per un excepcional creixement econòmic. Es van instal·lar noves indústries, es van millorar les comunicacions i es van crear plans d'eixamplament de la ciutat. En el primer terç del segle el seu port es va omplir de milers de gallecs que embarcaven cap a Amèrica. També va ser important l'activitat social i cultural (diaris, associacions polítiques, sindicats), neutralitzada amb el començament de la Guerra Civil espanyola. Entre les víctimes d'aquesta s'hi troba l'alcalde Emilio Martínez Garrido, afusellat el 26 d'agost de 1936.
Durant les dècades de 1960 i 1970, Vigo va patir un creixement urbà accelerat i desordenat, motivat pel desenvolupament industrial. La corrupció i l'escassa planificació van intervenir en el mal estat d'alguns barris. L'oferta laboral va atraure molta immigració de les zones rurals de Galícia. A pesar de la crisi del petroli que va afectar la ciutat entre 1975 i 1985, a la fi de la dècada de 1980 s'observa certa recuperació econòmica, que va consolidar la comarca com una moderna i important zona industrialitzada i de serveis, tendència que s'allarga, tot i que amb un cert ritme decreixent, fins a l'actualitat.
La fàbrica PSA de Vigo va iniciar la seva activitat el 1958 com a factoria de Citroën (Citroën Hispania, SA) i en l'actualitat, és la factoria més gran del grup a tot el món. La fàbrica és considerada un dels pilars bàsics de l'economia gallega i representa el 30% de les exportacions de la comunitat, amb més de 5700 empleats en l'actualitat (2015).
Des de l'any 2007, Abel Caballero és l'alcalde de la ciutat, convertint-se l'any 2015 en l'alcalde socialista més recolzat en una gran ciutat espanyola avui en dia. Arxivat 2018-08-12 a Wayback Machine.
Geografia
[modifica]
El municipi de Vigo limita al nord amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb el municipi de Redondela, a l'est amb el de Mos, al sud amb els municipis d'O Porriño i Gondomar, i al sud-oest amb el municipi de Nigrán.
La ciutat presenta una topografia variada en la qual hi ha zones baixes i sectors elevats, zones gairebé planes i altres en pendent. El seu centre es troba en un turó, el Castro, amb 149 metres d'altura i una superfície de 21 hectàrees. Això fa que molts carrers dels barris centrals tinguin pendents molt pronunciats. Destaquen com a punts més elevats el Monte Galiñeiro i el Monte Alba, tots dos a la serra d'O Galiñeiro.
El municipi de Vigo té un gran nucli urbà, dividit administrativament en barris. No obstant, també té una important zona rural que conserva la tradicional divisió en parròquies, formades alhora per aldees i llogarets.
Les parròquies de Vigo són Alcabre, Beade, Bembrive, Cabral, Candeán, Castrelos, Comesaña, Coruxo, Lavadores, Matamá, Navia, Oia, Saiáns, Sárdoma, Teis, Valadares i Zamáns.