Sarsina
| |||||
| Tipus | municipi d'Itàlia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Emília-Romanya | ||||
| Província | Província de Forlì-Cesena | ||||
| Capital | Sarsina | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.308 (2023) (33,08 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 100 km² | ||||
| Altitud | 243 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patró | Vicinius of Sarsina (en)  | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 47027 | ||||
| Prefix telefònic | 0547 | ||||
| Identificador ISTAT | 040044 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | I444 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | comune.sarsina.fc.it | ||||
.svg?lang=ca)
Sarsina (en llatí: Sarsina o Sassina, en grec antic: Σάρσινα) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.
Història
[modifica]Era una ciutat de l'Úmbria a la vora dels Apenins, a uns 25 km al nord de Cesena, a la riba esquerra del riu Sapis (Savio). El seu territori contenia extenses pastures de muntanya, i per això Sili Itàlic l'anomena «dives lactis» (abundant en llet).[1] També tenia extensos boscos, que abundaven en lirons, tan apreciats pels romans com a aliment.[2]
El seu nom derivava de la tribu umbre (o, segons alguns, com ara Polibi,[3] independent i separada) dels sarsinats (sarsinates, Σαρσινάτοι). Els Fasti Capitolini esmenten la victòria dels cònsols Numeri Fabi Píctor i Dècim Juni Pera sobre els sarsinats, que van celebrar un triomf, sense fer referència als umbres, però Titus Livi els classifica dins d'aquesta tribu. Es van sotmetre a Roma l'any 266 aC. Es va convertir en un municipi romà sense gaire importància.[4]
La seva importància recau en què va ser el lloc de naixement del famós poeta còmic Plaute, nascut a Sarsina l'any 254 aC. En temps de l'Imperi, encara era un municipi segons testimonien diverses inscripcions, però va quasi desaparèixer durant l'alta edat mitjana, i no va recuperar importància fins al segle xiii.[5] Del 1327 al 1400, se la van disputar les famílies dels Ordelaffi de Forlì i els papes. Al segle xv, va passar als Malatesta de Cesena i després als de Rímini, als quals Cèsar Borja els la va arrabassar (1500-1503) i després els venecians (1503-1509) la van ocupar, i va passar seguidament al papa. Sota domini pontifici, va ser un feu dels Pio de Meldola i dels Aldobrandini. Va passar a Itàlia el 1860.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Sili Itàlic. Bella Punica, VIII, 461
- ↑ Marc Valeri Marcial. Epigrames, III, 58, 35
- ↑ Polibi. Història, II, 24
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 14
- ↑ Smith, William (ed.). «Sarsina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Benigni, Umberto. The Catholic encyclopedia: vol 13. Nova York: The Gilmary Society, 1913, p. Diocese of Sarsina.
