Portal:Carcin
Portal de Carcin

Carcin [karËsi ~ kÉrËĘi] (en francĂŠs Quercy) es una region culturala e istorica d'OccitĂ nia. S'alarga sus l'airal d'influĂŠncia de l'antica ciutat galla dels Cadurcs (Cadurci en latin), anant de Solhac a Montalban en passar per Fijac. L'etimologia de Carcin ven del latin CardurcĂnum, tirat del nom dels Cadurcs. Carcin coĂŻncidĂs amb lo departament d'Ălt e amb la part del departament de Tarn e Garona situada al nòrd de Garona (levat lo canton administratiu de Sent Antonin). La capitala istorica es Caors. Las vilas majoralas son Caors, Montalban e Fijac. Lo gentilici es carcinòl -a.
Lum sus...
| Parlat en | Carcin (Ălt e Tarn e Garona |
|---|---|
| Classificacion lingĂźistica | |
Lengas indoeuropèas
| |
| Còdis lingßistics | |
| ISO 639-1 | â |
Lo carcinòl es un sosdialècte del lengadocian septentrional, parlat en Carcin.
Lo carcinòl es tradicionalament subdevesit entre naut-carcinòl e bas-carcinòl. La diferĂŠncia mĂ ger entre los parlars carcinòls es la prononciacion de lâa atòna, e l'a tonica dabans una nasala amudida o non, que lo bas-carcinòl sèrva /a/ e lo naut-carcinòl pronĂłncia /É/.
Dâunas divisions suplementĂ rias destrian :
- lo bas-carcinòl (o ribieirenc)
- lo naut-carcinòl :
- lo carcinòl mejan (o caussanèl caorsin)
- lo nòrd-carcinòl (o dordonhenc)
- lo fijagòl (o segalin)
Caracteristicas lingĂźisticas
Fonetica
Los cases pas listats aicĂ son comuns a lâusatge general en lengadocian, coma la modificacion dâuna consonanta al contacte dâuna autra que pren sa valor : Mièg Mont /mÉmmun/
Prononciacion del A/O
En Naut Carcin ( carcinòl mejan o caussanèl caorsin, nòrd-carcinòl o dordonhenc, fijagòl o segalin), lo A se prononcia d'un biais diferent que en Carcin Blanc o Bas Carcin.
Vaqui una frasa correntament utilisada pel monde de la region per illustar aquela diferencia :
"Lo can m'a manjat lo pan dins la man"
Prononciacion de Naut Carcin : Lou co m'o montsa/mondza lou po din lo mo.
Prononciacion de Carcin Blanc : Lou ca m'a mantsa/mandza lou pa din la ma.
En Naut Carcin lo A a tendencia a se prononciar OÂ :
-Quand lo A es pas accentuat :
parlar = [pÉrl'a], mès parla = ['parlÉ]
- Quand lo A es dabans un N o un M (mema s'escrich e pas prononcat)
pan = [po]
castanha = [kohtoɲo]
Contraccions
Fòra indicacion, cal pas reproduire l'usatge oral dins la lenga literà ria.
- CH finalas : son realizadas /t/ e non pas /tĘ/ en parlar caussanèl caorsin. Ex. dich /dit/, nuèch /nÉt/. En parlar nord-carcinol, son mudas Ex. dich /di/, nuèch /nÉ/.
- SequĂŠncia IĂ : lo carcinòl garda pas que lo Ă. Per exemple Mièg ven Mèg, aquela forma es al diccionari de Alibert.
Quand IĂ es un sufix - sufix latin -ARIU, ARIA - coma dins carrièra, primièra, manièra lo carcinòl sèrva lo false diftong /jÉ/. Aquò arriba tanben als mots que fan pas tindar /iÉ/ mas /jÉ/ coma vièlh /bjÉl/.
- SequÊncia EI : en posicion atonica i a pas que lo son /i/ que s'entend. Leiçon /li'su/. En posicion atonica coma en AgenÊs e Tolosan EI pòt se reduire a E : dreit /dret/, creire /crere/, veire /bere/ (/bire] dins lo nord).
- SequĂŠncia ĂU : passatge frequent a AU, avèm alara nau per 'nòu'. En Carcin aquela sequĂŠncia en finala se poirĂ tanben reduire a ĂS dins de mots coma Dijòus prononciat coma se foguès Dijòs.
Insercions
Letras eufonicas
- Neutre
En Carcin naut sâinserĂs lo son Z davant lo neutre o - Fai-zo, vai-te zo quèrre - mentre quâen Carcin bas lo iatus es evitat amb lâemplec de Ba.
- Z e N
Ăm pòt ausir a-z-Albi, a-z-Ălt, a-z-aquel per donar una prononciacion mai fluida, la meteissa causa arriba tanben mas amb la letra N : a-n aquel moment.
