Safien
| Safien Comun | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Safien Platz | ||||
| Stat | Svìzzera | ||||
| Canton | Grisun | ||||
| Distret | Surselva | ||||
| Politega | |||||
| Sindeg | |||||
| Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 46°40′56″N 9°18′56″E / 46.682222°N 9.315556°E | ||||
| OSM | 1684147 | ||||
| Voltituden | 1315 m s.l.m | ||||
| Superfix | 100,58 km² | ||||
| Abitants | 282 ab. (31 dicember 2012) | ||||
| Densitaa | 2.8 ab./km² | ||||
| Confin | Splüga, Vals, Flerden, St. Martin, Mathon, Pitasch, Nufenen, Riein, Casti-Wergenstein, Duvin, Tschappina, Sufers, Sarn, Portein e Präz | ||||
| Fus orari | |||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 081 | ||||
| Codex postal | 7107 | ||||
| Sigla autom. | GR | ||||
| Cl. climatega | |||||
| Cl. sismega | |||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Safien [ˈsaːfɪ.ən] (in del parlà del lögh: [ˈsɔːfjə] u anca [ˈsɔːfjæ]; Rumanc: Stussavgia)[1] l'è un cumün svizzer del distret de Surselva, in del Cantun Grisun. El gh’ha pü u manch 294 abitant, una süperfis de 100.6 km², e 'l se tröva a una altitüden de 1315 meter sura 'l nivel del mar.
El cumün de Safien l'è tacaa ai cumün de Casti-Wergenstein, Duvin, Flerden, Mathon, Nufenen, Pitasch, Portein, Präz, Riein, Sankt Martin, Sarn, Splügen, Sufers, Tenna, Tschappina, Vals.
Istoria del Paes
[Modifega | modifica 'l sorgent]Safien l'è menziunaa la prima völta in de l'an 1219 cunt el nom de Stosavia.[2] La radis del nom tudesch, Safien, e anca del quel rumanc, Stussavgia, l'è minga cugnussüü.
Repert archeulògegh de l'età del bronz e de l'era romana dan pröa de insediament üman in temp antigh. I stüdius pensen che a Safien sien rivaa i prim Walser intra 'l 1300 e 'l 1310, Inans de lur gh'era de la gent rumanega e 'l sumeja che fin al prenizipi de 16° secul, almanch un toch de la pupulaziun l'abia parlaa amò rumanc. In del 1526 l'è pö gnüda la Refurma Prutestanta.[3]
L'andament istoregh de la pupulaziun l'è indicaa in de la tabela chi desuta:[2]
| an | pupulaziun |
|---|---|
| 1803 | 770 |
| 1850 | 685 |
| 1900 | 455 |
| 1950 | 453 |
| 2000 | 308 |
- Neukirch (Nöa Gesa)
- Safien Platz
- Vegia Cà del Cumün a Safien Platz
- Zalön,vista in sül Pass del Glas
- Zalöner Hütta (refüg alpin de Zalön), 1940 meter in sül nivel del mar
- Cupee a Safien Platz
- Mudel d'un tecc a cop
- Stal cunt tecc de cop a Camanaboda
- Müsee ethnografegh a Camanaboda
Literadüra
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Barbara Steinmann, Elisabeth Bardill, Maria Hunger-Fry, Safiental - Ruinaulta, Vom Safierberg zur Rheinschlucht, Verlag Terra Grischuna, Chur 2008, ISBN 978-3-7298-1152-2
- Hans und Leonhard Bandli, Im Safiental, Walservereinigung Graubünden, 2002, ISBN 978-3-905241-24-2
- Konrad Buchli, Geschichten aus den Bergen, Erinnerungen eines Safiers, Walservereinigung Graubünden, 2005
- Mattli Hunger, Ärdenkt und ärzellt, Sòòfier Gschichtä vo äsiä und hüt, Walservereinigung Graubünden, 2008, ISBN 978-3-909210-02-2
Ligam is sü la Red
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Andres Kristol, Safien GR (Hinterrhein) in: Dictionnaire toponymique des communes suisses – Lexikon der schweizerischen Gemeindenamen – Dizionario toponomastico dei comuni svizzeri (DTS|LSG), Centre de dialectologie, Université de Neuchâtel, Verlag Huber, Frauenfeld/Stuttgart/Wien 2005, ISBN 3-7193-1308-5 und Éditions Payot, Lausanne 2005, ISBN 2-601-03336-3, p. 779.
- 1 2 Safien in Todesch, Franzes e Italian in ligna al Dizionari Stòrigh da Svízzera.
- ↑ Jürg Simonett, Safien in: Historisches Lexikon der Schweiz (HLS), Version vom 23. Juli 2006.
(DE)
Ligam de föra
[Modifega | modifica 'l sorgent]
| Distret del Canton Grison | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Albula • Bernina • Hinterrhein • Imboden • Inn • Landquart • Malögia • Moesa • Plessur • Prättigau/Davos • Surselva | |||||||||
