La Barcelona “millor botiga del m贸n” del PSC passa a “la ciutat dels macro esdeveniments”. Un doll de milions d’euros municipals destinats a farcir els comptes de resultats dels empresaris d’hostaleria i de tot el negoci entorn el turisme, el gran luxe i l’immobiliari. Despr茅s del Papa, el Tour. Mentre la manca de pressupost degrada serveis p煤blics com l’ensenyament, l’especulaci贸 en els lloguers i el sol condemnen el ve茂nat m茅s modest i el jovent a marxar els seus barris.
La ciutat escenari esdev茅 la f贸rmula magistral de l’Ajuntament, la Diputaci贸 i la Generalitat socialista per fer-se de bo amb la burgesia barcelonina i el gran capital catal脿, espanyol i internacional.
Es preveu un pressupost de vint milions d’euros per l’inici del Tour de France ciclista al barri de la Sagrada Fam铆lia i a Montjuic.
A tot l’estat hi ha previst endegar 500 nous projectes hotelers en quatre anys. No fa molts dies els sectors hoteler i el de la restauraci贸 s’enfonsaven, els empresaris exigien subvencions substancioses (a imatge dels bancs). Paguen sous de mis猫ria, imposen unes condicions laborals d’esclavatge i ocupen les terrasses p煤bliques a preus irrisoris, per貌 el capital no en te mai prou. Te capacitat de destruir el territori, extorsionar i especular, fins que esclati la seg眉ent crisi.
Hi ha diners, molts, per promoure la marca Barcelona i per omplir a vessar les butxaques de qui ja les te plenes.
Alhora no hi ha diners per a serveis p煤blics com l’habitatge, ensenyament, transport p煤blic (el caos ferroviari), salut, serveis socials, el d’atenci贸 a les dones, els equipaments de barri o les biblioteques.
Els governs del PSC beneficien a la dreta econ貌mica i reaccion脿ria, a costa de menystenir i deteriorar a la majoria popular treballadora. 脡s la pol铆tica nefasta del reformisme oficial, que nom茅s aplica algunes reformes quan hi ha pressi贸 i mobilitzaci贸 intenses, mentre apuntala el r猫gim mon脿rquic.
On queda l’aven莽 cap el 6% del PIB per l’ensenyament p煤blic i en catal脿? Com 茅s que el PSC, amb els vots d’ERC i Comuns, rebutja les esmenes parlament脿ries als pressupostos sorgides de la vaga educativa, des de les assemblees de centre, la USTEC, CGT, Intersindical i COS?
El panorama resulta esperp猫ntic. Per un cant贸 la ciutats dels miracles i dels escenaris, las dels governs i les representacions parlament脿ries, i, de l’altre, la ciutat dels barris, del seu ve茂nat, la de la gent treballadora, i de la prec脿ria, de la pobre i dels sense sostre, de les criatures amb l’ensenyament degradat i la del jovent que no pot assumir un sostre i fer la seva pr貌pia vida.
Aquest 茅s l’escletxa entre la poblaci贸 i la pol铆tica parlament脿ria i institucional oficial. 脡s un fossar creixent que provoca desenc铆s i desmobilitza a una gran massa sense futur clar, alhora que obliga a la lluita i a una nova consci猫ncia amb rerefons revolucionari. Una realitat esperonada i aprofitada per les patronals i els partits de dretes i d’ultradreta.
Nom茅s mobilitzacions com les de l’ensenyament i l’habitatge, com les de la recuperaci贸 del nivell de sous i condicions laborals del metall o el transport, com la remor davant el desgavell ferroviari, i tantes altres per petites, parcials i espor脿diques que puguin semblar, s贸n les que permeten posar les coses al seu lloc. Frenar la barb脿rie econ貌mica del benefici privat i l’especulaci贸 que ataca bens i vides. Revertir les pol铆tiques perjudicials per a les classes treballadores. Avan莽ar en millores reals i en una alternativa pol铆tica que capgiri d’una vegada el r猫gim heretat i imposat per la transici贸 de la dictadura franquista a la monarquia.
Ser脿 en mobilitzacions d’aquest tipus que es podr脿 forjar l’alternativa pol铆tica republicana, una perspectiva que no pot sorgir de les forces pol铆tiques que depenen de l’estat i dels senyors dels diners, per貌 molt dif铆cilment de qui no veuen llum m茅s enll脿 del social reformisme, incapa莽os de constituir-se en referents pol铆tics compromesos amb les mobilitzacions socials vitals.
Un mili贸 tres-cents mil peticions de regularitzaci贸
La ILP per la regularitzaci贸 va ser una necessitat i un 猫xit dels sectors de poblaci贸 immigrada sense dret al treball i a la ciutadania, amb la col·laboraci贸 i suport de moltes entitats i organitzacions pol铆tiques. Tamb茅 cal dir que la patronal de la gran distribuci贸 i de certes grans empreses han fet la doble pol铆tica de fomentar el racisme i l’homof貌bia, donant suport a les normatives reaccion脿ries contra la immigraci贸 de la UE i als milers de morts a la Mediterr脿nia que provoca, alhora que exigien m脿 treballadora econ貌mica legalitzada.
Finalment el govern del PSOE va aprovar aquesta reforma per la legalitzaci贸 pel que fa a poder treballar legalment, tot i que no a la possibilitat d’accedir a la ciutadania. Tot i aix铆 centenars d’entitats i ateneus i organismes s’han posat intensament a ajudar a tramitar les regularitzacions. Si la ILP era per a mig mili贸 de persones, ha acabat suposant un mili贸 tres-centes mil de sol·licituds. Un 猫xit que cal consolidar fent-les efectives. I que donar脿 una gran for莽a a qui queda pendent de poder-se regularitzar. Ha emergit una for莽a de col·laboraci贸 popular inaudita que augura bones enteses.
De la Carta de L’Aurora.
2 de juliol de 2026





