Aferèsi
Passatge de ÂŤâŻaquòâŻÂť a ÂŤâŻquòâŻÂť coma en dialècte lemosinâŻ:âŻÂŤâŻQuò vai ?âŻÂť
Enclisi
Los articles e pronoms dâuna soleta sillaba pòdon se pegar al mot precedent sâes acabat per una vocala, sâenseguĂs que i a una pèrda de la vocala finala de lâarticle o del pronom.
Vòli queâl rei vengue
mostraâl ParadĂs
Val mai un pichon chas se quâun grand chasâls autres.
(chas prononciat /tĘa/).
Aquel emplec es admĂŠs a lâescrich.
Iotacisme
Lo fonèma /e/ se cĂ mbia en /i/ davant LH e NH coma o indica Ăvelyne Roques[1] :
velhada /bi.ËĘa.dÉ/ e lenha /Ëli.ɲÉ/
TG e G
En Carcin TG (TJ davant una vocala) se pronĂłncia coma G (J davant una vocala levat Jès, Jèsus, Jerusalem, etc). La realizacion es sovent /ts/, mas òm pòt ausir /dz/ o /tĘ/ en cas de non distincion amb CH.
- Fetge /'fe.tse./
- Pescajon /pe.kÉ.'tsu/
- Manjar /man'dza/
- Cambajon /kÉm.bÉ.'tsu/ notat combochou dins Le Parler du Lot (pagina 25)
S intervocalica
La S intervocalica es realizada amb lo son /Ę/ coma dins l'anglĂŠs measure /ËmeĘÉĘł/ o lo francĂŠs girafe /ĘiĘaf/. Los demai parlars lengadocians fan sovent /z/ dins aqueste cas.
S finala
En Carcin i a tres prononciacions per lâS finala.

vocalizacion
S finala del plural pòt cambiar en /j/, las fedas /lÉj fe.dÉj/ o /laj fe.dÉj/. Aquel cambiament se tròba tanben dins lâoccitan de Montpelhièr e en occitan Tolosan mas limitat a lâarticle. Louis Allanche dòna la règla seguenta :
lâS finala ven i se lo mot seguent comença per una consonanta autra que [c], [p] e [t] :
lai mas mas los cas
loi fats mas los petaces
lai bòrdas mas las telas
Aquela règla es majorità ria en lengadocian.
Sauzet ajusta dins Occitan Plurals: A Case For A Morpheme Based Morphologyque[2] que lo sosdialècte carcinòl representa un modèl dirèct de la prima evolucion de lâitalian. Los sosdialèctes que pratican lo passatge de S a I /j/ o fan pas que per lâarticle (en quina posicion ?), lo carcinòl generaliza la vocalizacion als noms e adjectiusâŻ:âŻ
Las vacas blancas /laj 'bakÉj blankÉj/ (contra lo lengadocian general /laj 'bakÉj blankÉs/).
Silenciosa
Per Carcin dordonhenc l'S finala es generalament silenciosa.
Manten
En Carcin bas lâS finala es prononciada /s/
Betacisme
Lo betacisme es generalizat coma en lengadocian, fòra la vila de Solhac ont la diferÊncia /v/ /b/ se fa, benlèu ligada al dialècte lemosin.
Despatalizacion
Al contacte dâuna consonanta la L es despatalizada en /w/ a Cajar e Montalban ont Alba serĂ realizat /Ëaw.bÉ/, Montalban /mun.taw.'ba /
Cambiaments
La finala en ARA > ĂRA, en los mots alara e encara prononciats alèra e enquèra.
TZ
Dins lo cas dâuna terminason la sequĂŠncia TZ es realisada coma un /s/. Certs còps pòt èsser silenciosa, la posicion de lâaccent tonic basta. Pels noms comuns i a mai dâuna manièra de prononciar TZâŻ:âŻ
ÂŤâŻ[âŚ] loui chentiments dâomitia, dĂŠ pat e de tsoyo, que bous embouyorai pel ben.âŻÂť escriguèt Lucien Redoulès[3] dins Rimailleries.
- Potz* prononciat /pus/ e transcrit en Poux dins la toponimia, coma Mas del poux, Tres Potz.
Prononciacion al plural ?
Morfologia
Doble plural
Sâajusta una S al plural : aquelses per aqueles, tempses per temps, ostalses per ostals.
Pronoms
- Li pòt passar a iâŻ:âŻÂŤâŻSe pòdes pas uèi, alèra i disi que vengue demanâŻÂť
- ieu e sa forma reducha io sâemplegan en carcinòl
- Nosautres se tròba acorchit en nauses e nautres, non permÊs en lenga literà ria.
Pronoms possessius
- La mia, la tia, la sia sâemplegan en Carcin bas e las formas adocidas la meuna, la teuna, la seuna en Carcin naut[4]
- Nòstres e Vòstres passan a Nòstris e Vòstris en bas-carcinòl
Refortiment
Los mots de refortiment son utilizatz sols sens negacionâŻ:âŻ
ÂŤâŻCap de libre li plasiĂĄâŻÂť ÂŤâŻManca resâŻÂť ÂŤâŻVòli degun dins ma cosinaâŻÂť
Conjugason
Vèrb Ăsser/Ăstre al present : soi, ès/sès, es, sèm, sètz, son.
Vèrb en AR al present : parli, parles (parlas en general en lengadocian), parla, parlem (parlam generalament), parlatz, parlan /'par.lu/.
Vèrb Ăsser a lâimperfach : èri, ères (èras en general en lengadocian), èra, siam o èrem, èretz, èran /Éru/.
Al lòc de  èrem  al preterit per la primièra persona del plural, lo carcinòl dordonhenc (en Boriana) sèrva ÂŤÂ siam , quâes la forma del present primièra persona del plural al present en dialècte provençal.
Lo carcinòl mejan forma lâimperfach dels vèrbes en AR coma en general en lengadocian en -Ă vem per 'nosautres' mentre que lo carcinòl dordonhenc emplega una forma en -iam. Cantar : cantĂ vem en carcinòl mejan, canta(v)iam en carcinòl dordonhenc.
Aquelas classificacions, per interessantas que siĂĄn, devon pas far oblidar que los traches distintiu del carcinòl son pas especifics dâaquel parlar. Se tròban dins dâunes parlars vesins o lonhdans, lengadocians o pas.
Lexic
- anuèchâŻ:âŻsegon lo lòc vòl dire uèi o aqueste ser
- cabeconâŻ:âŻformatjon de cabra
- cata-miau : paraula enfantina per parlar del cat
- caussesâŻ:âŻplans calcaris que sâespandisson en OccitĂ nia
- duÊrber : varianta de dubrir, lo participi passat es dubèrt.
- far 4 orasâŻ:âŻvespertinar
- far miègjornâŻ:âŻfar un sòm aprèp dinnar
- frauâŻ:âŻlandas sècas situadas al Deganhasès (comuna de Peirilhas e La Vercantièra)
- Lonh : varianta de luènh
- mica levadaâŻ:âŻ??
- mosseron : campairòl
- nèva : nòva, coma dins Font Nèva
- pascadaâŻ:âŻomeleta pascala?
- per ara : al còp que ven, a lèu
- quauquâunâŻ:âŻqualquâun
- raivar (francesisme)âŻ:âŻsomiar
- Sens-tu-fariamâŻ:âŻnom donat a un animal pas indispensable a lâostal, i a tanben la forma ÂŤâŻManja-quand-nâi-a-quand-nâi-a-pas-seân-passaâŻÂť
ReferĂŠncias
- Los parlars carcinòls, Pau Polet - Arno Krispin, Cercle occitan de Fijac, abrial de 1991.
- MacKenzie, Laurel. 2014. /s/-Deeletion and the preservation of plurality in Modern Occitan. Journal of Linguistic Geography 2:59â73.
- Recherches et observations sur le patois du Quercy (Dialecte de cahors et des environs), Paul Lescale
- Dictionnaire occitan - français selon les parlers languedociens, LoĂs Alibèrt, IEO 1966
Ligams extèrnes
Vejatz tanben
- Carcin
- Lengadocian (dialècte)
- Sos-dialèctes vesins
Geografia e natura
Parçans istorics
Vila
Comuna
Riu
Cultura e tradicions
Lenga
Escrivan
Musica
Monument
Construccion
Eveniment
Vestit
Portals connèxes
Istòria
Personatges legendaris
Bastidas medievalas
Espòrt
Espòrts
- Basquetbòl :
- Canoè-caiac :
- Ciclisme :
- Fotbòl :
- Rugbi de XV : Fabian Galtièr
- Tennis :
Clubs
- Rugbi : Caors Rugbi, Gordon XV, US Solhac, GS Fijagòl, CO Castelnau, RCĂ
- Fotbòl :
Torisme
- â Ăvelyne Roques, Le parler du Lot, NĂMES, LACOUR, {{coll.} ÂŤ COLPORTEURÂ Âť, 1995 ISBN: 2-84149-097-1
- â Patrick Sauzet. Occitan Plurals: A Case For A Morpheme Based Morphology. Sascha Gaglia & Marc-Olivier Hinzelin. Inflection and word formation in Romance languages, John Benjamins Pub. Co., pp.179-200, 2012, Linguistik Aktuell / Linguistics today, 978-90-272-5569-3. <hal-00990693
- â Lucian Redoulès, Rimailleries, MSN du Lot, 1992 ISBN: 2-9506920-0-1
- â ĂlĂŠments de Grammaire du Dialecte Quercynol, Louis ALLANCHE p41